Cap a les dotze del migdia del 17 de febrer ens vam trobar a la porta principal de la Llotja de Mar de Barcelona. Era la primera reunió dels associats de l’any 2023.
L’esdeveniment constava de dues parts que es complementen: la visita a l’edifici de la Llotja de Mar i el posterior dinar col·loqui sobre el Consolat de Mar al restaurant del Parlament. El senyor Jordi Domingo Garcia Milà, cònsol major de la institució, va ser el guia de la visita a la Llotja i va desplegar el tema «El Consolat de Mar, 750 anys d’història».

La Llotja de Mar és un edifici amb més de 750 anys d’història, format per dues parts, que corresponen a dos períodes històrics clarament diferenciats: l’edat mitjana i l’edat moderna, l’escolàstica i el despertar de l’humanisme que donà pas a la Il·lustració, la Revolució Industrial i l’època contemporània. Es pot dir que ha aixoplugat des del mercader i artesà medieval fins a l’empresariat capitalista.

Hi ha una part netament gòtica (segles XIII i XIV), a l’angle nord de l’edifici, que, amb les ampliacions posteriors, és embolcallada en els altres tres angles pels edificis d’estil neoclàssic (segles XVI i XVII). Tot plegat forma un conjunt totalment harmònic.

Aquest indret ha estat un escenari privilegiat del fluir de la història de Barcelona. El nostre guia ens informa que inicialment el mar arribava a la meitat del que avui dia és l’avinguda Isabel II i la Llotja formava part de l’activitat portuària. Els vaixells descarregaven les mercaderies a un illot que hi havia on ara hi ha l’Escola Nàutica i en barcasses les transportaven fins als molls.

Posteriorment (segle XVII), la zona anirà transformant-se en el que avui dia és el Pla de Palau, en què s’ubiquen edificis de l’Administració de l’Estat, particularment en el període posterior a la guerra de 1714. Durant el temps en què es va suprimir la Universitat de Barcelona (d’ençà de la derrota de 1714 fins a 1870), es va emplaçar en aquest lloc l’Escola de Belles Arts i Oficis.

També vàrem passar pel despatx de la Presidència de la Cambra i del cònsol major, que conté entre molts altres llibres l’hemeroteca sencera del Diari de Barcelona, l’antic Brusi, i el Saló de Plens de la Cambra.

Es va deixar per al final de la visita la part més important de tot el recorregut: la planta baixa de la part medieval, o sigui el Saló Gòtic, l’antiga sala de contractació on els comerciants feien les transaccions.

El senyor Domingo, en menys de dues hores, ens ha fet viatjar en l’espai i en el temps. Hem resseguit detalladament l’edifici (l’espai) i hem sentit el relat temporal, la seva història. Ens hem fet una idea de l’evolució, dels períodes d’esplendor i dels de decadència, sempre amb el vent en contra dels diferents governs de l’Estat. Després del 1714 l’edifici va ser expropiat per a ser destinat a caserna i es va haver de recomprar i restaurar a final del segle XVIII (a partir de 1771 i fins a 1819). En aquest període destaca la tasca d’Antoni Capmany, diputat a les Corts de Cadis, el retrat del qual figura en un lloc destacat del Saló de Plens.