PETICIÓ SOBRE L'ASSESSORAMENT JURÍDIC A LES PERSONES SOL·LICITANTS D'ASIL LGTBIQ+ A CATALUNYA
Soc sol·licitant de protecció internacional a Espanya i resideixo a Catalunya. La meva sol·licitud es fonamenta en la persecució patida per motius d'orientació sexual i identitat de gènere, motiu expressament reconegut per l'article 3 de la Llei 12/2009, de 30 d'octubre, reguladora del dret d'asil i de la protecció subsidiària.
La meva sol·licitud continua pendent des de fa més de tres anys, molt per damunt del termini màxim de sis mesos que estableix l'article 24 de la mateixa llei. Vaig presentar reclamació davant la Direcció General de Protecció Internacional i queixa davant el Defensor del Poble; tot i que aquesta institució va formular un Suggeriment i va requerir expressament una resposta urgent, el Ministeri de l'Interior no ha respost ni a aquesta institució ni a mi.
Davant aquesta absència total de resposta, i per indicació de la CEAR, em vaig adreçar al SAIER. El web municipal de Barcelona anuncia que aquest servei ofereix orientació i assistència jurídica en matèria de protecció internacional. Esperava, doncs, rebre assessorament sobre les vies disponibles davant una demora d'aquesta magnitud, o com a mínim ser orientat cap a quin organisme podia dirigir-me.
La resposta que vaig rebre va ser que no em podien ajudar. No se'm va oferir cap informació, cap alternativa ni cap orientació sobre possibles actuacions davant la manca de resolució.
Posteriorment vaig presentar una queixa davant la Sindicatura de Greuges de Barcelona. La resolució va considerar ajustada l'actuació del SAIER, però alhora va reconèixer les limitacions estructurals del sistema de protecció internacional, els retards prolongats i la manca de transparència. Entenc que aquest reconeixement institucional confirma que no es tracta d'un fet aïllat, sinó d'una mancança estructural.
Al llarg d'aquest any, la meva situació psicològica s'ha deteriorat de manera continuada i actualment rebo tractament amb medicació antidepressiva. La Directiva 2013/32/UE i la Directiva 2013/33/UE de la Unió Europea reconeixen les persones sol·licitants LGTBIQ+ com a col·lectiu en situació de vulnerabilitat, amb dret a garanties i suport específics.
SOL·LICITO AL PARLAMENT DE CATALUNYA:
1. Que la comissió parlamentària competent examini si els serveis d'acollida i acompanyament a Catalunya, inclòs el SAIER, disposen de mandat, recursos i protocols suficients per oferir assessorament jurídic efectiu a les persones que es troben en situació de demora prolongada, i no únicament informació sobre la fase inicial del procediment.
2. Que s'estableixi la garantia que cap persona sol·licitant d'asil sigui atesa sense rebre, com a mínim, una orientació concreta sobre els organismes o vies a què pot adreçar-se.
3. Que s'insti el Govern espanyol al compliment dels terminis legals de resolució i a respondre els requeriments del Defensor del Poble.
4. Que es reforci el suport psicològic especialitzat per a persones sol·licitants LGTBIQ+ que pateixen deteriorament de la salut mental derivat d'aquesta incertesa perllongada.
5. Que es valori un mecanisme de seguiment de les persones residents a Catalunya que esperen resolució per damunt del termini legal.
Tot i que la resolució de les sol·licituds d'asil és competència exclusiva de l'Estat, l'acollida i l'acompanyament sí que són competència de Catalunya. Quan una persona en situació de vulnerabilitat reconeguda s'adreça als serveis catalans i en surt sense cap informació, el sistema d'acollida no compleix la seva funció.