La celebració del Mil·lenari de Montserrat bé valia una visita de l’Associació d’Antics Diputats, com a testimoni i reconeixement del que ha significat aquest mil·lenni que l’ha dut a ser un santuari d’una gran popularitat, a desenvolupar-se com un focus rellevant, a superar una destrucció gairebé total i a esdevenir un punt de referència del país, sota la regla de sant Benet.

En arribar a la muntanya, un sol esplèndid i una temperatura montserratina ens va rebre a peu del cremallera. Allí ens esperava el gerent del Patronat, Xavier Aparicio, que ens va facilitar una reunió de treball de l’Associació i també una trobada amb el pare abat. La visita al pare abat Manel Gasch va ser d’una extraordinària rellevància, el qual va donar resposta a les preguntes que li havia formulat la presidenta de l’Associació, Núria de Gispert, sense esquivar cap tema que fos d’interès per part nostra.

Va excusar l’absència de l’Escolania de Montserrat, que havia estat a Roma en un viatge molt intens que requeria un temps de repòs. Una sorpresa va iniciar la intervenció del pare abat, quan va fer una referència en contra de les ulleres de realitat virtual, que ens permeten veure asseguts a la cadira tot el món, però no la seva realitat.

Pel que fa als actes del Mil·lenari, el pare abat en va fer una valoració basada en dues realitats que se’n poden extreure: la primera, l’estabilitat, mil anys de monjos, d’arrelament…, i, en segon lloc, els pelegrins. El monestir és tant dels que hi són com dels que hi passen, i destaca que un 60% de visitants siguin gent de fora.

El Mil·lenari s’ha celebrat amb la gent, i això ha creat una mobilització de pelegrins, romeria i gent que s’han sentit motivats. La cloenda s’allunyarà del caràcter institucional propi del seu inici.

«L’abat és l’anècdota, Montserrat és el símbol» van ser les paraules de comiat del pare abat.
Tot seguit, vam gaudir d’una visita guiada acompanyats pel pare Parellada, coneixedor com ningú de la història de Montserrat, seguint pels camins excelsos, i també de decadència, destrucció i espolis enduts cap a París. La Guerra Civil va obligar a amagar la verge i a fer-ne una còpia.

A falta de l’escolania, vam entonar el Virolai des de l’altell de la basílica, amb l’atreviment de fer-ho el millor possible. Com és obvi, no podíem marxar del monestir sense una veneració a la Moreneta.

El dinar i la tarda museística van formar part d’una jornada inoblidable. Així doncs, acompanyats pel guia Esteve, ens va mostrar les evolucions de la muntanya visualitzant una pedra característica de Montserrat i que tots identifiquem. D’aquí vam entrar en una sala espectacular on es projectaven uns audiovisuals totalment innovadors, com si fos un reflex d’una galàxia divina.

Finalment, vam visitar la pinacoteca, que tothom albirava, per veure el quadre de Caravaggio, un dels cinc referenciats, i fer un pas més per veure pintors com ara Dalí, seduït pels colors mediterranis, o d’altres com Torres Garcia, El Greco, Picasso, Casas i Fortuny, que van enaltir una nodrida tarda museística a Montserrat.

Dia complet en molts aspectes, que cadascú es quedi amb el que més li plagui.