A l’Ajuntament de Terrassa, edifici neogòtic de l’arquitecte Lluís Muncunill, l’alcalde, el senyor Alfredo Vega, i diversos regidors ens van donar la benvinguda, tot expressant-nos els anhels de la ciutat i la confiança que la col·laboració entre les administracions vagi encarrilant la solució dels problemes pendents.

La presidenta, la senyora Núria de Gispert, va agrair la recepció i va expressar la seva admiració per la joia que acabàvem de visitar i el desig que la petició a la UNESCO sigui acollida favorablement.

Vam començar la visita per la catedral primitiva i pel mosaic de tessel·les de Santa Maria, probablement del segle V. Vam vorejar la piscina del baptisteri, i en una absidiola vam contemplar les pintures murals –verdes, roges i negres sobre fons blanc– damunt l’altar dedicat a sant Tomàs Becket.

Però és el conjunt arquitectònic d’Ègara i les pintures de les capçaleres de les tres esglésies el que les fa excepcionals dins l’art cristià occidental. La Querella Iconoclasta que van patir les esglésies de l’orient mediterrani fa que les pintures de Terrassa siguin una peça clau per a interpretar els temes i els cicles iconogràfics de la mateixa època a l’imperi Bizantí. També són clau per a imaginar-nos els principals centres del poder visigot.

A l’església de Sant Miquel, espai màgic per la seva nuesa i harmonia, vam admirar les pintures murals de l’absis, on són representats els apòstols.

A l’últim, a l’església parroquial de Sant Pere vam descobrir el mosaic policrom de la capçalera i el retaule mural, esculpit i excepcional dins l’art cristià medieval.

Mes informació al Butlletí núm. 30, pàg. 23.