Diari de Sessions del Parlament de Catalunya, núm. l, sessió plenària núm. l, del dia 5 de desembre de 1995.

Senyores diputades, senyors diputats, molt honorable senyor, digníssimes autoritats, excel·lentíssimes senyores i senyors, distingits invitats, permeteu-me unes breus paraules. Les primeres, d’agraïment en nom de tots els membres de la Mesa i en el meu propi, per la confiança i la responsabilitat que ens heu conferit. Tractarem de ser-ne dignes, d’aquest alt honor.

Unes segones paraules, de record i evocació dels meus predecessors en la presidència d’aquesta cambra: el molt honorable Heribert Barrera i Costa, el molt honorable Miquel Coll i Alentorn, malauradament ja traspassat, i el molt honorable Joaquim Xicoy i Bassegoda; per al que és aquí avui present, una respectuosa salutació, expressant alhora la meva convicció que el seu treball és un exemple per a tots nosaltres i un estímul de superació per a mi.

Penso que ningú se sentirà contradit si valoro que la cinquena legislatura d’aquest Parlament obre una etapa parlamentària nova. Està singularitzada pel que es pot qualificar de variació democràtica; es desprèn dels resultats de la jornada electoral del proppassat 19 de novembre. Comporten un canvi, una matisada situació diferent, en la qual res és ben bé igual. En aquesta nova etapa vull proclamar i deixar constància que aquesta presidència assumeix el compromís de respectar, complir i fer complir el nostre Reglament, en el qual es concreta la garantia dels nostres drets com a diputades i diputats. El compromís de respectar i fer que siguin respectats els drets de totes les diputades i diputats i dels grups parlamentaris i de totes les minories, començant per la més gran i acabant per la més petita. El compromís de defensar les prerrogatives d’aquest cos legislatiu, de tots i cada un dels seus membres, sigui quina sigui la seva afiliació política. Estic convençut que en la interpretació del Reglament del Parlament, aquesta presidència i la Mesa ho faran amb tota la imparcialitat i objectivitat i la màxima flexibilitat i amplitud possibles . També el compromís de vetllar perquè els debats es desenvolupin amb la serenitat i dignitat pròpies del Parlament de Catalunya, fent possible la llibertat d’expressió màxima amb el respecte mutu per la dignitat dels seus membres.

Si estem en una etapa parlamentària nova, comportarà nous equilibris, en què seria bo, per part de tots, desenvolupar pràctiques constants que accentuïn la voluntat de diàleg, ampliïn les àrees d’aplicació de pactes i acords i generalitzin en el possible les pràctiques de consens. Ens caldrà a tots aconseguir —per dir-ho amb paraules de Salvador Espriu— que, ni en els moments més tensos, mai es trenquin els ponts de diàleg. Caldrà que tots compartim l’afany de donar la màxima eficàcia als treballs conjunts, assentats en l’objectiu comú de servir Catalunya i tots els seus ciutadans, aixecant al màxim els continguts i la qualitat política i jurídica dels textos legislatius, a fi de garantir la seva llibertat i el seu benestar.

En base a la pluralitat inqüestionable, seria bo que es pogués avançar en un millor desplegament institucional del Parlament i portar-lo al màxim possible de les seves potencialitats. En aquest sentit, vull dir que aquesta presidència acollirà amb tot interès els suggeriments que li vulguin fer arribar els grups parlamentaris i, per tant, cadascun dels diputats i diputades. El desplegament institucional i la pluralitat d’aquest Parlament haurien de permetre’ns avançar vers un Parlament més obert i més transparent, en el qual tothom s’hi senti representat i ningú s’hi pugui sentir decebut. En definitiva, obtenir una major vitalitat parlamentària.

Diré més: més enllà dels organismes propis del Parlament —el Ple, la Mesa i la Junta de Portaveus, els grups parlamentaris i les comissions—, més enllà, però sempre per iniciativa dels diputats i grups parlamentaris, caldria fer del Parlament lloc d’encontre, trobada i treball dels seus membres entre si i amb la societat civil. Aquesta presidència pensa que pot ésser objectiu comú a tots impulsar nous instruments de treball parlamentari, plurals i rigorosos, dels quals és possible esperar un resultat estimulant per a tots. Precisar idees i projectes concrets és una perspectiva que tots hem de tenir oberta. Senyores diputades i senyors diputats, aquesta presidència, com tota la Mesa, es considera al vostre servei, al servei dels legítims representants del poble de Catalunya. Estic convençut que aquesta cambra i tots els seus membres ens ajudaran a complir el nostre treball.

Senyores diputades i senyors diputats, estic segur també que tots vostès mostraran una actitud de diàleg i una activitat diligent que faciliti la tasca de tots i, per descomptat, una voluntat de posar l’interès de Catalunya per damunt de qualsevulla altra consideració. Demano també per endavant que vulguin excusar els errors que pugui cometre: els puc assegurar que no seran mai intencionats. Acabo les meves paraules: les acabo amb emoció patriòtica, sentit de la responsabilitat i il·lusió pel futur de Catalunya. Estimo, com tots vostès, Catalunya; estimo la seva gent, estimo el nostre poble, la nostra terra, i voldria dir a tots els diputats i diputades que sempre seré fidel a les meves conviccions més profundes per fer d’aquest, el nostre país, Catalunya, el més lliure possible, el més tolerant i el més solidari.
Declaro solemnement constituït en aquest acte el Parlament de la cinquena legislatura.

I acabo: les seves senyories seran convocades en els propers dies per a la primera sessió, que serà d’investidura del president de la Generalitat.

S’aixeca la sessió.