Conferenciant: Antoni Castells, exconseller d’Economia i Finances

L’exconseller Antoni Castells, economista especialitzat en federalisme fiscal, va presentar algunes reflexions sobre la situació econòmica i les grans tendències en aquest àmbit i els canvis més importants en geopolítica: la gran recessió, la covid i la guerra d’Ucraïna. També va desgranar algunes reflexions sobre l’economia a Catalunya en el context europeu i mundial.
Castells va començar la seva intervenció parlant d’un cicle històric que s’inicia el 1945 amb un llarg període d’estabilitat, en el sentit que hi havia unes regles del joc relativament conegudes, després del qual es presenta un futur mínimament previsible. És en els darrers anys d’aquesta dècada, iniciada ja la gran recessió, que hem assistit a canvis i transformacions molt importats i entrem en un període de transició. Comença un període de canvis presidit per tres tendències de fons molt importants que alteren la situació.
Primerament, tenim la rivalitat creixent entre la Xina i els Estats Units. En paritat de poder de compra, el fet que la Xina s’enemisti amb altres països té conseqüències en el comerç per la importància en les cadenes de producció. És una qüestió que sobrevola constantment els problemes de l’economia mundial.
En segon lloc, la globalització. Fins fa poc era una qüestió intocable que creava problemes poc reconeguts i que ha provocat un canvi cap a l’autonomia estratègica, que és el contrari de la globalització. En aquest sentit, el problema que té la Unió Europea és la manca d’un govern federal. Els Estats Units subvencionen empreses que produeixen en sectors bàsics. Malauradament, si la Unió Europea i els Estats Units no cooperen hi haurà empreses europees que marxaran als Estats Units per aprofitar els avantatges que allí els ofereixen. Tot plegat genera vulnerabilitat i preocupació, perquè pot tenir efectes negatius.
I en tercer lloc, hi ha les transformacions molt de fons del procés productiu, impulsades pel creixement de sectors com el de la intel·ligència artificial, la digitalització, les energies netes o la biomedicina, que són qüestions que afecten l’ocupació. Una altra qüestió que cal plantejar-se és si podem avançar en energies renovables sense tenir en compte l’energia nuclear.
Després del lema «the government is the problem» (Reagan–Thatcher) –un paradigma que dura trenta anys– i després de la Gran Depressió, tothom es torna keynesià. S’ha de guanyar la batalla de les idees, i és importantíssim que Europa funcioni de manera coordinada o serà impossible sortir-se’n.
Tot seguit, i centrant-se en l’economia catalana, el conferenciant exposa que hem d’entendre que a Catalunya –en aquest context i tenint en compte dades bàsiques com el producte interior brut i l’atur– l’economia en el període 2001–2018 creix per sobre d’Espanya i de la Unió Europea; en el període de la covid creix menys, per la caiguda del turisme; l’any 2022, Espanya i Europa es recuperen, però Catalunya no; l’any 2023, això canvia i estem al 9,7% d’atur, mentre que Espanya està al 12,9% i la Unió Europea al 6,3%. De fet, després de l’experiència de la recessió del 2008, en aquest cas els governs reaccionen i consideren que s’ha d’actuar ràpid.
Amb l’obertura exterior les exportacions representen pràcticament la meitat dels béns i serveis. En aquest sentit, les dades són comparables a les de les regions europees obertes a l’exterior i tenim un compte corrent sostingut. Per contra, trobem un biaix productiu i ocupacional massa enfocat cap als serveis de baixa productivitat, i aquest és el nostre taló d’Aquil·les. Fa cinquanta anys Catalunya era una regió industrial equiparable a la Unió Europea; avui, en canvi, estem molts punts per sota i hi ha pendent un canvi en el model productiu català.
Per finalitzar, Castells apunta que cal tenir present la importància del poder polític, ja que l’economia i la política sempre van l’una al costat de l’altra. Per fer canvis en el terreny de l’economia ens calen instruments polítics. És una constant del catalanisme polític.