Diari de Sessions del Palau del Parlament, núm. 1, sessió plenària núm. 1, del 16 de juny de 1988.

Molt honorable senyor, excel·lentíssims senyors, eminentíssim senyor, il·lustres senyors, senyores i senyors, en quedar constituït en aquest acte el Parlament de la tercera legislatura del vigent Estatut, les meves primeres paraules han de ser de regraciament, en nom dels membres de la Mesa i propi, per l’honor amb què ens heu distingit i per la confiança que acabeu de fer-nos amb l’elecció que s’ha celebrat.

També, agrair la presència de tants i tants il·lustres convidats que han volgut assistir a aquest acte, demostrant la seva consideració i afecte vers les nostres institucions d’autogovern. Molt desitjaria que aquestes paraules de regraciament fossin rebudes netes de cap mena de formalitat protocol·lària, sinó com el que són: l’expressió d’una sinceritat fondament sentida.

En començar la sessió, la cambra, a proposta del seu president d’edat, ha tributat un merescut homenatge al Molt Honorable Senyor Josep Tarradellas i Joan, recentment traspassat: cent catorzè president de la Generalitat, fou flama de l’esperança en la llarga nit de Catalunya, gran patriota, coratjós i eficaç negociador en els difícils moments del restabliment de la Generalitat en la transició democràtica. La història, en la qual definitivament ha entrat, li farà, sens dubte, justícia.

En aquest moment en què inaugurem amb plena normalitat democràtica —i subratllo la paraula «normalitat»— una nova legislatura de la Generalitat restablerta, em permeto recordar els principis i valors superiors en què s’inspira el nostre Estatut i que figuren en el seu preàmbul: la llibertat, la justícia i la igualtat, amb voluntat d’avançar per una via de progrés que asseguri una qualitat de vida digna per a tots els qui viuen, resideixen i treballen a Catalunya, continuant amb una història d’afirmació i respecte dels drets fonamentals i de les llibertats públiques de la persona i dels pobles que els homes i dones de Catalunya volen prosseguir. Estic segur que cap diputat, cap grup en la seva actuació parlamentària no desmentirà aquests principis i valors superiors que a tots ens han d’inspirar.

Ja des d’ara faig constar el meu ferm compromís de respectar el Reglament i de fer que tothom el respecti. Faré ús de les àmplies facultats discrecionals que el Reglament confereix a la presidència, amb absoluta imparcialitat i cercant de garantir la màxima dignitat de la cambra i dels seus membres, com també la màxima llibertat d’expressió que sigui compatible amb el respecte i la cortesia deguts a les persones.

Em proposo aquí i fora d’aquí de vetllar pel prestigi òptim d’aquesta institució, expressió sobirana del poble de Catalunya. Espero que ningú no oblidi mai, més enllà de les discrepàncies lògiques i desitjables en democràcia, més enllà de la passió amb què es poden defensar les pròpies conviccions, que a tots ens responsabilitza el prestigi d’aquest Parlament. Aquesta institució pertany a tots per igual, perquè pertany a tot el poble català; ningú no la pot fer seva, ni utilitzar-la ni instrumentalitzar-la per a finalitats alienes a les assenyalades en el nostre Estatut. Si ningú no es confon, sigui majoritari, sigui una minoria, ens serà facilitada la tasca a la Mesa i a mi especialment.

Vull tenir un record i dirigir una cordial i respectuosa salutació als molt honorables senyors Heribert Barrera i Miquel Coll, predecessors meus en aquest càrrec, i vull fer-los arribar el sentiment, que estic segur que comparteix tota la cambra, per no poder fruir del seu concurs en els treballs parlamentaris que ara inaugurem. El seu exemple serà estímul per a tots i, d’una manera molt especial, guia i mestratge per a mi.

En aquests moments de joia íntima que m’envaeix per l’immens honor que m’acabeu de concedir en designar-me per a la presidència de la cambra, només una preocupació projecta ombra al meu esperit: sabré estar al seu nivell? M’han posat el llistó molt alt, i demano a tots que m’hi ajudin. Des d’ara em considero al vostre servei, en la defensa dels drets, les prerrogatives de la nostra condició de diputats, representants del poble de Catalunya. Feliçment, l’inici d’aquesta legislatura coincideix amb el curs de les celebracions del mil·lenari del naixement polític de Catalunya.

Hem de ser conscients que som hereus del nostre gloriós passat democràtic que s’endinsa en la llunyania dels temps: des de les assemblees de pau i treva, de què el 1971 se n’enorgullia Pau Casals davant l’ONU, fins al Parlament de la legislatura recentment extingida, passant per la Generalitat republicana i per les Corts Generals, que ja al segle XIII tingueren el que avui en diríem caràcter constitucional. Ens hem d’esforçar a ser dignes successors d’aquells magnífics legisladors, que en les coordenades del seu temps foren sembradors de pau i de justícia, defensors de febles i oprimits: assolir-ho depèn de tots nosaltres.

Jo estic segur, estic ben segur, que totes les il·lustres senyores diputats i tots els il·lustres senyors diputats d’aquest Parlament volen el millor per a Catalunya i que s’esforçaran perquè les lleis que aquí s’elaborin, les iniciatives que aquí s’emprenguin facin sentir a tots els catalans el noble orgull de ser-ho.

Les seves senyories seran convocades per a la propera sessió d’elecció del Molt Honorable President de la Generalitat.

S’aixeca la sessió.