Notícies

Experts i diputats de tot Europa debaten avui al Parlament els riscos i les oportunitats de la intel·ligència artificial generativa per a la democràcia i les polítiques públiques, en el marc de la conferència anual del European Parliamentary Technology Assessment (EPTA), la xarxa que aplega els òrgans que assessoren els parlaments europeus en matèria de ciència i tecnologia, enguany presidida pel Parlament.

Gary Marcus, neurocientífic, psicòleg i professor de la Universitat de Nova York, que ha fet la conferència inaugural, ha reclamat "noves polítiques per pal·liar els riscos de la intel·ligència artificial generativa" i agències de control amb autonomia que supervisin aquesta tecnologia.

La presidenta, Anna Erra, que ha obert la jornada, ha advertit que la intel·ligència artificial "ha de retre comptes", perquè, ha asseverat, no és "ni infal·lible ni perfecta" i perquè "estan en joc el nostre benestar, l'exercici dels nostres drets públics i les nostres llibertats". Així, ha remarcat la necessitat, d'una banda, que la intel·ligència artificial estigui subjecta a unes "regles de joc clares", amb "marcs institucionals que estimulin la innovació tecnològica i empresarial i la lliure competència" però que alhora garanteixin que les respostes que ofereix siguin "fiables, precises i generin confiança", i, de l'altra, que s'apliquin "mesures correctores" quan calgui. En aquest sentit, Erra ha concretat que la intel·ligència artificial "ha de retre comptes a partir de principis, també els ètics, i de protocols compartits", "un diàleg", ha explicat, "que interpel·la tothom, la indústria, els governs, les organitzacions de la societat civil, les universitats i els centres de recerca, però també, i sobretot, els parlaments".

Marcus també ha alertat dels perills d'algunes eines de generació de continguts com el ChatGPT, que, ha assegurat, "no és tan intel·ligent com pot semblar", "és una porqueria" i "menteix". Així mateix, ha explicat que una de les seves principals preocupacions és la "desinformació", de vegades "intencionada", que es genera amb aquestes eines, punt en què ha reclamat "noves polítiques per mitigar tots els riscos de la intel·ligència artificial". "Cal posar límits, un control, agències amb autonomia per fer-ho" i que la intel·ligència artificial "reti comptes", ha dit. A l'últim, ha apostat perquè hi hagi "tractats internacionals i agències de supervisió de la intel·ligència artificial" i "inversions per a la lluita contra la desinformació, que està infrafinançada".

La conferència anual de l'EPTA s'ha estructurat en tres sessions. La primera, sobre la intel·ligència artificial i la democràcia, l'ha moderat el director del servei de recerca del Parlament Europeu (EPRS), Wolfgang Hiller, i hi han intervingut com a ponents Karina Gibert, degana del Col·legi d'Enginyeria en Informàtica de Catalunya i especialista en intel·ligència artificial i dades massives; Jérôme Duberry, director gerent del Tech Hub de l'Institut Universitari de Ginebra: Ulrik Nilsson, diputat al Parlament de Suècia; Marta Ruiz Costa-Jussà, investigadora científica del laboratori de intel·ligència artificial META AI, i Brando Benifei, correlator de la llei europea de intel·ligència artificial.

La segona i la tercera sessió, que s'han fet a la tarda, han tractat de la intel·ligència artificial en els àmbits de la salut, l'educació i el treball. El bloc dedicat a la salut l'ha moderat Nicklas Bang Bådum, cap de projectes del Consell Tecnològic Danès, i els ponents han estat José Ibeas, director del Programa per a la promoció i desenvolupament de la IA al sistema de salut, i Paula Petrone, doctora en biofísica de la Universitat de Standford, professora associada de recerca a l'Institut de Salut Global de Barcelona i especialista en l'anàlisi de dades i l'aprenentatge automàtic en el camp de la medicina.

El bloc dedicat a l'ensenyament l'ha moderat Steffen Albrecht, de l'Oficina d'Avaluació Tecnològica del Bundestag, i ha tingut com a ponents Carles Sierra, director de l'Institut d'Investigació en Intel·ligència Artificial del Consell Superior d'Investigacions Científiques, i Enkelejda Kasneci, professora distingida (Càtedra Liesel Beckmann) de tecnologies centrades en l'ésser humà per a l'aprenentatge a la Facultat de Ciències Socials i Tecnologia de la Universitat Tècnica de Múnic i membre principal de l'Institut de Ciència de Dades d'aquesta ciutat.

La darrera sessió, dedicada a com la intel·ligència artificial pot afectar el món laboral, l'ha moderat el lletrat del Parlament Ferran Domínguez i hi han intervingut com a ponents Virginia Dignum, professora titular d'intel·ligència artificial responsable a la Universitat d'Umeå i professora associada a la Universitat Tecnològica de Delf especialitzada en l'impacte ètic i social d'aquesta tecnologia, i Aina Gallego, professora de ciència política de la Universitat de Barcelona i experta en tecnologia.

La presidenta, que ha clos l'acte, ha agraït a tots els participants la seva presència en la conferència, que ha assegurat que ha estat un "èxit", tant per l'assistència com pel "nivell" i la "qualitat" de les intervencions.

Presidència de l'EPTA
El Parlament va rebre la presidència de l'EPTA l'octubre del 2022 a Berlín, i el maig d'enguany ja va organitzar a Girona una reunió de directors de l'ens preparatòria d'aquesta conferència. Actualment, la xarxa la integren organismes de vint-i-sis parlaments.

Un cop acabi aquesta tarda la conferència anual, es farà l'acte en què Catalunya passarà a Noruega la presidència de l'EPTA per al 2024.

La cambra és representada a l'EPTA pel Consell Assessor del Parlament en Ciència i Tecnologia (CAPCIT), creat el 2008 amb l'objectiu de contribuir a millorar el coneixement científic i tecnològic del Parlament i difondre aquest tipus de coneixement entre la societat. El CAPCIT és integrat per diputats i experts, i sempre el presideix el diputat que exerceix la presidència del Parlament.