Notícies

El president Roger Torrent, i les expresidentes i expresidents, Carme Forcadell, Núria de Gispert, Ernest Benach i Joan Rigol han defensat la necessitat d'"alliberar" el Parlament de la judicialització per "donar resposta als reptes globals" del país. Ho han dit en una declaració conjunta al despatx d'Audiències dins els actes commemoratius dels quaranta anys del restabliment del Parlament.
Tots han tingut unes paraules de reconeixement especial per la presidenta Forcadell en el primer acte institucional en el que participa després del seu empresonament, alhora que han denunciat la "injustícia" i "consternació" amb una situació "impròpia d'una democràcia" i n'han reclamat la seva llibertat.

En aquest sentit, Torrent ha recordat que "vivim l'anomalia democràtica, a l'Europa del segle XXI, de tenir exiliades, exiliats, preses i presos polítics, molts d'ells exdiputades i exdiputats d'aquesta cambra". I ha denunciat "els límits del model autonòmic, del règim del 78, que bloquegen la capacitat d'actuació del Parlament, en perjudici de tota la societat catalana". També ha reclamat la necessitat del Parlament "d'alliberar-se de la judicialització" i ha advocat per "avançar en la resolució pacífica i democràtica del conflicte polític amb l'Estat". El president ha reivindicat la celebració d'un referèndum perquè la ciutadania de Catalunya "ha de poder escollir si vol o no un Parlament plenament lliure, que pugui comptar amb totes les eines per construir un país millor, més just i pròsper".

Forcadell, per la seva banda, ha qualificat el Parlament com "la institució de la paraula lliure, de la veu plural del país i del diàleg polític sense límits", i ha definit la llibertat d'expressió com "un tresor immens que hem de preservar, a tot arreu". En la seva intervenció també ha posat en valor la tasca del personal de l'administració parlamentària que al llarg d'aquests quaranta anys ha fet una feina "extraordinària" convertint el Parlament en "una institució exemplar". La expresidenta finalment ha recordat que, malgrat la presència de les dones a la cambra ha experminetat una evolució enorme al llarg d'aquests anys, "cal un pas més, garantint la paritat en els càrrecs de responsabilitat".

De Gispert ha fet referència als "límits que imposa la lectura restrictiva de la Constitució en relació a la capacitat legislativa del Parlament", la qual cosa ha recordat "ha estat un obstacle per millorar les condicions de vida de la gent d'aquest país". També ha denunciat com la "judicialitzacó creixent de la vida parlamentària" ha portat situacions "greus" com "exigir a la Mesa que executés actes de censura".

En la seva intervenció, Benach, ha explicat que Catalunya és una nació que "estima la pau i la llibertat, i rebutja les imposicions per la força". La sentència de l'Estatut, ha dit "va marcar un abans i un després en la història política del nostre país, i evidentment, en la d'aquest Parlament". Amb tot, ha afegit "cal mirar sempre endavant, treballar per construir el futur, però sense tenir present el passat no es pot entendre bé on som, ni on volem anar".

Rigol ha recordat que "celebrem un restabliment, perquè el Parlament no és una creació de l'actual període democràtic" i ha reivindicat la importància de "la paraula, el diàleg i el pacte en la cultura política de la nostra nació. Són una forma de resolució de conflictes arrelada a la nostra història, tan arrelada com ho són el rebuig a l'autoritarisme i els anhels de pau i llibertat".

La recuperació del Parlament
El 20 de març de 1980 es van celebrar les primeres eleccions al Parlament restablert, i la sessió constitutiva de la cambra va dur-se a terme el 10 d'abril del mateix any. Heribert Barrera va ser escollit president de la cambra (1980-1984). Posteriorment han presidit la institució Miquel Coll i Alentorn (1984-1988), Joaquim Xicoy (1988-1995), Joan Reventós (1995-1999), Joan Rigol (1999-2003), Ernest Benach (2003-2010), Núria de Gispert (2010-2015), Carme Forcadell (2015-2017) i Roger Torrent (2017-actualitat).