«Catalunya va tenir el primer parlament, molt abans que Anglaterra» Pau Casals

Fou el dimarts 9 de setembre, a les dotze del migdia, quan ens retrobàrem un grup d’antics diputats del Parlament de Catalunya, acompanyats per la nostra presidenta, Núria de Gispert, al Museu Pau Casals del Vendrell, a Coma-ruga.

Havia plogut força i la platja era marronosa. Lluïa el sol i la marinada fina suavitzava la calor. Fou llavors que en Joan Raventós em posà «deures» agradables: havia d’escriure un petit text sobre la visita per a publicar-lo a la nostra revista, sobre aquesta trobada íntima amb el mestre, a casa seva, una vegada més per a molts de nosaltres.

La revista de l’Associació d’Antics Diputats ha estat i és un molt bon record de les visites i excursions que fem, sovint acompanyats de les parelles, arreu de Catalunya i a bona part d’Europa. Són trobades que comporten dos elements intensos: d’una banda, ens trobem, recordem i vivim moments del passat molt diferents de l’avui, tan trasbalsat; de l’altra, els adversaris polítics amb els quals no deixàvem de dialogar i, sovint, dinar plegats van convertint-se malauradament en enemics.

Vam tenir la gran sort de comptar amb dos guies excepcionals: la directora del Museu, Núria Ballester, i el director de la Fundació, Jordi Pardo, que amb uns coneixements profunds i una immensa passió van anant-nos aprofundint en la vida del mestre mentre passejàvem per les cambres rodejats d’elements significatius i completant i remarcant tot allò que vèiem. Convertien no només els seus mots i judicis en records, sinó que els vestien amb sentiments i estimació i remarcaven aquells elements que havien definit Pau Casals com un intèrpret, un director, un compositor, envoltant-lo amb el seu humanisme, un profund predicador de la pau. Casals fou un home global. De fet, avui veiem com la seva vida apassionada per la música va dedicar-la a aprofundir en tres aspectes bàsics: Catalunya, l’educació i la pau.

Pau, política i pedagogia, música i art

Ens vam sentir profundament afectats en adonar-nos que, cada vegada més, la vida, la llibertat que ens cal defensar, i més com a antics diputats, l’aconseguirem si creiem, practiquem i comuniquem amb amor, respecte, convivència, compassió, companyonia, solidaritat, diàleg, dolcesa…, allò que ens ha marcat la vida.

De fet, buscar les veritats últimes sempre és buscar la bellesa i la simplicitat. Tot això va quedar subratllat en un dinar de companyonia davant del mar, en una terrassa feta construir pel mestre com a projecció de l’edifici on eren instal·lats els seus visitants i convidats.

En acabar, la nostra presidenta, Núria de Gispert, ens va adreçar uns mots i va recordar aquells de Pau Casals sobre la pau. La gran tristesa que avui tenim amb les guerres del món, entre les quals les de Gaza i Ucraïna, en les quals l’odi, el menyspreu, l’enemistat, la incomprensió, la mesquinesa dominen qualsevol motiu de diàleg, de pau!

Acabo amb una reflexió, també, de Pau Casals. Ens diu que cal que ens ocupem molt seriosament, profundament i continuadament en l’activitat d’educar els infants en l’humanisme, en el feminisme.

Conviure i dialogar en èpoques de grans canvis, de revolta tecnològica, en què la intel·ligència artificial va dominant el món i podria fer-nos esclaus, són uns bons arguments, i si aquests estan acompanyats per la música i l’art tindrem una bona eina per a treballar per la democràcia participativa i per la pau!

Joan Descals

El dia 9 de setembre d’enguany, el Museu Pau Casals va tenir el goig i la satisfacció de rebre l’Associació d’Antics Diputats al Parlament de Catalunya, encapçalada per la seva presidenta, Núria de Gispert. La pluja, que de manera insistent i atabalada va caure sobretot al Baix Ebre i al Penedès, no va impedir que els membres de l’Associació arribessin puntualment a Sant Salvador, disposats a tenir un dia més de convivència i a conèixer amb més profunditat aquest museu, considerat per l’European Museum Forum com un dels sis millors museus d’Europa dedicats a un músic, i sobretot la personalitat i el llegat del mestre Pau Casals, a vegades, i malauradament, més popular que conegut.

En el decurs de la visita vam recordar com Pau Casals és un dels noms més universals de la cultura catalana i un dels músics de referència internacional de la música del segle XX. Va ser un músic total que va triomfar com a intèrpret extraordinari del violoncel i un gran director d’orquestra que va ser aclamat a les millors sales de concerts i a moltes ciutats de tot el món, un compositor de referència i un gran mestre i pedagog musical. El seu llegat, però, va molt més enllà del seu inqüestionable talent com a músic. Al llarg de la seva vida va mantenir un compromís extraordinari des de la música amb els valors ètics i morals que ell mateix va defensar.

A més de la seva condició de figura excepcional del panorama internacional de la música del segle XX, Pau Casals va ser reconegut pel seu compromís amb la pau, la democràcia, la llibertat i els drets humans. A Barcelona, va promoure l’Associació Obrera de Concerts, des de la convicció que la música era un instrument al servei de la dignitat, l’autoestima i la cohesió social. Va plantar cara als règims totalitaris de Rússia, Alemanya i Itàlia, i va defensar el règim democràtic de la República. En acabar la Guerra Civil Espanyola es va exiliar i va ajudar centenars de milers de refugiats i va reivindicar el retorn de la democràcia a Espanya i la defensa d’un món en pau. Per això va ser convidat en quatre ocasions a l’Organització de les Nacions Unides, a Nova York, i va rebre l’encàrrec de compondre l’Himne de la pau de les Nacions Unides, que li va fer merèixer la medalla d’aquesta organització.

Els anys 2026 i 2027 es commemora el 150è aniversari del seu naixement, i la Fundació i Museu Pau Casals està organitzant tot un seguit d’activitats extraordinàries molt rellevants a Catalunya, a Espanya i a tot el món.

De tot això en vam tenir record i evidència, en vam parlar en el decurs de la visita i en vam veure documentació gràfica i digital en el marc excepcional del museu.

No cal dir que els valors universals de cultura i de pau del llegat de Pau Casals avui tenen més actualitat i vigència que mai i que el coneixement de la seva figura esdevé imprescindible.

La visita va acabar amb un dinar al restaurant del mateix museu, al peu d’un mar plata discret i tranquil que es fonia amb un cel del mateix color, més suau potser, com si fossin dues versions del mateix escenari. Un, mirall de l’altre. Un escenari de pau. I de llibertat.

Moltes gràcies per la visita, estimades amigues i amics. Sigueu nous ambaixadors, tal com us va demanar el director de la Fundació.

Xavier Guitart Domènech
Membre del Comitè Executiu del Museu Pau Casals