Visita al Museu Egipci
24 de gener de 2024
Abans de començar la visita, la directora del Museu Egipci, la Sra. Taulé, ens va adreçar unes paraules de benvinguda i ens va explicar les principals activitats del museu i, a grans trets, el contingut de la nostra visita. Cal dir que al museu, a més de les visites individuals i les guiades, s’hi fan activitats específiques per a escolars, també excavacions i estudis sobre el terreny, a Egipte, i fins i tot s’organitzen viatges amb un evident i notable contingut cultural. Tot seguit ens va presentar les nostres dues guies –per la quantitat de visitants que érem vam haver de fer dos grups–, la Montserrat i la Karin.
La guia va començar l’explicació davant d’un mapa, a partir del qual, essencialment, ens va detallar la situació geogràfica de la civilització de l’antic Egipte, de fronteres variables durant la seva existència, però que, bàsicament, comprenia els territoris actuals d’Egipte més una part del que avui és Sudan –l’antiga Núbia– i també, per Occident, territoris que avui dia són de Líbia. Ens va explicar les potències i les carències d’aquella civilització, que va durar més de dos mil anys. Ens va parlar de l’agricultura, del comerç, essencialment de l’exterior, i també de la mineria, fonamentals en la seva economia. L’organització social d’Egipte estava encapçalada pel faraó, que tenia poders pràcticament absoluts derivats de la seva condició de semideu. Els egipcis eren politeistes i els seus déus principals eren Ra, Isis, Osiris i Horus, entre molts altres. En la quotidianitat dels egipcis hi tenia un paper central la mort i, sobretot, arribar a la vida eterna.
Davant d’una reproducció de la pedra de Rossetta vam saber que l’original fou trobada en temps de Napoleó, i el fet de ser un text en tres llengües diferents (jeroglífica, demòtica egípcia i grega) va permetre a Champollion desxifrar l’escriptura jeroglífica.
Una part molt interessant de la visita van ser les dependències funeràries, les tombes, considerades les cases d’eternitat dels difunts. Les piràmides, les mastabes i les tombes rupestres van gaudir d’una gran importància. Al museu hi ha tombes i taüts originals. Tot seguit vam veure esteles, taules d’ofrenes per als aliments, relleus, amulets i estatuetes minúscules per a deslliurar-se de treballar a l’altra vida.