Notícies

Demà divendres farà quaranta anys que es va restablir el Parlament, en el marc del procés de recuperació de les institucions democràtiques iniciat amb la fi de la dictadura franquista. Al migdia del 10 d'abril de 1980, els diputats elegits a les eleccions del 20 de març van ocupar els escons del saló de sessions per constituir el Parlament de la primera legislatura.

Amb la presència de diputats del Parlament republicà del 1932, la sessió va començar amb un acte inaugural presidit per Josep Tarradellas, president de la Generalitat restablerta. Tot seguit, es va constituir la mesa d'edat que va dirigir la sessió, i el seu president, el diputat Josep Maria Poblet, va declarar constituït el Parlament.

A continuació, els diputats van elegir Heribert Barrera president del Parlament, i també la resta de membres de la Mesa: Isidre Molas i Concepció Ferrer, vicepresidents, i Ramon Camp, Felip Lorda, Ramon Espasa i Enric Manuel-Rimbau, secretaris. Pocs dies després, el 24 d'abril, el Parlament va investir Jordi Pujol president de la Generalitat.

Abans de constituir-se el nou Parlament, i quan encara no se'n sabia la composició, el darrer president de la cambra a l'exili, Francesc Farreras i Duran, va enviar el 15 de març des de Mèxic una carta a qui fos el primer president del Parlament restablert per explicitar que renunciava al càrrec, que passava el relleu al nou president i que donava suport a la Generalitat restablerta. La carta simbolitza totes les persones que van mantenir les institucions des de l'exili i que amb la recuperació de la democràcia van passar les seves responsabilitats als nous representants elegits.

Dels 135 diputats sorgits dels comicis del 1980, només 7 eren dones, i en el decurs d'aquella primera legislatura en van arribar a ser 8. Aquesta dada ha anat augmentant de manera significativa, i actualment hi ha 59 diputades.

El Parlament restablert va aprovar el juny del 1980 la seva primera llei: la Llei 1/1980, del 12 de juny, per la qual es declara Festa Nacional de Catalunya la diada de l'onze de setembre, iniciativa que va obtenir el suport unànime de la cambra, que durant tota la legislatura va fer 83 plens, va aprovar 78 lleis, 149 resolucions i 81 mocions i va substanciar 192 interpel·lacions i 2.019 preguntes orals al Govern.

Més de 850 plens i de 700 lleis
A més d'Heribert Barrera durant la primera legislatura, aquests quaranta anys han presidit el Parlament Miquel Coll i Alentorn, a la segona, Joaquim Xicoy, a la tercera i la quarta, Joan Reventós, a la cinquena, Joan Rigol, a la sisena, Ernest Benach, a la setena i la vuitena, Núria de Gispert, a la novena i la desena, Carme Forcadell, a l'onzena, i Roger Torrent, aquesta dotzena.

El Parlament va elegir Jordi Pujol president de la Generalitat de la primera legislatura a la sisena, Pasqual Maragall a la setena, José Montilla a la vuitena, Artur Mas a la novena i la desena, Carles Puigdemont a l'onzena i Quim Torra a l'actual.

Durant aquests quaranta anys, 918 diputades i diputats han representat la pluralitat del poble de Catalunya, que des del 1980 ha estat cridat a votar en dotze eleccions al Parlament.

Al llarg d'aquest temps, la cambra ha aprovat més de 700 lleis, més de 8.000 resolucions i més de 1.500 mocions, i en els més de 850 plens que s'han fet els diputats han formulat més de 1.900 preguntes al president de la Generalitat i més de 7.000 interpel·lacions i preguntes als membres del Govern.