Malgrat que sembla de sentit comú aplicar el que diu l?OMS encara existeixen persones que pel simple fet de tenir problemes de salut mental, física o sensorial ( i també d?altres col·lectius vulnerables) ,que no disposen d?un pla de vida individualitzat fet a mida i amb seguiment de professionals ben preparats.
Arrel d?aquesta realitat afortunadament hi han entitats que treballen dia a dia, colze a colze per posar en marxa plans innovadors de vida independent com ara el cas d?ASPID que té com a prova pilot durant un període d?un any amb el suport d?un equip transdisciplinar a fi d?assolir la plena autonomia personal i funcional. Malgrat tot crec que és molt deficient el nombre d'habitatges de suport a Catalunya.
Cal que es promoguin polítiques socials que fomentin l'esperança de curació de les persones amb trastorns que de moment són "cròniques".
La Generalitat hauria de crear una oficina per definir els plans de vida de forma individualitzada a les múltiples necessitats de cada persona, sense interferir en la presa de decisions d?aquestes persones i apoderar-les en tots els aspectes. Cal vetllar per a que aquestes persones gaudeixin la plena autonomia sense necessitat de fer ús de serveis assistencials com els que tenim avui i que s?han de reformular.
El dret a experimentar una major autonomia encara és necessari i ha de ser reforçat a la ciutat de Lleida creant 200 habitatges de suport per el proper 2021, i anar expandint aquests serveis entre els milers de persones que necessiten aquest servei domiciliari.
Crec que val la pena recordar que totes les persones tenen necessitats diferents, singularitats i valors propis. La majoria de vegades els especialistes de la psiquiatria i psicologia es veuen abocats a prendre decisions ?dràstiques? per la manca de recursos, i els pacients ho passen molt malament. En aquest sentit cal potenciar la universitat inclusiva i de discriminació positiva per aquestes persones, per a que puguin tenir remuneracions i no estar a la part dominada del sistema amb unes retribucions molt baixes que no arriben als 900 euros.
El servei de pisos amb ?suport? són doncs un pas endavant per garantir i afavorir l?exercici de la pròpia autonomia i independència tot i que ha d?anar més enllà ja que com anteriorment he citat la gran majoria de casos de persones usuàries del servei de pisos de ?suport? no s?acaben d?ajustar a les característiques, preferències, capacitats, valors, ambicions i singularitats de cada persona.
Cal ser ambiciosos i ampliar els drets d'aquestes persones independentment de la seva diversitat funcional, aparença, condició; el dret a exercir el control sobre la pròpia vida és fonamental; el dret a la participació en la societat, de la política, la seva pròpia gestió econòmica, dels negocis i en la vida comunitària; la possibilitat de gaudir de les llibertats fonamentals, en igualtat de condicions, del respecte a la pròpia dignitat i de l?emprenedoria.
Cal noves polítiques socials com ara la renda bàsica universal incondicional i un augment dels contractes a empreses ordinàries per aquestes persones, que ara només és del 2%. Demano que es passi al 10% de forma indefinida. Cal més difusió i sensibilització en aquests afers perquè en un futur totes les empreses i negocis de Lleida tinguin una actitud de responsabilitat social amb aquestes persones, com el que ja existeix en alguns barris però més sòlid. Esperem que aquests 200 habitatges de suport es puguin crear el més breu possible, a poder ser durant el transcurs de l'any vinent i que les persones que treballen a CETs puguin treballar de forma ordinaria.