El dia 12 de desembre, amb l’Associació d’Antics Diputats al Parlament de Catalunya, tinguérem la fortuna de compartir al Museu Picasso de Barcelona una emotiva i ben proveïda exposició antològica i commemorativa del cinquantè aniversari de la mort del pintor malagueny, mig català, Pablo (o Pau) Ruiz Picasso. La visita la programà la Junta de la nostra associació.

El director del Museu Picasso, el Sr. Emmanuel Guigon, ens va obrir el museu per a nosaltres sols, un dilluns, per oferir-nos una visita molt particular, i ens va rebre molt gentilment. Ens va fer una breu presentació dels antecedents del museu i ens va comentar l’exposició «Daniel-Henry Kahnweiler. Marxant i editor», exposició fruit de la col·laboració entre el Museu Picasso de Barcelona i el Centre Pompidou de París, amb un generós préstec de més de cent obres, per a commemorar el cinquantè aniversari de la mort del pintor malagueny. La relació entre Picasso i Kahnweiler va ser molt fecunda i va propiciar un clima de contactes amb altres artistes de l’època.

L’exposició ofereix una presentació cronològica de l’activitat de Kahnweiler com a marxant i impulsor d’artistes, i també l’impacte que van suposar les dues guerres europees en el context mundial.

Iniciem la visita recordant els inicis de Picasso, infantesa i primera joventut, sempre marcat per la presència omnímoda del seu pare, José Ruiz Blasco, pintor i professor (1838-1913). És una exposició íntima, que ens mostra el context en què va viure el nen.

A Catalunya la vitalitat cultural de la ciutat de Barcelona i en especial l’ambient artístic dels Quatre Gats, nucli de la progressia artística del moment (Casas, Nonell, Hugué, Casagemas, Sabartés, Pallarès), li ofereixen el caliu necessari per a endegar el seu periple artístic personal, la vida bohèmia. A partir d’aquest moment es van succeint els períodes en què va desenvolupant la seva obra pictòrica: mirar per la finestra, terrats i entorn de la ciutat, les influències del modernisme, etc. Picasso ho prova tot; per això la seva obra és tan evolutiva. En tenim moltes mostres al Museu Picasso de Barcelona.

Amb el drama de la mort de Casagemas s’inicia l’època blava i una visió més social que continua en l’època rosa. L’any 1907 es produeix el contacte entre Picasso i Kahnweiler, l’un pintor, l’altre marxant de quadres, i es desvetlla un interès mutu que es traduirà en una amistat de per vida. Una obra revolucionària, a l’època, i unes descobertes estilístiques que Picasso comparteix també amb Braque, l’altre representant d’aquest nou estil, el cubisme.