Com és habitual, el viatge va tenir una part de contactes institucionals amb el Parlament del país visitat, i també amb alguns dels seus antics diputats, i una altra part absolutament turística, una combinació que ens permet conèixer una mica més les realitats de territoris de la Unió Europea, coneixement que reforça el sentiment europeista de la nostra associació.

A la visita al parlament nacional, la senyora Gordana Vrabec, una alta funcionària, ens va rebre i ens va explicar de manera molt entenedora la història de l’edifici, i també la història moderna —des de finals de la Segona Guerra Mundial— del seu país.

A la tarda vàrem tenir una reunió amb diputats de la primera legislatura, actors principals de la transició que va convertir el país que formava part de la República Federal Socialista de Iugoslàvia en la República d’Eslovènia.

La interessant reunió va ser possible gràcies als serveis del Parlament de Catalunya i a l’ajut inestimable del periodista, editor i polític Bojan Brezigar, gran amic de Catalunya des que la va visitar per primera vegada el 1971.

La primera parada la vàrem fer en una petita localitat anomenada RibČev Laz, als peus del llac Bohinj i del riu Sava. Tot creuant el pont vam trobar una ermita del segle XI dedicada a sant Joan Baptista. Vam travessar el llac amb un creuer —de motor elèctric per no contaminar les aigües glacials— i en quinze minuts érem al final del llac, als peus del telefèric que ens va pujar al Vogel, un cim de 1.540 metres. De tornada a la plana, vàrem visitar el castell de Bled.

L’endemà, dijous 16 de maig, vàrem tenir tres plats forts: la visita a la costa adriàtica, a la part eslovena de la península d’Ístria, la visita a les fabuloses coves de Postojna i el tradicional sopar de tot el grup en un restaurant de la capital.

Dissabte, darrer dia del programa, vàrem abandonar Eslovènia després d’esmorzar i ens vàrem dirigir a Trieste, ciutat italiana situada a la frontera, a la regió de Friül – Venècia Júlia. Trieste va ser incorporada definitivament a Itàlia en el Memoràndum de Londres, signat l’any 1954.

A mitja tarda, el nostre autocar va enfilar la carretera i l’autopista cap a l’aeroport de Venècia per tornar a casa.

Mes informació al Butlletí núm. 30, pàg. 27.