Viatge a Normandia i Bretanya

28 de setembre de 2021

El 28 de setembre de 2021 iniciem el viatge a Normandia i la Bretanya, del qual cal dir que no va perdre ni un instant el seu interès i la seva intensitat.

Un dels objectius del viatge era visitar les platges i els pobles del desembarcament de les tropes aliades del 6 de juny de 1944, i també el famós tapís de Bayeux, que descriu la batalla de Hastings, del 14 d’octubre de 1066, entre normands i anglosaxons, per a dirimir per la força qui havia de ser el futur rei d’Anglaterra. Dos conflictes bèl·lics de gran envergadura que varen causar milers i milers de morts, destrucció i molt de sofriment.

La Bretanya celta, megalítica i corsària, i esdeveniments contemporanis com el desembarcament de Normandia, la Segona Guerra Mundial o la derrota del nazisme i del feixisme, present en pobles i ciutats en forma de memorials o cementiris que ens recorden el mal, el dolor i la destrucció física i moral que poden ocasionar idees perverses de règims autoritaris i antidemocràtics com aquells, ben coneguts per nosaltres per haver-los soferts en carn pròpia.

Tenim ocasió de visitar la magnífica església gòtica de Saint-Maclou, que guarda la tomba del rei Ricard Cor de Lleó i la del primer duc de Normandia, el viking Rol·ló, la torre medieval amb el rellotge renaixentista i l’antic Parlament de Normandia, avui una dependència judicial.

L’endemà, dimecres, el programa del viatge divideix el dia en dues parts: fins a l’hora de dinar, visitem la costa normanda fins a Honfleur, al marge esquerre de la desembocadura del Sena; després, a la tarda, visitem la ciutat de Caen.

La costa del departament de Calvados fins a Honfleur ha estat des de mitjan segle XIX un punt d’estiueig important de la burgesia parisenca, ja que aleshores es va construir una línia ferroviària que la unia amb París.

El dijous 30 de setembre anem a visitar les platges normandes on va tenir lloc el desembarcament del 6 de juny de 1944. És conegut que el desembarcament es va fer en diferents indrets. Nosaltres optem per començar la visita a la Pointe du Hoc, espadat mític per la gesta de dos-cents vint-i-cinc rangers nord-americans en una operació militar de distracció que centrava el seu objectiu en les platges d’Omaha i Utah. Només noranta-cinc rangers varen sobreviure al dur combat.

La visita continua fins a Arromanches. A la platja d’aquesta població es va construir un port artificial amb blocs de formigó transportats per mar des de la Gran Bretanya, la qual cosa va permetre, el 21 d’agost de 1944, que en un sol dia prop de dinou mil vehicles militars desembarquessin al continent.

Divendres el temps ha canviat. El dia neix gris i plujós, plenament atlàntic. No importa, avui ens espera un lloc emblemàtic, una de les meravelles del món. Només per a anar a visitar el Mont-Saint-Michel paga la pena haver fet el viatge. Una hora i mitja separa la ciutat de Caen de l’abadia, un monument declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Abans de la pandèmia de covid, el conjunt monumental era visitat per més d’1.250.000 persones procedents d’arreu del món.

El cinquè dia, dissabte, comencem el recorregut per terres bretones i visitem, en primer lloc, un dels monuments arqueològics més espectaculars d’Europa: la zona megalítica de Carnac.

L’endemà continuem el nostre periple bretó cap al nord-est, cap a Saint-Malo i Dinan. Comencem amb un passeig de més de dos quilòmetres de circuit murallat amb magnifiques vistes a l’oceà i a les platges, a l’hora de la marea baixa. L’excursió segueix pels carrers de la ciutat, plens de comerços elegants i de bars i restaurants, com correspon a una ciutat molt turística.

El dilluns, darrer dia del viatge, el dediquem a conèixer la capital de Bretanya, Rennes, una ciutat de 250.000 habitants, banyada pel riu Vilaine, de confecció moderna però amb entranyables racons que ens parlen d’un passat important i alhora molt inestable, com les portes Mordelaises o la majestuosa catedral de Sant Pere, decorada a l’interior amb pintures del segle XIX de clara influència bizantina.

Acabem altre cop a l’aeroport. Final feliç, doncs, per a un viatge que estava previst inicialment per al maig del 2020 i que va sofrir les conseqüències de la pandèmia de Covid-19.

Us animo a llegir els diferents articles, molt interessants, escrits pels nostres companys Esteve Tomás i Jaume Fargell al nostre butlletí, dels quals he extret aquest petit resum de presentació per al web.