"Totes les persones tenen dret a viure amb dignitat [...]" (art. 15.2 EAC). És difícil, però, satisfer aquest dret quan vius amb dolor crònic, fatiga crònica i marejos, entre d'altres.
Catalunya ha demostrat en multitud d'ocasions ser pionera i anar un pas endavant en determinades lleis, pel que confio en que, un cop més, demostri que som diferents.
Hi ha diverses malalties minoritàries que, actualment -a la sanitat pública-, no tenen cura ni tractament, més enllà d'antidepressius o medicaments diversos que no tothom estem disposats a prendre. Alguns exemples d'aquestes malalties son la Malformació d'Arnold Chiari (afecta a unes 6.000 persones a Espanya) o d'altres no tant minoritàries com la Fibromiàlgia.
Existeixen alternatives efectives fora de la medicina convencional, és a dir, fora del monopoli dels medicaments, per tractar de mitigar la simptomatologia d'aquest tipus de malalties i, poder tenir una vida més o menys digna. Fa 4 anys vaig començar a tractar la meva malaltia (Malformació d'Arnold Chiari) amb acupuntura i, vaig començar a notar millores des de la primera sessió. A grans trets, desprès de 10 anys amb dolor crònic, el balanç d'aquests últims 4 rebent sessions periòdiques d'acupuntura, es pot resumir en que he passat d'estar dies sense poder aixecar-me del llit pels diferents símptomes (principalment dolor, fatiga i marejos), a poder pujar -no sense dificultats- pics de 2000 i 3000 metres i, el més important, he tornat a sentir-me viva.
Considero que es NECESSARI que tractaments com l'acupuntura (o fisioteràpia, etcètera) siguin coberts per la sanitat pública per a aquelles persones que pateixen/patim malalties minoritàries, cròniques i sense cura, ja que els preus no sempre poden ser assumits per les famílies. Amb malaltia rara o no, tothom mereix l'oportunitat de viure dignament.