Símbols de Catalunya

Català | Castellà | Occità | Francès | Anglès | Alemany | Italià

La bandera de Catalunya, anomenada senyera, és una de les banderes més antigues d’Europa encara vigents.

La senyera no només identifica institucionalment Catalunya, sinó que també és un element carregat de simbolisme històric, cultural i polític.

Història de la senyera
El disseny de la senyera, amb quatre barres vermelles sobre fons groc, es documenta per primera vegada el 1150 ―tot i que probablement és anterior― en un segell de Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, en què apareix amb un escut amb els quatre pals. La senyera és la plasmació d’aquest escut en una tela de roba.

Durant l’edat mitjana va ser l’emblema dinàstic i familiar dels comtes de Barcelona i reis d’Aragó, esdevinguts reis de València i Mallorca. Amb el pas del temps, l’ús del senyal reial dels quatre pals es va estendre més enllà de la casa reial. Moltes ciutats i viles catalanes que depenien directament del rei, i no d’un senyor jurisdiccional, el van adoptar com a símbol propi, fet que el va convertir progressivament en un emblema del Principat de Catalunya i el va consolidar com a expressió col·lectiva d’identitat.

Després de la derrota del 1714 i la posterior repressió de Felip V, la senyera va ser prohibida pels decrets de Nova Planta.

Al llarg del segle XIX, en el context de la renaixença del catalanisme cultural i polític, va ser recuperada com a bandera nacional de Catalunya, i el 1914 la Mancomunitat, sota la presidència de Prat de la Riba, la va adoptar com a emblema oficial.

Durant la dictadura de Primo de Rivera i, posteriorment, durant el franquisme, es va tornar a prohibir; tot i això, es va mantenir com a símbol de resistència i d’identitat, sovint penjada clandestinament en llocs emblemàtics.

Amb el restabliment de la Generalitat de Catalunya el 1977, que havia perviscut a l’exili des del 1939, va recuperar oficialment l’estatus de bandera nacional de Catalunya.

La senyera és un dels símbols nacionals de Catalunya. És per això que oneja davant la seu del Parlament, institució que representa el poble de Catalunya.

La bandera de Cataluña, llamada señera, es una de las banderas más antiguas de Europa todavía vigentes.

La señera no solo identifica institucionalmente a Cataluña, sino que también es un elemento cargado de simbolismo histórico, cultural y político.

Historia de la señera
El diseño de la señera, con cuatro barras rojas sobre fondo amarillo, se documenta por primera vez en 1150 ―aunque probablemente sea anterior― en un sello de Ramon Berenguer IV, conde de Barcelona, en el que aparece con un escudo con los cuatro palos. La señera es la plasmación de dicho escudo en una tela de ropa.

Durante la edad media fue el emblema dinástico y familiar de los condes de Barcelona y reyes de Aragón, más tarde reyes de Valencia y Mallorca. Con el paso del tiempo, el uso de la señal real de los cuatro palos se extendió más allá de la casa real. Muchas ciudades y villas catalanas que dependían directamente del rey, y no de un señor jurisdiccional, la adoptaron como símbolo propio, lo que la convirtió progresivamente en un emblema del Principado de Cataluña y la consolidó como expresión colectiva de identidad.

Tras la derrota de 1714 y la posterior represión de Felipe V, la señera fue prohibida por los decretos de Nueva Planta.

A lo largo del siglo XIX, en el contexto del renacimiento del catalanismo cultural y político, fue recuperada como bandera nacional de Cataluña, y en 1914 la Mancomunidad de Cataluña, bajo la presidencia de Prat de la Riba, la adoptó como emblema oficial.

Durante la dictadura de Primo de Rivera y, posteriormente, durante el franquismo, volvió a prohibirse; sin embargo, se mantuvo como símbolo de resistencia y de identidad, a menudo colgada clandestinamente en lugares emblemáticos.

Con el restablecimiento de la Generalitat de Catalunya en 1977, que había pervivido en el exilio desde 1939, recuperó oficialmente el estatus de bandera nacional de Cataluña.

La señera es uno de los símbolos nacionales de Cataluña y por este motivo ondea ante la sede del Parlamento, institución que representa al pueblo de Cataluña.

Era bandèra de Catalonha, nomentada senhèra, ei ua des bandères mès antiques d’Euròpa encara en vigor.

Era senhèra non sonque identifique institucionaument Catalonha, mès tanben ei un element cargat de simbolisme istoric, culturau e politic.

Istòria dera senhèra
Eth dessenh dera senhèra, damb quate barres vermelhes en hons auriò, se documente per prumèr viatge en 1150 ―maugrat que probablament ei anterior― en un sagèth de Ramon Berenguer IV, comde de Barcelona, en qué apareish damb un escut damb es quate paus. Era senhèra ei era representacion d’aguest escut en ua tela de ròba.

Pendent era edat mejana siguec er emblèma dinastic e familiau des comdes de Barcelona e reis d’Aragon, devengudi reis de Valéncia e Malhòrca. Damb eth pas deth temps, er usatge deth senhau reiau des quate paus s’estenec mès enlà dera casa reiau. Fòrça ciutats e viles catalanes que depenien dirèctament deth rei, e non d’un senhor jurisdiccionau, l’adoptèren coma simbèu pròpri, hèt que lo convertic progressivament en un emblèma deth Principat de Catalonha e lo consolidèc coma expression collectiva d’identitat.

Dempús dera des·hèita de 1714 e era posteriora repression de Felip V, era senhèra siguec proïbida pes decrèts de Naua Planta.

Ath long deth sègle XIX, en contèxte dera reneishença deth catalanisme culturau e politic, siguec recuperada coma bandèra nacionau de Catalonha, e en 1914 era Mancomunitat de Catalonha, jos era presidéncia de Prat de la Riba, l’adoptèc coma emblèma oficiau.

Pendent era dictadura de Primo de Rivera e, posteriorament, pendent eth franquisme, se tornèc a proïbir; totun, se mantenguec coma simbèu de resisténcia e d’identitat, soent penjada clandestinament en lòcs emblematics.

Damb eth restabliment dera Generalitat de Catalunya en 1977, qu’auie suberviscut en exili des deth 1939, recuperèc oficiaument er estatus de bandèra nacionau de Catalonha.

Era senhèra ei un des simbèus nacionaus de Catalonha. Ei per açò qu’ondege deuant era sedença deth Parlament, institucion que represente eth pòble de Catalonha.

Le drapeau de la Catalogne, appelé senyera, est l’un des drapeaux les plus anciens d’Europe encore en vigueur.

La senyera n’identifie pas seulement institutionnellement la Catalogne, mais c’est aussi un élément chargé de symbolisme historique, culturel et politique.

Histoire de la senyera
Le design de la senyera, avec quatre bandes rouges sur fond jaune, est attesté pour la première fois en 1150 ― bien qu’il soit probablement antérieur ― sur un sceau de Raimond-Bérenger IV, comte de Barcelone, où il apparaît avec un blason portant les quatre bâtons. La senyera est la représentation de cet écusson sur un tissu.

Pendant le Moyen Âge, elle fut l’emblème dynastique et familial des comtes de Barcelone et rois d’Aragon, devenus ensuite rois de Valence et de Majorque. Avec le temps, l’utilisation du symbole royal des quatre bandes s’est étendue au-delà de la maison royale. De nombreuses villes et villages catalans qui dépendaient directement du roi, et non d’une juridiction seigneuriale, l’adoptèrent comme symbole propre, ce qui en fit progressivement un emblème du Principauté de Catalogne et le consolida comme expression collective d’identité.

Après la défaite de 1714 et la répression qui a suivi de la part de Philippe V, la senyera a été interdite par les décrets de Nueva Planta.

Au cours du XIXe siècle, dans le contexte de la renaissance du catalanisme culturel et politique, elle a été récupérée comme drapeau national de la Catalogne, et en 1914, la Mancomunitat de Catalogne, sous la présidence de Prat de la Riba, l’a adoptée comme emblème officiel.

Pendant la dictature de Primo de Rivera et, par la suite, pendant le franquisme, elle fut à nouveau interdite ; néanmoins, elle demeura un symbole de résistance et d’identité, souvent accrochée clandestinement dans des lieux emblématiques.

Avec le rétablissement de la Generalitat de Catalunya en 1977, qui avait survécu en exil depuis 1939, elle a officiellement retrouvé le statut de drapeau national de la Catalogne.

La senyera est l’un des symboles nationaux de la Catalogne. C’est pourquoi elle flotte devant le siège du Parlement, institution qui représente le peuple de la Catalogne.

The flag of Catalonia, the Senyera, is one of the oldest flags in Europe still in use.

The Senyera is not only an institutional emblem of Catalonia, it is also freighted with historical, cultural and political symbolism.

History of the Senyera
The design of the Senyera, four red stripes on a yellow background, was first recorded in 1150 ―although it is likely to be older than that ―on a seal depicting Ramon Berenguer IV, Count of Barcelona, carrying a coat of arms which bears the four red stripes. The Senyera is that coat of arms transferred to a piece of fabric.

During the Middle Ages, it was the dynastic, family emblem of the Counts of Barcelona and Kings of Aragon, who would later become the kings of Valencia and Mallorca. Over time, the use of the royal emblem with the four stripes spread beyond the royal household. Many towns and cities in Catalonia that were directly ruled by the king, not by a jurisdictional lord, adopted it as their own symbol. That led to the Senyera progressively becoming an emblem of the Principality of Catalonia and eventually a collective expression of national identity.

After the defeat of 1714 and the subsequent repression by Philip V, the Senyera was banned under the Nueva Planta decrees.

Over the course of the 19th century, as Catalonia experienced a renaissance of cultural and political Catalanism, the Senyera was reinstated as the national flag of Catalonia. In 1914 the Mancomunitat of Catalonia (Commonwealth), under the presidency of Prat de la Riba, adopted the Senyera as its official emblem.

During the dictatorships of Primo de Rivera and then Franco, it was again proscribed, but nevertheless remained a symbol of resistance and identity, often hung clandestinely in significant locations.

With the re-establishment of the Generalitat de Catalunya in 1977, which had survived in exile since 1939, the Senyera once more was made the official national flag of Catalonia.

The Senyera is one of the symbols of the nation of Catalonia. That is why it flies before the Parliament, the institution that represents the people of Catalonia.

Die Flagge Kataloniens, bekannt als Senyera, ist eine der ältesten noch bestehenden Flaggen Europas.

Die Senyera steht nicht nur institutionell für Katalonien, sondern ist auch ein Element voller historischer, kultureller und politischer Symbolik.

Geschichte der Senyera
Die Senyera, mit ihren vier roten Streifen auf gelbem Hintergrund, erscheint erstmals im Jahr 1150 –wenngleich ihr Ursprung vermutlich noch weiter zurückreicht– auf einem Siegel, das Ramon Berenguer IV., Graf von Barcelona, darstellte. Dort erscheint sie auf einem Wappen mit den vier Balken, das später in Form einer Flagge aus Stoff umgesetzt wird.

Während des Mittelalters war es das dynastische und familiäre Emblem der Grafen von Barcelona und Könige von Aragonien, die später auch Könige von Valencia und Mallorca wurden. Mit der Zeit verbreitete sich die Verwendung des königlichen Zeichens mit den vier Balken über das Königshaus hinaus. Viele katalanische Städte und Ortschaften, die direkt dem König und nicht einem Lehnsherrn unterstanden, übernahmen es als ihr eigenes Symbol, was es allmählich zu einem Emblem des Fürstentums Katalonien machte und es als kollektiven Ausdruck der Identität festigte.

Nach der Niederlage von 1714 und der darauffolgenden Unterdrückung durch Philipp V. wurde die Senyera durch die Dekrete von Nueva Planta verboten.

Im Laufe des 19. Jahrhunderts wurde sie im Zuge der Wiederbelebung des kulturellen und politischen Katalanismus als Nationalflagge Kataloniens wieder eingeführt. Im Jahr 1914 nahm die Mancomunitat von Katalonien sie unter der Präsidentschaft von Prat de la Riba offiziell als Emblem an.

Während der Diktatur von Primo de Rivera und später während des Franquismus wurde sie erneut verboten; dennoch blieb sie ein Symbol des Widerstands und der Identität, oft heimlich an symbolträchtigen Orten aufgehängt.

Mit der Wiederherstellung der Generalitat de Catalunya im Jahr 1977, die seit 1939 im Exil überdauert hatte, erhielt sie offiziell wieder den Status der Nationalflagge Kataloniens.

Die Senyera ist eines der Nationalsymbole Kataloniens. Deshalb weht sie vor dem Sitz des katalanischen Parlaments, der Institution, die das Volk von Katalonien repräsentiert.

La bandiera della Catalogna, chiamata senyera, è una delle bandiere più antiche d’Europa ancora in uso.

La senyera, oltre a identificare istituzionalmente la Catalogna, rappresenta anche un elemento carico di simbolismo storico, culturale e politico.

Storia della senyera
Il disegno della senyera, con quattro barre rosse su sfondo giallo, è documentato per la prima volta nel 1150, anche se probabilmente è antecedente, in un sigillo di Ramon Berenguer IV, conte di Barcellona, in cui appare con uno scudo con i quattro pali. La senyera è la trasposizione di questo stemma su un tessuto.

Durante il Medioevo fu l’emblema dinastico e familiare dei conti di Barcellona e dei re d’Aragona, divenuti poi re di Valencia e Maiorca. Col passare del tempo, l’uso dell’insegna reale dei quattro pali fu esteso oltre la casa reale. Molte città e cittadine catalane che dipendevano direttamente dal re, e non da un signore giurisdizionale, lo adottarono come simbolo proprio. Ciò lo rese progressivamente un emblema del Principato di Catalogna, consolidandolo come espressione collettiva di identità.

Dopo la sconfitta del 1714 e la successiva repressione di Filippo V, la senyera fu proibita dai decreti di Nueva Planta.

Nel corso del XIX secolo, nel contesto della rinascita del catalanismo culturale e politico, venne recuperata come bandiera nazionale della Catalogna, e nel 1914 la Mancomunitat della Catalogna, sotto la presidenza di Prat de la Riba, la adottò come emblema ufficiale.

Durante la dittatura di Primo de Rivera e, successivamente, durante il franchismo, fu nuovamente vietata; tuttavia, si mantenne come simbolo di resistenza e di identità, spesso esposta clandestinamente in luoghi emblematici.

Con il ripristino della Generalitat de Catalunya nel 1977, sopravvissuta in esilio dal 1939, ha ufficialmente riacquisito lo status di bandiera nazionale della Catalogna.

La senyera è uno dei simboli nazionali della Catalogna. Per questo sventola davanti alla sede del Parlamento, istituzione che rappresenta il popolo della Catalogna.