1. Al Registre del sector públic local de Catalunya hi ha inscrits topònims que no compleixen el que disposa l'article 18.1 de la Llei 1/1998 de política lingüística, que diu que «els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana, d'acord amb la normativa lingüística de l'Institut d'Estudis Catalans» Aquests topònims es troben assenyalats amb un asterisc al Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya per a fer constar que la seva grafia és incorrecta ortogràficament, com s'explica a la pàgina XXI del Nomenclàtor. Aquesta toponímia se la coneix com «toponímia oficial no normativa» perquè es troba inscrita al Registre del sector públic local de Catalunya tot i no complir en la seva grafia l'article 18.1 de la Llei de Política Lingüística. És un oxímoron, ja que la toponímia només pot ser oficial si és normativa, com deixa clar la llei.
2. Els topònims municipals en aquesta situació són Cabacés, Capmany, Figaró-Montmany, Lladó, Massanes, Navàs i Rialp. Els noms de nuclis afectats per aquest problema són els següents: Vencilló (els Alamús), Politg (la Baronia de Rialb), Sant Quintí de Puigrodon (Campdevànol), Figaró (el Figueró i Montmany), Farreres (Flaçà), Tuixent (Josa i Tuixén), Montpol (Lladurs), Santa Creu de Jutglar (Olost), la Torra (Sant Feliu de Pallerols), Solés de Tiurana (Tiurana), Aguiró, Capdella, Central de Capdella, Obeix, la Torre de Capdella (la Torre de Cabdella) i el Padrós (Vilabella).
3. La jurisprudència del Tribunal Suprem (STS 5250/1998, STS 5847/1998, STS 6723/2000, STS 6918/2001) deixa clar que la correcció ortogràfica dels topònims és una obligació i no és cap vulneració de l'autonomia municipal, ja que "el cumplimiento y ejecución in génere de la normativa lingüística de la Comunidad Autónoma vincula también a los entes locales", i això no planteja cap dubte d'inconstitucionalitat, com avala la Sentència del Tribunal Constitucional 214/1989, de 21 de desembre de 1989.
4. El procediment de canvi i rectificació dels topònims de Catalunya el regula el reglament del Decret 139/2007 de 26 de juny, pel qual es regulen la denominació, els símbols i el registre d'ens locals de Catalunya. Segons el mateix reglament el Govern també pot proposar als ajuntaments amb topònims que continguin incorreccions lingüístiques (és a dir, que no compleixin la Llei de Política Lingüística) que els corregeixin. Aquest procediment, regulat als articles 5, 6 i 15 del mencionat Decret 139/2007, disposa que l'ajuntament requerit pot ignorar el requeriment, la qual cosa, de facto, implica que el decret permet vulnerar l'art. 18.1 de la Llei 1/1998, de Política Lingüística. Això és una contradicció interna de la norma que causa inseguretat jurídica, i pel principi de jerarquia normativa aquests articles del Decet 139/2007 són nuls en contradir el que disposa una norma de rang superior (l'art. 18.1 de la Llei 1/1998, de Política Lingüística).
5. La correcció de topònims que no compleixen la llei no pot ser mai potestativa, ja que el compliment de la llei és una obligació. I ara mateix el redactat dels articles 5, 6 i 15 del Decret 139/2007 afirma una cosa tan antijurídica com que el compliment de la llei sigui potestatiu en aquest àmbit.
DEMANO:
Que el Parlament de Catalunya insti el Govern de la Generalitat a modificar el Decret 139/2007 de 26 de juny, pel qual es regulen la denominació, els símbols i el registre d'ens locals de Catalunya perquè la correcció dels topònims inscrits al Registre del sector públic local de Catalunya amb incorreccions lingüístiques la faci d'ofici l'Administració de la Generalitat de Catalunya, ja que els ajuntaments no tenen competències en matèria lingüística, per tal de garantir el compliment de la Llei de Política Lingüística a la toponímia oficial.