Sortida a Aitona per contemplar els arbres florits i veure la comarca, concretament la població d’Aitona en plena floració. Es va triar el moment perfecte: d’això se’n va encarregar l’alcaldessa, Rosa Pujol, que realment la va encertar.

El guia que ens acompanyava ens va anar donant i explicant dades molt interessants. Per exemple, que a Aitona es recullen cent cinquanta milions de quilos de fruita l’any, de la qual el vuitanta per cent va a exportació. Per poder portar a terme aquesta exportació s’han hagut de crear cooperatives que agrupen les collites de diferents pagesos i finques de tota la comarca del Segrià.

Un cop arribats a una de les finques més grans de la comarca, a la qual ens van acompanyar l’alcaldessa i part del seu equip, vam poder escoltar les explicacions d’un dels pagesos que treballen a l’explotació i conèixer així, de primera mà, el treball que es fa amb els arbres, els problemes amb els conills, com és la collita de la fruita i la seva distribució i moltes més coses interessants, com ara que un cop han florit els arbres, cal fer el que en diuen «aclariments selectius» per tal que creixin la quantitat de fruits que es vol, de manera que s’elimina entre un vint i un trenta per cent de les flors.

Un cop visitat el camp, rebudes les explicacions i fetes les fotos corresponents d’un paisatge fantàstic, vam anar al poble d’Aitona, on vam poder comprar productes de la terra fets per productors locals, principalment de petites empreses nascudes al voltant de l’aprofitament de bons productes i del turisme creixent al territori.
També vam visitar la casa natal de santa Teresa Jornet, molt ben conservada com a museu.

Com a resum final de la sortida, voldria remarcar i valorar el treball que al llarg d’aquests anys ha fet l’alcaldessa d’Aitona amb el seu equip, la majoria dones, per transformar el poble, i podríem dir que també la comarca, amb una visió de futur i d’emprenedoria que no s’acaba. El nou projecte que tenen entre mans, «Apadrina un arbre», representa una manera d’arribar encara més a tothom, d’acostar el camp a la ciutat i de donar valor a un producte local que han sabut exportar al món.