Conferenciant: Anna Cabré, catedràtica en geografia humana a la Universitat Autònoma de Barcelona UAB

Anna Cabré, catedràtica de geografia humana a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ha estat directora del Centre d’Estudis Demogràfics de la UAB des que es va crear, el 1984, fins al 2014. Actualment, n’és la directora honorària. Distingida amb la Medalla d’Or de la Generalitat i la Creu Sant Jordi, entre altres, és membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans.

Ha escrit obres importants com ara La reproducció de les generacions catalanes 1856-1960 i El sistema català de reproducció.

Inicia la conferència definint-se radicalment jubilada com a demògrafa. Considera que ja ha passat la seva etapa professional, però és evident que aquest tema li continua preocupant i ens proposa d’analitzar-lo des d’una nova perspectiva.

Dels temes que tenen més impacte actualment en la nostra societat en tria tres: el gènere, l’emergència climàtica i la sostenibilitat, i l’habitatge, que són els que considera més importants.

Al voltant d’aquests grans blocs fa reflexions que afecten la demografia i els seus estudis. As-senyala que les qüestions del gènere tenen repercussió en l’evolució demogràfica. Les identitats i els comportaments actuals pel que fa al gènere, modificats respecte dels tradicionals, tenen im-pacte en la manera de recollir la informació i de preveure l’anàlisi de l’evolució i la perspectiva de-mogràfica.

Insisteix que han canviat molt les coses en els últims deu anys i que pensaments que abans eren vàlids ara ja no ho són. Amb tot, considera que s’ha de ser optimista i esperançat, perquè els comportaments que no són els que s’havien previst i s’esperaven canvien la realitat, però cal confi-ar en les persones.

Pel que fa a les identitats, ella hi posa l’accent perquè tradicionalment els seus estudis es feien entorn del que s’anomenava el mercat matrimonial (quants homes hi haurà per a quantes dones), l’aparellament possible i la criança que se’n derivaria. Evidentment, això abans quedava reflectit en el cens i se sabia qui era el cap de la llar, però avui dia, amb tots els canvis que hi ha per les dife-rents identitats i comportaments, aquesta manera d’analitzar i de radiografiar la societat ja no és vàlida. Per tant, el gènere també té un impacte en els estudis demogràfics.

Un segon bloc va ser l’impacte que té en la demografia un tema tan sovintejat com ara la sos-tenibilitat i el canvi climàtic (quanta població pot tenir el planeta, quanta població pot tenir Catalu-nya). Afirma que aquí no hi sobra ningú, però ningú no hi fa falta, perquè considera que, veient la petjada ecològica que provoca la població, hi haurà menys població en un futur i que anem cap una etapa de decreixement. Per tant, ens hem de preparar mentalment per abordar una etapa de de-creixement, perquè, si no, la sostenibilitat i els canvis que se’ns presenten entorn del clima ens fa-ran ben difícil la vida.

Tot i això, explica que la mateixa espècie humana ja ho va regulant –per exemple, que la gent tingui menys fills–, i ho associa a aquesta necessitat d’involució demogràfica, de tenir un cert de-creixement, perquè la quantitat de persones sí que afecta, evidentment, la sostenibilitat.

Un altre tema clau en la nostra societat, i que és motiu de notícia diària, és l’habitatge, qüestió que, si no s’afronta bé amb polítiques d’accessibilitat, també tindrà efectes en el nombre de fills de les parelles. També tindrà un impacte el fet que es tinguin els fills amb pares cada vegada més grans, cosa que en certa manera també té relació amb la sostenibilitat, ja que el potencial que hi ha s’infrautilitza perquè es comencen a tenir les criatures més grans i, per tant, s’evita la sobrepobla-ció.
Va ser una xerrada molt interessant, amb l’explicació d’experiències viscudes i amb un to di-recte i irònic que van fer molt amena l’exposició.