Roger Torrent i Ramió
Nascut a Sarrià de Ter (Gironès) el 1979, és llicenciat en ciències polítiques i de l’administració per la Universitat Autònoma de Barcelona. Es va especialitzar en els àmbits de la comunicació i la gestió municipal, amb un postgrau en comunicació política a l’Institut de Ciències Polítiques i Socials i un postgrau en gestió d’administracions locals a la Universitat Autònoma de Barcelona. Es va formar també com a tècnic urbanista, amb un màster interuniversitari d’estudis territorials i urbanístics a la Universitat Politècnica de Catalunya i la Universitat Pompeu Fabra, i un postgrau en dret urbanístic a la Universitat Pompeu Fabra.
L’any 1998 es va afiliar a les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya (JERC). Al cap d’un any es va presentar com a cap de llista d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) a les eleccions municipals de Sarrià de Ter i va obtenir l’acta de regidor. Després de dues legislatures a l’oposició, va ser escollit alcalde de Sarrià de Ter l’any 2007 i va ser reelegit en el càrrec en les eleccions del 2011 i el 2015, en tots dos casos amb un suport electoral superior al 70%.
El 2012 va encapçalar la llista electoral d’ERC per la circumscripció de Girona en les eleccions al Parlament de Catalunya, en les quals va obtenir l’acta de diputat. En els comicis electorals del 2015, integrat en la coalició de Junts pel Sí, va revalidar l’escó a la cambra i va assumir el càrrec de portaveu adjunt del Grup Parlamentari de Junts pel Sí durant la legislatura. En les eleccions del desembre del 2017 va tornar a aconseguir l’escó de diputat per ERC i va ser elegit president del Parlament de Catalunya el 17 de gener de 2018.
La dotzena legislatura es va iniciar encara en el marc de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, pel qual s’havia dissolt el Govern de la Generalitat després del referèndum del 2017. El context de repressió judicial era palès des del principi, amb tres diputats electes a la presó i cinc a l’exili. Va continuar al mes de març amb l’empresonament de l’expresidenta Forcadell i altres quatre diputats, així com l’exili d’una altra diputada. Alhora, el poder judicial va impedir la investidura dels tres primers candidats proposats per a presidir la Generalitat. Així mateix, el Tribunal Constitucional va ordenar aturar tràmits parlamentaris de resolucions vinculades a l’autodeterminació i la monarquia; i en negar-se a actuar com a censors de la paraula lliure a la cambra, el president i part de la Mesa van ser objecte de querelles penals.
Aquest context de judicialització permanent de la política i de vulneració de drets dels diputats va portar el president Torrent a desenvolupar una intensa agenda internacional per denunciar aquesta situació davant les diferències instàncies europees i altres presidents de cambres parlamentàries. Conjuntament amb els expresidents de la cambra, va impulsar un manifest internacional de suport a la presidenta Forcadell, empresonada per l’exercici de les seves funcions. En paral·lel, va aconseguir que el Parlament de Catalunya passés de l’estatus d’observador al de membre associat a l’Assemblea Parlamentària de la Francofonia.
En l’àmbit intern, la seva presidència va prioritzar el repte d’assolir la igualtat efectiva entre dones i homes. En aquest sentit, cal destacar el primer pla d’igualtat de gènere del Parlament i la celebració del Parlament de les Dones, un ple simbòlic amb diputades i representants d’entitats per a situar les polítiques feministes al centre de l’agenda política del país. També va impulsar la creació d’una xarxa de parlaments feministes amb els parlaments de Gal·les, Escòcia, Flandes i Còrsega per tal d’avançar en la igualtat a les institucions. D’altra banda, en el marc de la lluita contra el canvi climàtic, es van instal·lar 202 panells d’energia solar al terrat del Palau del Parlament i es van substituir els plàstics d’un sol ús a la cambra per materials compostables.
L’esclat de la pandèmia de la Covid-19 condicionaria el darrer any de la dotzena legislatura. Políticament va situar qualsevol altra qüestió en segon terme i va obligar a reduir al màxim tota activitat presencial. El Parlament va reaccionar habilitant sessions plenàries en format reduït o per via telemàtica per tal de mantenir les seves funcions d’impuls i control del Govern. Així mateix, el president Torrent va demanar als diputats que, durant els períodes de confinament, fessin donació de les dietes per desplaçament i part del sou a iniciatives contra la pandèmia.
El final de la dotzena legislatura es precipitaria amb la inhabilitació del president de la Generalitat pel delicte de desobediència, ja que els grups que constituïen la majoria de la cambra van renunciar a presentar un nou candidat. En les eleccions del 14 de febrer de 2021, el president Torrent va ser elegit diputat per la circumscripció de Barcelona.