Conferenciant: Josep Maria Soler, pare abat de Montserrat

En la relació entre Pau Casals i el Monestir de Montserrat hi ha un moment fonamental: el concert que hi va oferir el mestre el 12 de novembre de 1933 i que va presidir el pare abat Antoni M. Marcet. Entre d’altres, Casals hi interpretà peces de Beethoven i una suite de Bach. També tocà —«tot transportat», diuen els testimonis— uns fragments de Bach davant la imatge de la Mare de Déu. A partir d’aquell dia les relacions es van anar fent cada vegada més intenses. L’historiador Josep M. Figueras, en la seva biografia del músic, diu que si fins aleshores era el músic qui estimava el monestir, a partir del 1933 va ser la comunitat qui estimà el mestre, i, afegeix, «fins a l’actualitat». Aquesta actualitat s’estén al moment present; el pare abat manifesta que Montserrat continua tenint un afecte i una admiració particulars per Casals, i continua difonent la seva música, els seus valors d’home de pau i de solidaritat amb els que passen necessitat i el seu amor a Catalunya dins un context de germanor universal.

La relació amb el pare abat Aureli M. Escarré també va ser molt intensa. Compartien moltes coses: la fe cristiana, l’estimació per la música, la defensa dels drets humans, l’ajuda als exiliats, la denúncia de la dictadura franquista, el treball per la pau i l’amor a Catalunya, la seva llengua i la seva cultura.

Mes informació al Butlletí núm. 29, pàg. 14.