L'Institut Agrícola, com a patronal del sector agroalimentari i forestal de Catalunya, veu amb preocupació com el passat 22 de març de 2017 el Parlament de Catalunya aprovà l'impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica.
Impost que resulta profundament insolidari amb el món rural, amb els empresaris agraris i amb els municipis amb dèficits de transport públic. Inicialment preveu gravar només els turismes i vehicles comercials, però en un futur incorporarà la resta de vehicles de tracció mecànica (tractors i altra maquinària).
La present petició demana que s'adeqüi l'impost i la naturalesa contributiva del mateix a la realitat de l'ús del vehicle als municipis de Catalunya, especialment en base a la disponibilitat de transport públic, i al cost assumible per la població de vehicles elèctrics. Altrament caldria reconèixer que, lluny de cercar una reducció d'emissions, aquest impost únicament té un afany recaptatori per gravar aquells que no tenen alternativa de reducció.
El gruix de la població i dels vehicles subjectes a tribut es concentren en les àrees més densament poblades de Catalunya i, en concret, l'àrea metropolitana de Barcelona. Però constatem que l'esforç fiscal dels municipis de l'àmbit rural, i en particular dels municipis amb dèficits de transport públic i serveis essencials, serà proporcionalment molt superior.
La mitjana de turismes i motocicletes a Catalunya resulta ser, segons l'IDESCAT, de 0,55 i 0,12 per habitant, respectivament. Xifres molt similars resulten per l'Àrea Metropolitana de Barcelona ‒0,51 i 0,13‒, però a la que sortim d'aquest àmbit, la ràtio s'incrementa força, fins al màxim de 0,72 i 0,16 a les comarques gironines. Fet que representa un 30% de més.
Igualment, als municipis petits de l'àmbit rural, el número de km recorreguts per vehicle és sensiblement superior, atès que la mobilitat és obligada amb vehicle particular per causes com ara:
- Absència de transport públic suficient (manca de tren i freqüència d'autobús).
- Residència en nuclis amb dèficits de serveis públics bàsics (centres assistencials, farmàcia, centres educatius, judicials i d'altres)
- Residència en nuclis amb dèficits comercials (botiga especialitzada, supermercat, etcètera).
- Molts treballadors requereixen de mobilitat obligada, sense alternativa al vehicle privat, per anar a un lloc de treball ubicat en un indret sense transport públic (polígons industrials, finques rústiques o similars).
A això s'hi ha d'afegir que molta de la maquinària i vehicles agrícoles no tenen una alternativa d'un vehicle elèctric. I, encara que existís, tampoc no tenim una xarxa de subministrament adient per abastir-los.
Ateses les anteriors justificacions demanem a aquest Parlament la sensibilitat adient amb llur ciutadania per a que, lluny d'augmentar una vegada més la pressió fiscal, la rebaixi, atès la naturalesa impositiva de l'impost que pretén gravar les emissions. Especialment per que a l'entorn rural aquesta reducció no és ni possible ni factible.
Per tot plegat cal aprovar una moratòria de l'Impost fins que es corregeixen els dèficits enumerats en la present justificació en l'àmbit dels municipis rurals i als municipis amb dèficits de transport públic. I, singularment, també s'estudiï un mecanisme de reducció de les contribucions a l'impost als treballadors i/o autònoms amb un lloc de treball ubicat en indrets sense connectivitat mitjançant transport públic des del seu habitatge, amb independència de la grandària del municipi de residència.