Viatge a Flandes i Brussel·les

27 de juny de 2016

La realitat política de Bèlgica és particularment interessant, atesa la complexitat d’un país que s’ha estructurat sobre la base de dues comunitats plenament sobiranes, Valònia i Flandes, i amb una capital compartida, Brussel·les. Brussel·les exerceix, a més, la capitalitat d’Europa, com a seu del Parlament Europeu i dels seus organismes rectors, el Consell de Ministres i la Comissió Europea, i això la converteix en una capital socialment i políticament singular.

La delegació d’antics diputats del Parlament de Catalunya, amb la seva presidenta, la senyora Núria de Gispert, vam rebre una sessió informativa amb la salutació de benvinguda del senyor Van Peymans i la Mesa del Parlament de Flandes. Posteriorment, la junta dels exdiputats flamencs ens va convidar a visitar l’hemicicle del Parlament flamenc, construït com una estructura flotant, ocupant imaginativament el pati interior de l’edifici i amb el sostre de vidre. Allí ens van explicar el funcionament i l’estructura de la cambra. És particularment interessant la distribució competencial que la singularitat intrínseca de la realitat belga requereix.

També vam fer una visita a la Delegació del Govern català a la Unió Europea. La visita a la seu del Parlament Europeu, passats els preceptius i rigorosos controls, ens va permetre conèixer el seu immens hemicicle, per a 751 diputats.

De Brussel·les cap a Gant per l’ampla avinguda que presideix la Basílica del Sagrat Cor, l’única església construïda amb estil art déco i la quarta en dimensions del món. Gant es va fer important i famosa pel comerç de teixits, de llana a l’edat mitjana i de lli a partir del segle XVI.

Finalment, vam anar cap a Bruges, la Venècia del Nord. De fet, no li calen comparacions. El centre històric és un laberint de carrerons i canals, amb places plenes d’encant. Si bé a altres ciutats de Flandes hem trobat aquesta simbiosi de riu i ciutat, aquí ja és total. Bruges va néixer al segle IX, quan el comte de Flandes hi va construir un château fort.

La Grand-Place de Brussel·les va posar un final digne i cordial a un viatge per a recordar.

Mes informació al Butlletí núm. 26, pàg. 17.