Notícies

El Ple ha validat aquest matí el decret llei sobre ajuts per a l'accés a residències i ha aprovat el pressupost del Parlament per al 2024 i els del Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i el Consell de Garanties Estatutàries. La cambra també ha fet la sessió de control al Govern i al president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha donat via lliure perquè continuï la tramitació parlamentària de la proposició de llei sobre les sindicatures locals de greuges, presentada pel PSC-Units, ERC, JxCat, la CUP i ECP, i ha designat set membres del Consell per a la Recerca i la Innovació de Catalunya.

Sessió de control
L'acord per a la investidura de Pedro Sánchez com a president del Govern espanyol i els aldarulls de les darreres hores a Madrid han marcat la sessió de control al president de la Generalitat, que ha respost les preguntes de Salvador Illa (PSC-Units), sobre el compliment de l'acord pressupostari del 2023; Josep Maria Jové (ERC), sobre l'acord per a l'amnistia; Albert Batet (JxCat), sobre el dèficit fiscal i el deute històric de l'Estat amb Catalunya; Ignacio Garriga (Vox), sobre els acords d'investidura; Laia Estrada (CUP), sobre l'acord d'investidura i l'autodeterminació; Jéssica Albiach (ECP), sobre l'ús de mòbils als centres educatius; Carlos Carrizosa (Cs), sobre l'acord d'investidura, i Alejandro Fernández (PPC), sobre l'amnistia.

D'altra banda, els consellers han respost les preguntes dels grups parlamentaris sobre el balanç de l'acció de govern (PPC), el nombre d'immigrants il·legals que han arribat l'octubre del 2023 i la manera com seran atesos (Vox), l'acció exterior de la Generalitat (Cs), el traspàs integral del servei de Rodalies de Catalunya, l'impacte de la reducció del deute del fons de liquiditat autonòmica en les finances de la Generalitat, la sensibilització amb relació a la violència escolar (ERC), l'atenció pediàtrica (ECP), les millores a la carretera C-55 entre Manresa i Castellbell i el Vilar, el pagament de la bestreta de la política agrària comuna, el Pla de salut 2023-2025 de la regió sanitària de Girona (PSC-Units), les necessitats dels municipis petits, l'ús dels mòbils a les aules, l'estat de la llengua catalana (JxCat) i l'acció de govern davant l'empobriment energètic (CUP).

Decret llei de mesures socials
El Ple ha fet el debat i la votació del Decret llei 2/2023, del 17 d'octubre, de mesures extraordinàries de caràcter social, que ha estat validat per 115 vots a favor (PSC-Units, ERC, JxCat, Vox, Cs i PPC) i 17 abstencions (CUP i ECP).

L'objectiu del decret, segons l'exposició de motius, és fer front a la "llarga llista d'espera residencial", que comporta que "gairebé 12.500 persones estiguin esperant l'atorgament d'una plaça de residència assistida finançada públicament". Per aquest motiu, el text augmenta els ajuts econòmics per poder accedir a una plaça d'entitats de serveis socials o a un centre privat en el tram que correspon a les comunitats autònomes i suprimeix el copagament dels centres de dia per a les persones amb discapacitat intel·lectual o física.

El decret l'ha presentat el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, i en el debat hi han intervingut Raúl Moreno (PSC-Units), Jordina Freixanet (ERC), Glòria Freixa (JxCat), María Elisa García (Vox), Basha Changue (CUP), Yolanda López (ECP), Noemí de la Calle (Cs), Lorena Roldán (PPC) i el diputat no adscrit, Antonio Gallego.

Pressupostos del Parlament i dels òrgans estatutaris
A continuació, el Ple ha debatut i aprovat el projecte de pressupost per al 2024 del Parlament, i també els del Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i el Consell de Garanties Estatutàries. Un cop aprovats, el Parlament remetrà ara aquests comptes al Govern perquè els incorpori al projecte de pressupostos de la Generalitat per a l'any vinent.

El pressupost del Parlament ha estat aprovat amb 97 vots a favor (PSC-Units, ERC, JxCat), 28 en contra (Vox, CUP, ECP i diputat no adscrit) i 9 abstencions (Cs i PPC). El pressupost és de 59.920.008,41 euros, xifra que comporta una reducció del 10,51% respecte al del 2023.

La vicepresidenta primera, Alba Vergés, ha presentat el pressupost del Parlament en nom de la Mesa i ha destacat la voluntat que els comptes donin resposta als "reptes de present i de futur", permetin "actualitzar i fer avançar" la institució i introdueixin l'Agenda 2030, en especial pel que fa a la perspectiva de gènere, la lluita contra el canvi climàtic i la transformació digital. Així mateix, Vergés ha assegurat que és un "pressupost fidel a les responsabilitats pròpies de la institució del Parlament", i ha destacat també la importància de les infraestructures, les eines, els serveis i el personal de la cambra per a la tasca dels diputats.

El pressupost s'estructura en cinc capítols: el capítol 1, "Remuneracions del personal", amb un import de 42.989.261,96 euros (inclou les retribucions dels diputats i del personal al servei del Parlament, i a partir de l'exercici 2024 també les pensions dels expresidents del Parlament); el capítol 2, "Despeses corrents de béns i serveis", amb un import de 10.870.229,92 euros (inclou crèdits per a l'exercici de les activitats del Parlament, com ara lloguers o reparacions, i també les indemnitzacions als diputats per les despeses de viatges i desplaçaments); el capítol 4, "Transferències corrents", amb un import de 3.780.681,37 euros (recull les subvencions als grups parlamentaris, les indemnitzacions per despeses de les iniciatives legislatives populars i les beques d'estudiants en pràctiques); el capítol 6, "Inversions reals", amb un import de 2.239.835,16 euros (inversions en l'edifici, maquinària, mobiliari, equips de procés de dades i telecomunicacions, immobilitzat material i immobilitzat intangible), i el capítol 8, "Variació d'actius financers", amb un import de 40.000 euros (consigna la despesa per atendre demandes excepcionals de bestretes per al personal).

Pel que fa als projectes presentats pels òrgans estatutaris, aprovats prèviament pels seus organismes respectius, el del Consell de Garanties Estatutàries és de 3.580.543,96 euros; el de la Sindicatura de Comptes, de 15.301.193,49 euros, i el del Síndic de Greuges, de 7.539.500,13 euros. Tots tres, votats conjuntament, han estat aprovats per 97 vots a favor (PSC-Units, ERC i JxCat), 11 en contra (Vox i diputat no adscrit) i 26 abstencions (CUP, ECP, Cs i PPC).

En el debat també hi han intervingut Jordi Munell (JxCat), Joan Garriga (Vox), Mar Ampurdanès (CUP), Susanna Segovia (ECP), Joan García (Cs), Daniel Serrano (PPC) i el diputat no adscrit.

Sindicatures locals de greuges
La cambra també ha fet el debat de totalitat de la Proposició de llei sobre les defensories i sindicatures locals de greuges, presentada conjuntament pel PSC-Units, ERC, JxCat, la CUP i ECP i que continuarà la tramitació parlamentària, ja que cap grup no hi ha presentat esmenes de retorn.

El text marca que tota la població de Catalunya ha de tenir un servei de defensoria de proximitat, i en aquest sentit estableix una sindicatura o defensoria a temps complet per a les ciutats de més de cent mil habitants i a temps parcial per a les de més de vint mil, mentre que els municipis de fins a vint mil habitants podran optar entre tenir una institució pròpia, crear sindicatures entre agrupacions de municipis o a escala comarcal o establir convenis amb municipis propers que ja tinguin aquesta figura. El nomenament del síndic serà competència exclusiva de cada ajuntament i ha de tenir el suport d'una majoria qualificada del ple municipal, i el mandat serà de cinc anys, renovable una sola vegada.

En nom dels grups proposants de la iniciativa han intervingut en el debat Oscar Aparicio (PSC-Units), Najat Driouech (ERC), Joaquim Jubert (JxCat), Dolors Sabater (CUP) i Joan Carles Gallego (ECP), i també hi han participat Sergio Macián (Vox), Joan García (Cs) i el diputat no adscrit.

Consell per a la Recerca i la Innovació de Catalunya
Finalment, el Ple també ha designat, per primer cop, els set membres que correspon nomenar al Parlament dels catorze que han d'integrar el Consell per a la Recerca i la Innovació de Catalunya, ens creat per la Llei de la ciència com a òrgan consultiu i d'assessorament del Govern i com a instrument de participació en la definició de les polítiques públiques en aquesta matèria.

Els set membres designats són Nora Ventosa, Joan Elias, Núria Montserrat, Lluís Blanch, Xavier Ferràs, Lluís Torner i Anna Maria Pla, proposats conjuntament pel PSC-Units, ERC i JxCat. La designació ha estat aprovada, en votació secreta, amb 95 vots a favor, 18 en contra i 19 abstencions.

Interpel·lacions
A la tarda, el ple continuarà amb les set interpel·lacions de l'ordre del dia que resten per fer, sobre l'impuls dels continguts audiovisuals en català (ERC), el català en l'àmbit educatiu (JxCat), l'estat de les polítiques socials (Vox), les polítiques de joventut (Cs), les condicions salarials del mercat laboral (PSC-Units), l'activitat econòmica i empresarial (PSC-Units) i la situació del sector turístic (JxCat).

Demà, dijous, el ple es reprendrà amb els debats i les votacions de les mocions, i acabarà a la tarda amb els debats i les votacions de les propostes de resolució fruit del debat general sobre la seguretat.