Al Il·lustre Senyor Don Ferran Pedret Santos,Diputat al Parlament de Catalunya,Secretari primer del Parlament de Catalunya
Assumpte: Sol·licitud d?intervenció institucional en defensa dels drets fonamentals del ciutadà algerià Don Ayoub Aissiou.
Il·lustre Senyor,
En nom de l´entitat euroarab i, molt especialment, del seu primer secretari, Mohamed Ahsissene Ben Sbih, em plau adreçar‑me a V.I. per exposar la greu situació que afecta el ciutadà de la República Algerià Don Ayoub Aissiou, resident a Europa amb permís de residència de protecció subsidiària atorgat per la República Francesa, i actualment objecte d?un procediment d?extradició passiva a instàncies de les autoritats algerianes.
Segons es desprèn de la Nota Verbal n.º 224/SC/2026 de l?Embajada de Argelia a Madrid, de la documentació extradicional remesa a les autoritats espanyoles i dels acords adoptats pel Consell de Ministres del Regne d?Espanya, el Sr. Aissiou és reclamat per presumptes delictes de falsificació en escriptura pública, ús de document fals i blanqueig de capitals en el marc d?una organització criminal. No obstant això, resulta jurídicament rellevant que la justícia francesa, després d?examinar reiteradament sol·licituds idèntiques de detenció i repatriació formulades per la República Algerià, les ha desestimat sistemàticament, entenent que aquestes peticions estan íntimament vinculades a l?activisme del Sr. Aissiou com a propietari del canal de televisió El Djazairia One, de tendència progressista i crítica amb el règim algerià, i a la seva denúncia pública de la corrupció, el nepotisme, el favoritisme i la manca de llibertats al seu país.
En aquest context, la possible extradició del Sr. Aissiou vulneraria greument:
-El dret a la llibertat d?expressió reconegut a l?article 20 de la Constitució espanyola i als articles 10 del Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH) i 11 de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea, atès que les imputacions semblen constituir una resposta punitiva a l?exercici legítim de la crítica política.
-El principi de non‑refoulement i la protecció subsidiària reconeguda per la Directiva 2011/95/UE (refundida), per la Carta de Drets Fonamentals de la UE (art. 18 i 19) i per la jurisprudència consolidada del Tribunal Europeu de Drets Humans, que prohibeixen el retorn d?una persona a un Estat on existeixi el risc real de persecució per motius polítics i de vulneració greu dels seus drets fonamentals.
-Els principis d?ordre públic europeu i de respecte als drets humans que inspiren tant el Convenio de Extradición entre el Reino de España y la República Argelina Democrática y Popular de 12 de diciembre de 2006 com la Ley 4/1985, de 21 de marzo, de Extradición Pasiva, que impedeixen la cooperació penal internacional quan la finalitat real de la sol·licitud és perseguir l?opinió política o la tasca periodística i no garantir un judici just i imparcial.
A més, la existència de diverses condemnes per difamació dictades pels tribunals algerians contra el Sr. Aissiou, únicament pel fet d?expressar amb respecte i dins dels límits legals la seva opinió, evidencia un patró de repressió de la dissidència, incompatible amb les exigències de l?article 6 CEDH (dret a un procés equitatiu), amb l?article 47 de la Carta de Drets Fonamentals de la UE i amb els estàndards internacionals de l?ONU en matèria de drets civils i polítics.
Per tot això, sol·licitem respectuosament a V.I. que, en la seva doble condició de Diputat i Secretari primer del Parlament de Catalunya, tingui a bé:
Traslladar aquesta preocupació als òrgans del Parlament de Catalunya competents en matèria de drets humans, cooperació i relacions institucionals.