Adhesions

Estem pagant amb els nostres impostos la defensa dels presumptes assetjadors.La denunciant no disposa dels mateixos recursos, de les mateixes oportunitats i difícilment tindrà la mateixa defensa.
Per tant, el suport jurídic hauría de limitarse als actes realitzats dintre de les seves competéncies o atribucions, mai hauría de donar suport jurídic en els casos de extralimitació de les seves funcions o atribucions. Quan es tracta un cas d'assetjament no només es parla d'una relació laboral, tambè es qüestiona una actitut personal.
DEMANO que es revisi l'article 33 de l'actual Reglament dels serveis jurídics de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, amb la finalitat que els advocats de la Generalitat de Catalunya no puguin assumir la defensa penal dels alts càrrecs i dels funcionaris en els casos d'imputació per un delicte d'assetjament laboral.

No potser que els presumptes assetjadors tinguin més recursos q la presumpta assetjada, essent tots treballadors de la mateixa administració. És com si un pressumpte corrupte tingués advocats de l'administraciò i un funcionari denunciant es trobés desamparat sense recolzament. Aquest no és el tarannà del pais q volem, on els agressors, corruptes, ...estiguin sempre protegits i qui denuncia el delicte, a sobre, hagi de fer-se càrrec de les despeses judicials seves i indirectament de les despeses judicials dels delincuents o infractors, als que resulta que hem de fer-nos càrrec entre tots els administrats de les seves despeses.

No pot ser equitatiu un procés judicial que ja de bon peincipio comença amb inequitats.
l'administració no hauria proveir d'advocats / des als seus treballadors / es si no es tracta de casos d'advocats / des d'ofici per assegurar la defenza de persones sense possibilitat enpagarse un advocat privat.
els privilegis que una persona treballadora de l'administració pública obté per part de la mateixa entitat i causant greuges comparatius a altres persones treballadores és injust i fraudulent.

Estic d'acord ambiente la petició.

A qualsevol tema que es dirimeixi davant d'un jutjat hauríem de tractar a les dues parts amb la mateixa imparcialitat. En un cas d'assetjament el tracte hauria de ser encara més exquisit. L'administració ha de defensar als seus treballadors i càrrecs enfront de demandes externes, ja que podem haver estat demandats per motiu del lloc de treball que ocupen. En un cas d'assetjament, l'acusat ho és pel seu exclusiu pressumpte comportament. Si assetjador i assetjat fossin companys de feina, cadascú s'hauria de buscar el seu advocat? Si l'administració posa advocat a alguna de les parts en un cas com aquest, es posiciona, i no sembla sensat.

Estic d'acord que es revisi.
I contribuir a l'eliminació de qualsevol tipus de protecció sobre aquests tipus de conductes a l'Administració Pública.

Entendria assumpció defensa si es proporciona igualment suport legal a la part denunciant.

Els advocats de la Generalitat haurien de defensar a tots per igual, i no prendre part.

Em sembla indignant que amb els meus impostos i amb els de tots els catalans, es paguin la defensa de persones que no valoren a les altres persones.

Em vull adherir perque es un agravi comparatiu, que mentres els pressumptes assetjadors, tenen els advocats de la Generalitat que els defensen, els assetjats s'han de buscar un advocat i sufragar les despeses.
Una gran injusticia!!!!!