A la Comissió
D'acord amb els articles 13, 178 i 197 de l'Estatut d'Autonomia, es presenta la "Petició de reconeixement del Couto Misto", per tal que sigui dirigida i debatuda en la Comissió d'Afers Exteriors, Transparència i Cooperació del Parlament, amb el text següent:
Exposició de motius
Catalunya sempre ha estat terra d'acollida, també pels centenars de ciutadans del Couto Misto, habitants d'una antiga república situada a la frontera galaico-portuguesa que van haver de migrar a altres països, entre ells, al Principat, concretament a Barcelona, buscant una vida millor.
Aquest petit indret amb més de set-cents anys d'història (1147-1868) comptava amb unes institucions pròpies comparables a les d'un Estat sobirà, un autogovern regit per un cap amb funcions executives i judicials escollit en assemblea per democràcia directa i amb el suport de la Casa de Bragança i la diòcesi d'Ourense.
Els seus habitants, un miler aproximadament, no pagaven tributs ni a Espanya ni a Portugal, tampoc estaven obligats a escollir nacionalitat i quedaven exempts d'allistar-se a l'exèrcit. Aquest enclavament era un espai lliure d'ingerència estrangera amb dret d'asil que es dedicava principalment al comerç agropecuari, sal i tabac.
Però, la Guerra del Francès (1809), l'estanc de sal i tabac de la Corona espanyola i la signatura del Tractat de Lisboa (1864) que va establir l'actual frontera hispano-lusitana van soscavar la bonança d'aquesta localitat en una profunda crisi que continua avui convertint-la en una zona empobrida i oblidada del rural gallec.
Entre 2007 i 2008, el Parlament de Galícia i el Congrés dels Diputats van aprovar llurs preposicions a favor d'aquesta regió; tanmateix, fins ara no s'han traduït en polítiques reals. Catalunya se solidaritza amb el poble misto i el seu anhel de reconeixement i reparació. Per això, se sol·licita la següent petició:
Proposta de petició
El Parlament de Catalunya:
1. Reconeix l'existència del Couto Misto com a subjecte polític i el dret dels seus ciutadans a decidir el futur del seu país en el marc de la seguretat jurídica.
2. Insta a la Xunta de Galícia que protegeixi aquesta entitat i reclama un estatus singular similar al de la Val d'Aran.
3. Emplaça a les institucions gallega i aranesa a cooperar amb la societat civil local en l'elaboració d'una norma ad hoc pel territori.