Conferenciant: professor Anton Costas

El conferenciant, en primer lloc, va voler deixar clares dues prèvies per a poder entendre la seva anàlisi dels efectes de la incertesa política sobre l’economia.

La primera prèvia es referia a la diferència entre incertesa i risc. En llenguatge col·loquial aquests termes s’utilitzen normalment com a sinònims, però cal distingir-los, com ho va fer John M. Keynes els anys vint del segle passat.

«Risc» és una situació (esdeveniment) que qualsevol pot anticipar: tenir un accident de cotxe, que es cremi el teu habitatge, que es devaluï el dolar, etc. Són successos sobre els quals hi ha dades històriques. Per tant, hi ha experts (les companyies d’assegurances) que poden calcular la probabilitat d’ocurrència d’aquests esdeveniments. El risc, per tant, no frena les nostres decisions econòmiques, no frena l’economia.

La segona prèvia que va abordar el professor Costas es refereix a la necessitat de tenir una mètrica per a fer un judici sobre què és una bona o una mala política o reforma econòmica . Si una política o reforma econòmica millora la situació dels que ja estan bé i empitjora la dels més febles, no és una bona mesura. Els impactes sobre l’equitat són tant o més importants que els efectes en l’eficiència. No n’hi ha prou a augmentar la riquesa. Cal millorar-ne la distribució en tota la societat perquè puguem jutjar que una política és correcta.

Quan comença la incertesa política? El professor Costas opina que és quan es va plantejar el Brèxit i es va produir la situació que tots coneixem a Catalunya. Per a un economista neoclàssic, quan augmenta la incertesa, en el nostre cas com a conseqüència de les dues causes anteriors, s’haurien de bloquejar les decisions dels consumidors i dels inversors.

Mes informació al Butlletí núm. 29, pàg. 14.