Notícies destacades

La Comissió de Llengua del Consell de l’Advocacia Catalana ha atorgat el XIX Premi Agustí Juandó i Royo a la presidenta de la nostra associació, Núria de Gispert, per la defensa de la llengua catalana en l’àmbit de la justícia. Com és sabut, la nostra presidenta va ser diputada, consellera del Govern i presidenta del Parlament. Ha estat sempre una gran defensora de la llengua catalana, amb iniciatives importants des del Departament de Justícia, iniciatives força reeixides en el seu moment, que després, malauradament, l’espanyolisme recalcitrant que ens envolta ha fet retrocedir molt.

L’acte, celebrat a l’Auditori del Parlament, ha estat molt bé. Hi ha hagut una molt gran assistència, des del president Pujol –amb caminador− i les presidentes Forcadell i Borràs, fins a nombrosos degans de col·legis d’advocats, com Maria Vidal i Ignasi Puig, entre molts altres, i també els membres de la Mesa del Parlament, diputats i senadors, la síndica de greuges, i familiars i amics. M’hi he trobat, i ens hem saludat molt cordialment, el company i amic Josep Maria Antràs. L’acte ha estat presidit, amb diferents intervencions, pel president del Parlament, Josep Rull.

A més de les intervencions de la presentadora, hi hem pogut sentir paraules del comissionat de Llengua del Consell de l’Advocacia, de la degana del Col·legi de Barcelona, Cristina Vallejo, del degà del Col·legi de Manresa, David Casellas, del president del Consell de l’Advocacia, Joan Martínez, del Conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, de la presidenta Núria de Gispert i del president Josep Rull, que ha tancat l’acte. La presidenta ha rebut una preciosa i simbòlica escultura de Mercè Riba, Paraula, que vol significar també la necessitat de pau en aquest món nostre, tan violent, farcit de guerres. De la nostra junta, a més de la presidenta, hi hem assistit, la Dolors Gordi, valenta, amb el maluc trencat i amb una crossa, la Rosa Martí, el Jordi Martínez i jo mateix.

Un magnífic quartet de veus femenines a cappella, Lulalum, ens ha amenitzat l’acte amb tres cançons precioses. La conducció de tot plegat, molt acurada, ha anat a càrrec de la periodista Nati Adell.

Cal dir que tot, malgrat els nombrosos parlaments, s’ha desenvolupat amb agilitat i amb algunes intervencions, especialment les de Núria de Gispert i del president Rull, francament brillants. La presidenta, a més, ha parlat amb aquell toc d’autenticitat, tan seu, que sempre la caracteritza.

L’atorgament d’aquest guardó, promogut per advocats, ha estat, si se’m permet l’expressió, un acte d’estricta justícia, un reconeixement absolutament merescut per a la presidenta Núria de Gispert. Enhorabona!

Roc Fuentes

El 16 de desembre de 2025 va tenir lloc al Parlament de Catalunya la presentació del butlletí de l’Associació en memòria del traspassat president Joan Rigol i Andreu.
El butlletí és un recull d’articles de persones properes al president en diversos moments de la seva vida: polítics, periodistes i persones de diverses entitats culturals i socials amb qui d’una manera o una altra va tenir vinculació. La majoria dels escrits lloen la seva figura i en destaquen les qualitats, les quals va demostrar al llarg de la vida.
A l’acte, presidit per Núria de Gispert, presidenta de l’Associació, hi va assistir el president del Parlament, Josep Rull i Andreu, i també el conseller Jaume Duch i molts diputats en exercici i d’altres que el vam conèixer en diferents legislatures. Al costat de la presidenta hi havia la vídua, Margarida Àlvarez; la filla, Anna Rigol, i un net en representació de la família.
De Gispert va lloar la figura del president traspassat i en va destacar la capacitat per a trobar sempre el consens i l’humanisme. Va assenyalar que una de les responsabilitats que més li va complaure va ser la de la presidència del Parlament, que concebia com un lloc on calia exercir el diàleg permanent. També va destacar que va ser un lluitador per les llibertats democràtiques i un treballador incansable que sempre acudia allà on era requerit.
Va ser un acte emotiu i senzill, però ple de bones vibracions cap ell i la seva família; no en va Joan Rigol és respectat i estimat per tothom, i així es va demostrar.
Al mateix acte es va lliurar el butlletí, que també està penjat en el web del Parlament, dins la secció de l’Associació d’Antics Diputats. Així mateix, se n’ha fet un ampli repartiment.

Rosa Martí i Conill

Aquest any es va introduir una novetat al viatge institucional a Irlanda, i creiem que sempre que sigui possible la podríem continuar fent.

Un dels viatgers, Josep Fàbregas, va fer gravacions de vídeo durant tot el viatge. És una persona quasi professional i amb grans coneixements, no només de gravació, sinó de producció i realització, i ens ha ofert un vídeo magnífic de l’estada a Irlanda, amb records de llocs i de moments fantàstics viscuts durant aquells dies.

El dia 21 d’octubre 2024 vam tenir l’oportunitat de compartir amb en Josep i la seva esposa el passi del vídeo en un dinar on ens vam retrobar tots els que havíem anat al viatge.

Agraïm molt a en Josep la feina feta i l’animem a acompanyar-nos en altres viatges per a poder gaudir de més vídeos record.
El vídeo del viatge a Irlanda es pot trobar a la web de l’Associació d’Antics Diputats.

Dolors Gordi i Julià

Vull començar amb una confessió personal. Quan em va arribar la trista notícia –desoladora– de la defunció d’en Francesc Codina i Castillo, em vaig sentir ferit al cor i se’m van obrir els llagrimalls. Acabava de perdre un gran amic, el més bon amic. Tot el dia 1 d’abril me’l vaig passar neguitós, com si necessités trobar algun agafador que havia perdut. No me’n sabia avenir, no ho sabia acceptar, no podia.

Amb l’entranyable amic Francesc ens vam conèixer el 1984, després de les eleccions al Parlament de la segona legislatura. El grup parlamentari ens va situar en escons contigus –a causa de la inicial dels nostres cognoms– i des de llavors no vam parar de relacionar-nos dins i fora del Parlament. Durant la tercera legislatura les ces ens van col·locar de nou en escons de costat. Ens aveníem d’allò més, de manera que quan un dels dos havia de sortir al faristol ens comentàvem prèviament els arguments, en valoràvem l’enfocament i ens aconsellàvem retocs i millores, i encara més per a les rèpliques. Érem «el duo», com ens va definir el portaveu Antoni Subirà tot fent broma, sí, però la va encertar.

En una ocasió, tot assenyalant-me un parell de finestres de dalt de l’hemicicle, m’explicà que quan ell i en Francesc Xavier Duch, com a responsables funcionaris de la Diputació de Barcelona, van ser els encarregats l’any 1980 d’arranjar el Palau del Parlament –un edifici que la dictadura franquista havia mig tancat i mig convertit en museu– per a la primera legislatura, en aquelles finestres de vidres trencats niaven coloms i l’hemicicle tenia els accessos tapiats i l’interior brut i malmès. Amb raó se sentia honorat d’haver contribuït a restaurar-lo i d’haver exercit de director de Serveis del Parlament en aquells anys inicials.

Des de la segona legislatura vam treballar en comú en diverses activitats, en especial de radiotelevisió. Ell era el portaveu de Convergència i Unió en la Comissió de Control Parlamentari de l’Actuació de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, i jo al seu costat. Jo vaig ser nomenat president del Consell Assessor de la Corporació de Ràdio i Televisió Espanyola a Catalunya, i ell al meu costat. Vaig ser designat secretari de la Mesa durant la quarta legislatura, i ell a la cinquena. Vaig ser elegit president de la Comissió d’Estudi de Modificació de la Llei de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, i ell fou el primer president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, organisme en el qual, com arreu, va deixar el record de persona amb una gran capacitat de treball, intel·ligent, de consens, pragmàtic, conciliador, afable. I catalanista. I encara hi afegeixo, a la segona dècada del segle XXI, la presidència de la Fundació Oncolliga, amb mi al seu costat.

Durant els anys que exercírem de diputats, un grapat de parlamentaris convergents vam anar creant, sense ni adonar-nos-en, un grup que ens reuníem per a dinar plegats cada primer dia de ple. Ni ens convocàvem, ho fèiem d’habitud. El president Jordi Pujol ens va batejar amb el nom de «la Colla». Compartíem inquietuds de país, debatíem les dificultats del Govern, celebràvem els seus encerts i èxits, analitzàvem els treballs parlamentaris, avaluàvem la vida política del dia a dia, en algun cas consideràvem situacions personals, i també ens explicàvem rumors i xafarderies. Quan ens semblava oportú, fèiem arribar suggeriments al president Pujol, a vegades amb algun escrit informal, i normalment via Juli Sanclimens o Francesc Codina. La Colla, la formàvem els esmentats Juli (†) i Francesc (†), en Joan Aymerich, en Lluís Bertran (†), en Ramon Coma, en Francesc Iglesias, en Josep Moliner, l’Esteve Orriols (†), en Carles Viñas (†) i qui subscriu aquest escrit. Gent de la ceba des de sempre, activistes a l’escoltisme, al món cultural, social, esportiu... En Francesc hi era imprescindible.

La seva eficàcia i la seva manera conciliadora motivaren que li encarreguessin un munt de responsabilitats polítiques a diversos nivells: regidor de l’Hospitalet de Llobregat, director general de Serveis Socials de la Generalitat, diputat i secretari de la Mesa, senador, membre del Consell Assessor de la Corporació de Ràdio i Televisió Espanyola a Catalunya, primer president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, president de l’Agència de Qualitat d’Internet. Un currículum esplèndid, modèlic, exemplar, com ho fou la seva manera de fer, de consensuar. Efectivament, va ser una personalitat política rellevant, amb mèrits reconeguts a la Gran Enciclopèdia Catalana (edició del 2001) i guardonat amb la Creu de Sant Jordi (2008).

Tot i que els darrers anys visqué a Sant Cugat del Vallès, va voler ser enterrat al cementiri de l’Hospitalet de Llobregat, la seva ciutat nadiua, la de casa seva, la de les seves infantesa i joventut, la de regidor i diputat, la de la família i els amics, la d’en Ciscu. Així doncs, no em va sorprendre que el Club Basquet l’Hospitalet guardés un minut de silenci en record de qui va ser-ne president.

Amic Francesc, estimat Ciscu, gràcies per la teva feina sempre tan positiva, moltes gràcies per la teva amistat. En nom dels de la Colla i en el meu propi, em permeto acabar aquest breu recordatori amb una cita de Salvador Espriu: «I quan arribis a la porta de la teva nit, / en acabar el camí que no té retorn, / sàpigues dir tan sols: ”Gràcies per haver viscut”». Moltes gràcies a tu de part nostra! Descansa en pau!

Enric Castellnou i Alberch

L’Associació d’Antics Diputats al Parlament ha celebrat amb un acte institucional que ha tingut lloc a l’auditori el vint-i-cinquè aniversari de la seva creació. La presidenta, Anna Erra, que ha obert l’acte, ha manifestat el “reconeixement” i l'”agraïment infinit” als exdiputats que en un moment determinat de la seva vida, ha explicat, van “donar el millor per a aquest país i la seva gent”. En l’acte també hi han intervingut la presidenta de l’associació, l’expresidenta de la cambra Núria de Gispert, i l’exdiputat i exsíndic de greuges Rafael Ribó, que ha pronunciat una conferència sobre el setanta-cinquè aniversari de la Declaració universal dels drets humans.

Han assistit a la commemoració les vicepresidentes primera i segona, Alba Vergés i Assumpta Escarp, els expresidents del Parlament Joan Rigol, Ernest Benach i Carme Forcadell, l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol, una seixantena d’exdiputats i diputats actuals.

La presidenta ha expressat la seva emoció de veure l’auditori ple d’exdiputats, i ha posat en valor “l’impuls, la participació, el compromís i la convicció de persones” que, com ells, ha dit, van decidir “fer un pas endavant per estima a Catalunya i per vocació de servei públic”. Així mateix, ha destacat els valors del parlamentarisme, ha afirmat que l’existència de l’associació és la mostra de la reivindicació de la “política en acció” i ha expressat el seu desig que les relacions entre antics diputats i diputats en actiu “sovintegin i siguin periòdiques”, perquè “hi ha d’haver temps per escoltar la veu de l’experiència, i els consells que ens podeu donar ens faran fer una política molt millor”.

De Gispert ha assegurat que avui és un “dia molt important per a l’associació”, i, davant el “moment difícil que viuen els drets humans” i la “situació política actual”, ha desitjat que “vinguin temps millors per a la política, però també per als drets socials, laborals i tots els que s’estableixen dins la declaració universal”.

Ribó ha assegurat que “les llibertats i els drets són sempre l’horitzó”, i en aquest sentit ha assenyalat les mancances de molts dels drets recollits en la declaració i ha fet una crida a “recuperar tant com es pugui el paper del Parlament per contribuir a consolidar una democràcia de drets socials i nacionals”.

Al final de l’acte, els diputats de la primera legislatura, entre els quals l’expresident Pujol, i els exdiputats que han format part de les diferents juntes de l’associació des de la seva creació han rebut un obsequi commemoratiu del vint-i-cinquè aniversari de l’entitat.

La Junta Directiva de l’Associació d’Antics Diputats al Parlament de Catalunya manifesta el seu rebuig a la invasió d’Ucraïna per part de la Federació Russa, fet que representa una violació del Dret Internacional i posa en perill l’equilibri internacional i la pau mundial.

Lamentem que la guerra hagi vençut al diàleg. L’agressió i l’atac a la sobirania territorial d’Ucraïna és un acte absolutament reprovable i inimaginable al segle XXI.

Instem a totes les forces polítiques i organitzacions democràtiques que cerquin camins per aturar la guerra i trobin una solució definitiva al conflicte.

Acte de presentació del llibre "Francesc Cambó i Batlle: un proyecto para Cataluña y la gran España"

• Audiència de la Molt Honorable Presidenta del Parlament, Sra. Anna Erra i Solà, amb els membres de la nova Junta Directiva, el dia 20 de novembre de 2023.
• Audiència amb la presidenta Forcadell, el 27 de novembre de 2015.
• En l’inici de la XI Legislatura del Parlament la Junta Directiva de l’AADPC va tenir una trobada amb la Presidenta del Parlament, Sra. Carme Forcadell i Lluís, mantenint un interessant intercanvi d’impressions. (Butlletí núm. 25).
• Audiència a la nova Junta Directiva per la Molt Honorable Presidenta del Parlament, Sra. Nuria de Gispert.