Conferenciant: Enric Juliana, periodista

El senyor Juliana va fer primer un recordatori del pes que ha tingut Catalunya en la política espanyola des del debat constitucional, i després en els anys de la Transició, amb Convergència i Unió i Jordi Pujol influint en els successius governs d’Espanya, començant pel d’Adolfo Suárez i continuant pels de Felipe González i José María Aznar. Els pactes i les aliances amb els governs, de dretes o d’esquerres, es van esquerdar a partir de la sentència de l’Estatut, quan els vots convergents ja no eren imprescindibles per a garantir la governabilitat.

Aterrant al moment present, el senyor Juliana va remarcar amb realisme que a les portes del mes d’octubre l’actualitat política a Catalunya presentava una «cara ombrívola». Va pronosticar que l’octubre esdevindria un moment crític, i va destacar-ne com a moment àlgid la imminent sentència del Suprem, prevista per abans del dia 16.

També va recordar que al final d’octubre s’esperava una altra sentència, la dels ERO d’Andalusia, que aportaria nous elements que afectarien d’una manera directa el PSOE andalús. I si no n’hi havia prou amb aquesta constel·lació de coincidències judicials, el Govern de Pedro Sánchez havia decidit d’afegir un altre element distorsionador de la vida política, com la convocatòria d’eleccions generals.

En aquest sentit, va explicar que considera que la qüestió catalana és la que ha motivat la repetició electoral del 10 de novembre.

Mes informació al Butlletí núm. 30, pàg. 47.