Conferenciant: Jordi Domingo Garcia Milà, advocat i portaveu de la plataforma Constituïm

La presidenta ens presenta el conferenciant Sr. Jordi Domingo Garcia Milà. Ens manifesta que el va conèixer fa molts anys lluny d’aquí, precisament a Moscou, en els temps remots de la perestroika. Ens fa saber que és advocat en exercici amb quasi cinquanta anys d’experiència, que és membre originari i portaveu de la plataforma Constituïm, la tasca de la qual és elaborar una constitució catalana, i d’ençà de l’any 2020, cònsol major del Consolat de Mar de Barcelona.

El Sr. Domingo agraeix les paraules de la presidenta i ens indica que la seva intervenció constarà de tres parts: passat, present i futur del Consolat de Mar.
Per a referir-se a la importància del passat fa seves les paraules del Sr. Ramon Tremosa: «El Llibre del Consolat de Mar és l’aportació més important de Catalunya a la història universal».

També manifesta que és el primer exemple del que avui anomenem globalització i la millor marca que tenim a nivell internacional, coneguda i reconeguda pels acadèmics del dret marítim internacional, però que no l’hem sabut aprofitar en el moment d’empeltar al present un passat tan enlluernador.

El Consolat és el bressol del dret marítim internacional, que regulà una gran part del tràfic mercantil perquè les mercaderies es transportaven (i es transporten) en vaixell. Però a partir de Martí I l’Humà també s’aplicava al transport terrestre. Les normes estaven recollides al Llibre del Consolat de Mar, que és el primer codi de comerç. Aquest codi va ser vigent durant molt de temps, des del segle XIII fins al XIX, en què fou abolit per Napoleó Bonaparte.

La versió original estava escrita en la nostra llengua i es va traduir a mesura que s’anava ampliant el seu àmbit d’aplicació.

També van ser molt importants els consolats, les delegacions o les sucursals que el Consolat tenia escampats per tot el món conegut. Al principi en van ser vuitanta a les ribes del Mediterrani; més tard, cent vint a la resta del continent europeu. Primer s’hi van instal·lar magatzems per a les mercaderies que van esdevenir una mena de zona franca en què només s’aplicava el dret del consolat. Cada consolat tenia el cònsol corresponent.

El Sr. Domingo en destaca el que anomena les sis potes: la navegació i el comerç, la legislació i la jurisprudència, la llengua catalana, els intercanvis culturals a través dels cònsols i la diplomàcia. També van ser un precedent de les dites avui operacions de capital risc, perquè es subvencionaven operacions comercials a canvi d’un percentatge elevat del benefici.

El present comença l’any 2020 quan el Sr. Joan Canadell, per tal de reflotar la institució, proposa al Sr. Domingo ser cònsol major. Ell accepta conscient que el Consolat és la millor marca que té Catalunya al món avui dia, perquè va tenir una importància cabdal durant molts segles, reconeguda especialment en l’estament acadèmic.

Pel que fa al futur, hi ha molts projectes sobre la taula, però és important, per a tirar endavant, aconseguir que el Consolat sigui reconeguda com una entitat d’interès econòmic per part de l’Administració central de l’Estat, per tal que les aportacions que s’hi facin siguin deduïbles fiscalment.

Està previst un congrés mundial de mediació que ha de tenir lloc a Barcelona a partir del pròxim 3 d’octubre i tindrà una durada de tres dies. De cara al futur, els projectes són molt ambiciosos. El Sr. Domingo en planteja tres:

• En primer lloc, crear una càtedra interuniversitària amb projecció internacional per a formar àrbitres i mediadors que, a més de les matèries generals (dret, economia, psicologia i ètica), tracti temes més concrets (entre d’altres, contractació, assegurances i responsabilitats).
• En segon lloc, passar a treballar electrònicament. Només un 1% de les targetes d’embarcament (bill of lading), que són els justificants de la propietat de les mercaderies, són electròniques. El Centre Blockchain de Catalunya, a través del Consolat, és l’única institució que té prestigi per a fer-ho.
• Finalment, combatre la manca d’ambició, les mesquineses i la política de poca volada, que són les tres actituds que poden fer fracassar tots els projectes que hem vist. Esperem que tots plegats siguem capaços de superar-les i que sapiguem estar a l’altura del que ha estat i pot arribar a ser el Consolat de Mar.