Biografia Ernest Benach i Pascual

El 1979 va entrar a treballar a la Generalitat de Catalunya, quan encara era provisional i n’era president Josep Tarradellas, a la Direcció General de Transports, per passar, temps després, a la Direcció General de Joventut.

Eren els anys de la transició i la inquietud per un país diferent i per la llibertat en un sentit molt ampli l’aboquen a fer política. Les primeres passes del seu compromís polític tenien una expressió cívica i associativa que va esdevenir part de la seva formació com a persona.

A la ciutat de Reus hi ha una gran tradició de vida associativa i, coherent amb aquesta militància ciutadana, participa activament en diverses entitats al llarg dels anys.

Fundador de l’Agrupament Escolta la Mulassa, l’any 1977, també va participar en els òrgans de direcció d’Escoltes Catalans, institució laica de referència de l’escoltisme català. La seva experiència el porta a participar en tres edicions consecutives de l’Assemblea General de la World Scout Parlamentary Union, un organisme que aplega parlamentaris de tot el món que han estat o que estan vinculats a l’escoltisme, amb l’objectiu de plantejar reflexions i propostes entorn de les polítiques de joventut que es fan arreu.

Aquesta activitat la combina amb la seva altra gran passió, els castells. L’any 1981, juntament amb d’altres reusencs, crea la Colla Castellera Xiquets de Reus, on, entre d’altres funcions, ha estat cap de colla i president.

L’any 1987, després de l’aventura de Nacionalistes d’Esquerra, va signar la Crida Nacional a ERC promoguda, entre d’altres, per l’expresident d’ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira.

Des de llavors, la seva militància a ERC ha estat ininterrompuda. Sempre lligat al Casal Foment de Reus, més endavant també va presidir la Federació Intercomarcal de Tarragona, va ser secretari de Política Municipal, secretari de Política Parlamentària i Vicesecretari general de Politica Institucional. Actualment és membre del Consell Nacional, de l’Executiva Nacional i de la Permanent Nacional.

La seva etapa a l’Ajuntament de Reus va començar el 1987. Va ser el cap de llista d’ERC a les eleccions municipals dels anys 1987, 1991, 1995 i 1999. Ha estat regidor fins al 2001 i ha ocupat la primera tinença d’alcaldia i les regidories de Cultura, Esports, Joventut, Promoció Econòmica, Política Lingüística, Cooperació i Societat de la Informació.

En l’àmbit cultural, va posar els fonaments de l’Institut Municipal d’Acció Cultural i va presidir el Patronat de Museus i el Centre de Normalització Lingüística. En el vessant sanitari, va presidir el Consell d’Administració de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, Gestió Comarcal Hospitalària i Fundació Privada contra el Càncer, entre d’altres. També va ser vicepresident del Grup d’Assistència Sanitària i Social (Sagessa). En l’espai econòmic va presidir Reus Desenvolupament Econòmic, SA i va ser membre del Consell General i del Comitè Executiu de la Fira de Reus.

Malgrat la duresa de la vida municipal, en té un record magnífic, entre d’altres coses perquè des dels consistoris es poden fer millor les polítiques de proximitat, les que més afecten la vida de les persones.

El 1992 és elegit diputat per primera vegada. Va ser secretari segon de la Mesa del Parlament de Catalunya en la VI legislatura i part de la V, durant la qual va presidir la Comissió d’Agricultura, Ramaderia i Pesca.

Al llarg d’aquests anys ha estat membre de les comissions següents: Política Cultural, Política Social, Societat de la Informació, Organització i Administració de la Generalitat i Govern Local, d’Estudi sobre la Situació de la Joventut a Catalunya, d’Estudi sobre la Política d’Immigració a Catalunya, d’Estudi sobre la SIDA, d’Estudi sobre la Problemàtica del Món Rural a Catalunya, entre d’altres.

Ha participat com a ponent en la redacció de lleis com la de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de l’associacionisme cultural, la de patrimoni cultural, la de creació de l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre, la de reforma de la regulació de la funció publica de la Generalitat, la de programació audiovisual distribuïda per cable o la de protecció de la salut, entre d’altres.

Va ser escollit president del Parlament de Catalunya per primera vegada el 5 de desembre de 2003, fet que li va suposar assumir la presidència de les comissions de Reglament, de Govern Interior i de Control Parlamentari dels Crèdits Destinats a Despeses Reservades de l’Administració de la Generalitat.

De l’octubre de 2004 a l’octubre de 2005 va exercir la presidència de la Conferència d’Assemblees Legislatives Regionals Europees (CALRE) i al 2006 va presidir-ne el grup de treball sobre tècniques parlamentàries i noves eines de participació. Actualment presideix el grup de treball sobre subsidiarietat.

El 17 de novembre de 2006 va ser escollit president de la cambra catalana per segona vegada i expressava un desig: “Siguem capaços d’escoltar-nos els uns als altres. Siguem capaços d’escoltar la gent i d’entendre què ens reclama. Siguem capaços de convertir les paraules en fets, la voluntat en acció”.

Va ser president del Parlament fins al 16 de desembre de 2010.