Loading...

El 2020 fa quaranta anys de la restitució del Parlament de Catalunya, la institució que representa políticament la societat catalana. Quatre dècades que permeten encarar el futur i reforçar la pluralitat, l’exemplaritat, la transparència i la voluntat de servei a la ciutadania de la institució.

PARLAMENT REPUBLICÀ

Els orígens del Parlament de Catalunya es remunten a les assemblees de pau i treva del segle XI, tot i que la cambra neix amb la restauració de la Generalitat el 1932, sota la presidència de Lluís Companys. Fou un període breu i convuls en què el Parlament republicà, després dels fets del Sis d’Octubre de 1934, va ser suspès durant setze mesos. A l’última sessió al Palau del Parlament, celebrada l’1 d’octubre de 1938, amb una part del territori català ocupat ja per les tropes franquistes, Josep Irla és escollit president. El president Irla s’exilia a França i s’inicia, així, el manteniment de la institució a l’exterior.

Façana del Palau del Parlament el dia de la sessió inaugural el 6 de desembre de 1932.
Procedència: Arxiu Nacional de Catalunya. Fons Brangulí.
Fotògraf: Josep Brangulí Soler.

EXILI I RESTABLIMENT

El franquisme va abolir les institucions d’autogovern catalanes, que, tanmateix, van perviure des de l’exili. Després de la mort del dictador Francisco Franco el 1975 i la recuperació de la Generalitat el 1977, el 20 de març de 1980 se celebren les primeres eleccions al Parlament restablert. Cinc dies abans, el 15 de març, el president a l’exili Francesc Farreras envia des de Mèxic una carta en què anuncia que, un cop acomplerta la seva tasca, renuncia al càrrec i reconeix la institució restituïda. Des d’aleshores, aquesta missiva ha passat de president a president com a símbol del nexe de legitimitat amb la Generalitat republicana. El 10 d’abril de 1980 se celebra la sessió constitutiva de la cambra, en què és elegit president Heribert Barrera. El Parlament torna a caminar.

ELS FONAMENTS DE LA CATALUNYA ACTUAL

La primera dècada després del restabliment del Parlament va comportar l’impuls de lleis i organismes troncals per al país. La cambra va aprovar la Llei de normalització lingüística, amb què el sistema educatiu va recuperar el català com a llengua vehicular; va crear la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, i va promoure la Llei de la policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra. També es va aprovar una organització territorial pròpia –les comarques–, i a principis dels noranta es van crear quatre universitats (la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat de Lleida, la Universitat de Girona i la Universitat Rovira i Virgili). Així mateix, el Parlament comença a legislar sobre diversos sectors de l’acció pública: la sanitat, l’ensenyament, l’urbanisme, la protecció ambiental, els serveis socials i els menors, entre altres.

AL SERVEI DE LA CIUTADANIA

En aquests quaranta anys, el Parlament ha aprovat 724 lleis (fins a juliol de 2020). Moltes tenen una incidència directa en la vida de les persones, com ara la Llei d’educació, la Llei d’emergència en l’àmbit de l’habitatge o la Llei del canvi climàtic. Algunes lleis s’han aprovat a partir de l’impuls de la ciutadania mitjançant una iniciativa legislativa popular, com la que va abolir les curses de braus.

Els òrgans parlamentaris, a iniciativa dels diputats i dels grups parlamentaris en què s’integren, han exercit el control de l’activitat del Govern per diversos mitjans: formulant-li preguntes i presentant-li interpel·lacions; requerint la compareixença de membres del Govern, o impulsant la creació de comissions d’investigació. El Parlament ha debatut i aprovat els pressupostos de la Generalitat i n’ha controlat l’execució. Per tal d’aprofundir en l’autogovern i contribuir a millorar el benestar dels ciutadans, es va aprovar un nou estatut d’autonomia (30 de setembre de 2005), que fou referendat pel poble de Catalunya el 2006.

CAP A LA IGUALTAT

De les vuit diputades que hi havia en la primera legislatura fins a la seixantena que hi ha actualment, hi ha hagut una evolució enorme, en sintonia amb la societat catalana, tot i que encara és insuficient. Durant aquestes quatre dècades, el Parlament ha impulsat lleis i organismes transcendentals, com ara l’Institut Català de les Dones, la Llei del dret de les dones a erradicar la violència masclista, la Llei d’igualtat efectiva de dones i homes i la Llei per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a erradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. Recentment, la institució ha esdevingut un referent europeu com a cambra «sensible al gènere», per la iniciativa del Parlament de les Dones, i ha impulsat un pla d’igualtat pioner, amb l’objectiu de garantir la igualtat efectiva de dones i homes a la cambra.

LA SENTÈNCIA SOBRE L’ESTATUT

Alguns dels preceptes més significatius del nou Estatut van ser declarats inconstitucionals per la Sentència 36/2010 del Tribunal Constitucional. Aquesta sentència marcà un punt d’inflexió, que va afectar profundament l’agenda política i la vida parlamentària. La Sentència va determinar el replantejament dels programes electorals de les forces polítiques de Catalunya, de tal manera que algunes d’aquestes forces, que en anys anteriors havien tingut un paper destacat en l’escena política, consideraren que el marc de l’estat autonòmic és insuficient per a satisfer les necessitats d’autogovern. Així mateix, aquests replantejaments van provocar el sorgiment de noves forces polítiques que s’hi oposaven amb força. El Parlament va reflectir aquesta nova realitat política en un clima de tensió i conflicte creixent amb els òrgans centrals de l’Estat, tot i que continuà desenvolupant a la vegada una obra legislativa per atendre les noves necessitats de la societat, com ara la modernització de les polítiques públiques.

DEL 2015 A L’ACTUALITAT

El 2 de desembre de 2015 el Tribunal Constitucional va dictar la sentència que va declarar la inconstitucionalitat de la Resolució 1/XI, sobre l’inici del procés polític a Catalunya com a conseqüència dels resultats electorals del 27 de setembre. En aplicació del que determina la part resolutiva d’aquesta sentència, i considerant que la incomplien, el Tribunal va dictar successives resolucions, per mitjà de les quals va anul·lar actes d’admissió a tràmit de propostes de resolució, de proposicions de llei i de projectes de llei. En el decurs del 2017, sota la presidència de Carme Forcadell, s’inicien procediments penals contra els membres de la Mesa que van votar a favor dels esmentats acords d’admissió a tràmit. El 27 d’octubre de 2017, després que s’aprovés una declaració d’independència, amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola per part del Govern espanyol, amb autorització del Senat, es va destituir el Govern i es va dissoldre el Parlament. Posteriorment, es va iniciar un procediment penal per rebel·lió contra membres del Govern i contra la presidenta Forcadell, respecte de la qual es va acordar l’ingrés en presó provisional el 9 de novembre de 2017, mentre estava en exercici del càrrec. Després de les eleccions del 21 de desembre de 2017, el Parlament viu tres intents d’investidura dels diputats Carles Puigdemont, Jordi Sànchez i Jordi Turull, que resulten fallits com a conseqüència de diverses decisions adoptades pel Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem. El 23 de març del 2018, enmig d’un dels debats d’investidura, es va empresonar la presidenta Forcadell i diversos exconsellers i diputats, que posteriorment van ser condemnats a penes d’entre vuit i tretze anys de presó pel Tribunal Suprem pel delicte de sedició. La majoria dels condemnats encara estan complint penes de presó. L’aixecament de l’aplicació de l’article 155 s’acaba produint amb la constitució del Govern, el 2 de juny de 2018, sota la presidència de Quim Torra.