Notícies

Les eleccions europees del juny i l'ampliació de la Unió Europea han centrat la XXXIII Jornada Europea del Consell Català del Moviment Europeu (CCME), jornada que avui ha acollit, un any més, el Parlament i ha inaugurat la presidenta, Anna Erra.

Han participat en la jornada, entre d'altres, exministres de Croàcia i Montenegro, representats diplomàtics d'Albània, Moldàvia i Ucraïna, el portaveu del Parlament Europeu, diputats i experts i representants de diversos organismes i entitats. La consellera d'Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret, i la diputada de la Diputació de Barcelona i alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, han clos la jornada.

En la inauguració, la presidenta ha reivindicat la vocació europeista de Catalunya, i ha posat en valor fòrums de debat com el d'avui per analitzar i transmetre l'impacte que tenen les decisions que es prenen a Europa i la importància de les eleccions europees i de participar-hi "amb la màxima coherència".

Amb relació a futures ampliacions de la Unió, la presidenta ha defensat la demanda de l'"ampliació interna", en el sentit que els tractats prevegin que "una nació sense estat, com Catalunya, pugui decidir emancipar-se i alhora seguir formant part del projecte europeu". Erra també ha demanat que es reconegui l'oficialitat del català a les institucions europees i ha asseverat que la manca d'aquest reconeixement és un "greuge comparatiu que costa d'entendre".

També han intervingut en la inauguració de la jornada el president del CCME, Jordi Xuclà, i el cap de l'Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, Sergi Barrera, que han coincidit també a destacar la importància de la participació en aquestes pròximes eleccions del juny. Xuclà ha destacat així mateix l'increment de l'activitat del Parlament de Catalunya pel que fa al control del principi de subsidiarietat i, d'altra banda, ha demanat que la cambra tingui una "sala Europa" i que la bandera europea tingui més presència al Palau del Parlament.

Votar "pensant en la pau, el progrés i la democràcia"
Tot seguit, el portaveu i director general de Comunicació del Parlament Europeu, Jaume Duch, ha pronunciat la conferència inaugural, que ha presentat el subdirector de 'La Vanguardia' Lluís Uría. Duch ha demanat una tasca de "divulgació" per a la participació en les eleccions europees, que ha descrit com a "fonamentals per al futur de la Unió" juntament amb l'efecte que tindran els comicis als Estats Units. En aquest punt, s'ha referit als reptes que Europa ha hagut d'afrontar els darrers anys, com la pandèmia i els conflictes bèl·lics a Ucraïna i Gaza, i a d'altres que té davant, com l'ampliació als Balcans, diversos reptes de caràcter social o tecnològic i la necessitat d'una "autonomia estratègica" de la Unió i d'una "política de competitivitat". A l'últim, ha remarcat l'impacte que tindran les eleccions del juny sobre el "projecte europeu dels propers anys" i ha demanat als ciutadans que es mobilitzin per votar-hi "pensant en la pau, el progrés i la democràcia".

A continuació, Francisco Aldecoa, president del Consell Federal Espanyol del Moviment Europeu, l'economista i politòleg Xavier Ferrer, la consultora per al sector públic Maria Seguí i el periodista de Radiotelevisió Espanyola Lluís Falgàs han participat en una taula rodona en què també s'han abordat les pròximes eleccions europees, "importantíssimes", ha remarcat Aldecoa. Seguí s'ha referit en particular a la situació del jovent, i Ferrer, president d'honor del CCME, també ha fet una crida a la participació i ha ressaltat el "perill" de l'increment de l'extrema dreta que pronostiquen alguns sondejos.

La jornada ha continuat amb una ponència a càrrec del director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, Manuel Szapiro, que ha posat l'accent en la importància de mobilitzar els joves amb relació a les eleccions i el projecte europeus i ha reivindicat la necessitat que es parli de les "solucions" que Europa pot oferir als problemes de la ciutadania. Així, ha explicat que els comicis han de servir per "reforçar la democràcia europea", amb el "repte majúscul" de la "supervivència de la democràcia i els valors europeus" davant la "polarització". Pel que fa a l'ampliació de la Unió, ha destacat que "és el nostre passat, el nostre present i el nostre futur" i ha indicat que la guerra a Ucraïna "va donar un nou sentit d'urgència a la unificació inacabada al nostre continent".

Després, Vesna Pusic, exviceprimera ministra i exministra d'Afers Exteriors de Croàcia, país membre de la Unió des del 2013, i Miodrag Vlahovic, exministre d'Afers Exteriors de Montenegro, país candidat a ser-ne membre, han intervingut en un diàleg sobre l'ampliació de la Unió als Balcans Occidentals i amb els nous estats candidats, moderat per Susanna Rivero, secretària general del CCME. A l'últim, han intervingut també en la jornada els ambaixadors d'Albània i Moldàvia, Entela Gjika i Eugeniu Revenco, i el cònsol general d'Ucraïna a Barcelona, Artem Vorobyov, tots tres països candidats també a esdevenir membres de la Unió.

La consellera Serret, en la cloenda, ha ressaltat que "el futur de Catalunya va estrictament lligat al futur d'Europa", i en aquest sentit ha remarcat que cal "posar el màxim focus" en aquestes pròximes eleccions, en què "ens juguem molt" davant les "policrisis" i els "populismes euroescèptics". Serret ha expressat la voluntat de Catalunya de ser un "soci actiu" a escala europea, i ha reivindicat també l'oficialitat del català: "Hi seguirem insistint, no hi renunciarem", ha conclòs en aquest punt. A l'últim, la consellera ha fet una crida a l'"aliança" entre institucions per promoure la participació a les eleccions per una Europa "de progrés, solidària i cohesionada".

Finalment, Parlon, diputada delegada de Relacions Internacionals i Agenda 2030 de la Diputació de Barcelona, ha posat l'accent en la importància d'apropar Europa a les ciutats i els pobles a fi d'assolir una "Europa política forta i pròxima".