Pinzellades del viatge a l’Emília-Romanya del 6 al 10 de juny

Bolonya

Bolonya és la capital de la regió. És vermella pel color de l’argila dels maons, és plana, no hi ha cap pujada, té porxos, ens agrada. És mediterrània, rica en agricultura i disseny. Hi ha bon menjar, i també molts estudiants, avui repartits per diversos edificis de l’entorn.

Una curiositat: dins de la basílica de Sant Petroni, a part del rellotge de sol, la capella Bolognini, pintada al fresc per Giovanni de Mòdena, a dalt hi té el paradís; a sota, l’arcàngel Sant Miquel, i l’infern, amb una gran figura de Llucifer i Mahoma. Avui la basílica està custodiada per l’exèrcit davant possibles amenaces terroristes.

Maserati, la marca de cotxes de luxe, va ser fundada a Bolonya, tot i que es fabriquen a Mòdena. També prop de Bolonya es fabriquen els Lamborghini, que porten el nom del fabricant. Lamborghini primer va fer tractors a partir de vehicles que els americans havien deixat a Itàlia després de la Segona Guerra Mundial. Ell els hi va comprar i després va fer cotxes per fer la competència a Ferrari.

El carrer preferit dels estudiants a Bolonya és el carrer Zamboni, que va de les dues torres a la porta de Sant Donat. En canvi, la Via de la Independència és el carrer més comercial i va de la plaça Maggiore a l’estació central.

Fora de la ciutat hi ha el santuari de Nostra Senyora de Luca. Va ser el 5 de juliol de 1433, quan portaven en processó la verge del santuari a la ciutat, que va parar de ploure, ja que tenien unes pluges molt fortes de primavera que amenaçaven les collites. D’això, en diuen el miracle de la pluja.

Ravenna

Camí de Ravenna, direcció cap a la costa adriàtica, podem veure la plana Padana, que tributa aigües al riu Po, amb uns camp preciosos amb cultius diversos: cereals, blat de moro, blat i arròs, hortalisses, vinya i arbres fruiters. Aquí és fa el vi lambrusco. Moltes cases són com masies, amb terrenys al voltant. Antoni Siurana ens explica que aquesta regió produeix molts productes agrícoles que exporta a tot Europa i que són els principals competidors dels mateixos productes de la plana de Lleida.

Ravenna és la nostra següent destinació. Entre Bolonya i Ravenna passem per Imola, on hi ha un dels circuits més emblemàtics de la Fórmula 1. Aquí hi van morir, el 1994, Ratzenberger i Senna.

És la ciutat dels mosaics, tots molt bonics, i semblen acabats de fer. Hi fa molta calor.

A San Vitale hi podem veure, entre molts altres, els mosaics de Justinià i Teodora, que tots hem vist reproduïts als nostres llibres de text.

Parma

El dia 8 de juny toca Parma i anem cap al nord. És la ciutat de Verdi.

La guia ens diu que visitarem el complex de la Pilotta, una instal·lació com per a gegants. Tot és gros i hi ha moltes coses, fins i tot el teatre Farnesio és dins el complex i en veiem l’estructura.  En una de les sales que visitem hi trobem unes escultures de sobretaula fetes per Damià Campeny. Es tracta d’un anomenat triomf de taula, o taula de l’ambaixador, per a guarnir els banquets oficials i pomposos. Són detalls i escultures que tenen una funció ornamental no vinculada al menjar, és ostentació.

El jardí del palau dels Parma és molt bonic perquè té els arbres plantats de tal manera que creixen tant com volen i no s’han de podar perquè entre si no es fan nosa. Molt bonic, monumental.

Com no podia ser d’una altra manera, comprem formatge parmesà, tenint en compte els temps de maduració, de dotze, vint-i-quatre, trenta-sis mesos o més.

San Marino

Anem més al sud, fins a San Marino. Tenim els Apenins més a prop. San Marino està situada en un punt elevat amb molt bones vistes. Des de la terrassa on dinem en tenim un bon exemple.

Els dos capitans que manen a San Marino no ens volen rebre. Ja ens ho havien dit i es confirma.

Ferrara i Mòdena

Situades a l’interior i cap al nord, tots els dies hem passat per autopistes que són de pagament. Entre les dues ciutats no hi ha una bona connexió per carretera, de manera que sempre cal tornar a Bolonya per anar de l’una a l’altra.

A Ferrara ho va fer quasi tot la família Este. És una ciutat per a passejar, és només a nou metres sobre el nivell del mar, de manera que pateix de tant en tant inundacions registrades a la plaça de l’Ajuntament.

Ciutat agermanada amb Lleida, l’exdiputat i exalcalde de Lleida, Antoni Siurana, la coneix molt bé. És recomanable llegir el llibre de Giorgio Bassani El jardí dels Finzi-Contini per a fer-se una idea de l’entorn i de la societat del moment. De la novel·la, Vittorio de Sica en va fer una pel·lícula.

Després anem a Mòdena. Qui no coneix el famós vinagre que ha de reposar en botes de fusta més de dotze anys? També és la ciutat de naixement d’Enzo Ferrari, tot i que la fàbrica dels ferraris és en un poble dels afores de Mòdena.

Al vespre, cap a l’aeroport i tornada a casa. Ha estat un viatge molt interessant.