L’impacte de la supercomputació i la intel·ligència artificial

A la xerrada «L’impacte de la supercomputació i la IA», Pep Martorell va exposar com l’explosió de la capacitat de càlcul i els avenços en intel·ligència artificial estan redefinint el coneixement científic, l’economia i les polítiques públiques. Va mostrar que ja no vivim només en un món d’experiments i teoria, sinó en un nou paradigma científic basat en dades massives, simulacions a gran escala i models d’intel·ligència artificial (IA) que acceleren els descobriments i permeten resoldre problemes abans inabastables.

Martorell va il·lustrar aquesta transformació amb exemples concrets en salut, clima, materials i enginyeria: des de la predicció de l’estructura de proteïnes amb IA fins a millors models climàtics i eines avançades per a empreses i administracions. La supercomputació apareix així com una infraestructura tan essencial com les carreteres o l’energia, i esdevé imprescindible per a la competitivitat i el benestar.

Un dels eixos centrals de la intervenció va ser el Barcelona Supercomputing Center (BSC) i el supercomputador MareNostrum 5, que situen Barcelona i Catalunya al mapa mundial de la computació d’alt rendiment. Martorell va remarcar que el BSC no és només una instal·lació tecnològica, sinó un node estratègic de recerca europea que connecta ciència, indústria i polítiques públiques.

En aquest context, es va subratllar el potencial científic de Catalunya, construït durant dècades gràcies a un ecosistema sòlid d’universitats, centres CERCA, grans infraestructures científiques (com l’ALBA o el CNAG) i un vibrant teixit d’empreses emergents, les startups. Aquest lideratge no és casual: arrenca amb les polítiques de coneixement impulsades al voltant de l’any 2000 per Andreu Mas-Colell, que van apostar per l’excel·lència, la captació de talent i la creació d’institucions modernes de recerca i van posar les bases de la Catalunya científica actual.

La xerrada també va posar en valor l’EuroHPC, l’empresa conjunta europea de computació d’alt rendiment, com un gran exemple del que Europa pot aconseguir quan treballa conjuntament: una infraestructura compartida de supercomputació, amb governança comuna i inversió coordinada, que permet competir amb els Estats Units i la Xina i reforçar la sobirania tecnològica europea.

Finalment, Martorell va destacar que, dins d’aquest marc europeu, Barcelona i Catalunya tenen un paper fonamental: combinant capacitat científica, talent, infraestructures i visió estratègica el territori està cridat a ser un dels pols clau de la supercomputació i la IA a Europa, amb un impacte directe en la innovació, la indústria i les polítiques públiques del futur.