Notícies

El Parlament acollirà dilluns, 9 d'octubre, la conferència anual de la European Parliamentary Technology Assessment (EPTA), la xarxa d'òrgans parlamentaris europeus que assessoren les cambres legislatives en matèria de ciència i tecnologia, que enguany està presidida pel Consell Assessor del Parlament en Ciència i Tecnologia (CAPCIT). La conferència reunirà experts i diputats per analitzar i debatre les oportunitats, els riscos i els reptes que la intel·ligència artificial generativa planteja als responsables polítics, a la societat civil i als reguladors.

La presidenta, Anna Erra, inaugurarà la jornada a les nou del matí, i a continuació Gary Marcus, neurocientífic, psicòleg, professor de la Universitat de Nova York i autor de 'best sellers' com 'Rebooting AI: Building Artificial Intelligence We Can Trust', pronunciarà la conferència inaugural.

La trobada anual de l'EPTA, que s'allargarà fins a quarts de sis de la tarda, està estructurada en tres sessions. La primera tractarà de la intel·ligència artificial i la democràcia i analitzarà com aquesta tecnologia pot convertir-se en una eina o en un perill per a la governança democràtica; la segona sessió abordarà els reptes i les oportunitats que la intel·ligència artificial pot aportar en els àmbits de la salut i l'educació, per exemple per oferir millors diagnòstics mèdics o transformar les experiències d'aprenentatge i els mètodes d'avaluació en l'ensenyament, i, finalment, la tercera analitzarà com la intel·ligència artificial generativa pot canviar la naturalesa del treball i les dinàmiques laborals.

Intel·ligència artificial i democràcia
La primera sessió, que començarà a les deu del matí, la moderarà el director del servei de recerca del Parlament Europeu (EPRS), Wolfgang Hiller, i hi intervindran com a ponents Karina Gibert, degana del Col·legi d'Enginyeria en Informàtica de Catalunya i especialista en intel·ligència artificial i dades massives, i Jérôme Duberry, director gerent del Tech Hub de l'Institut Universitari de Ginebra i autor, entre d'altres, del llibre 'Artifficial Intelligence and Democracy: Risk and Promises of AI-Mediated Citizen-Government Relations'. També participaran en la sessió Ulrik Nilsson, diputat al Parlament de Suècia; Marta Ruiz Costa-Jussà, investigadora científica del laboratori d'intel·ligència artificial META AI, per videoconferència, i Brando Benifei, correlator de la llei europea sobre aquesta matèria, amb una intervenció enregistrada.

Intel·ligència artificial aplicada a la salut i l'ensenyament
A un quart de dues començarà la segona sessió, centrada en les polítiques públiques i que analitzarà l'impacte i els usos de la intel·ligència artificial en la salut, en un primer bloc, i en l'ensenyament, en un segon.

El bloc dedicat a la salut el moderarà Nicklas Bang Bådum, cap de projectes del Consell Tecnològic Danès, i els ponents seran José Ibeas, director del Programa per a la promoció i desenvolupament de la intel·ligència artificial al sistema de salut, i Paula Petrone, doctora en biofísica de la Universitat de Standford, professora associada de recerca a l'Institut de Salut Global de Barcelona i especialista en l'anàlisi de dades i l'aprenentatge automàtic en el camp de la medicina.

El bloc dedicat a l'ensenyament el moderarà Steffen Albrecht, de l'Oficina d'Avaluació Tecnològica del Bundestag, i tindrà com a ponents Carles Sierra, director de l'Institut d'Investigació en Intel·ligència Artificial del Consell Superior d'Investigacions Científiques, i Enkelejda Kasneci, professora distingida (Càtedra Liesel Beckmann) de tecnologies centrades en l'ésser humà per a l'aprenentatge a la Facultat de Ciències Socials i Tecnologia de la Universitat Tècnica de Múnic i membre principal de l'Institut de Ciència de Dades d'aquesta ciutat.

Intel·ligència artificial generativa i treball
La darrera sessió, que començarà a les quatre de la tarda, la moderarà el lletrat del Parlament Ferran Domínguez i tindrà com a ponents Virginia Dignum, professora titular d'intel·ligència artificial responsable a la Universitat d'Umeå i professora associada a la Universitat Tecnològica de Delf especialitzada en l'impacte ètic i social d'aquesta tecnologia, i Aina Gallego, professora de ciència política de la Universitat de Barcelona i experta en tecnologia.

La conferència acabarà a dos quarts de sis de la tarda amb l'acte de cloenda, a càrrec de la presidenta novament i de la lletrada del Parlament Clara Marsan, directora del CAPCIT.

El CAPCIT i el traspàs de la presidència de l'EPTA
Un cop acabada la conferència, en un acte institucional presidit per Erra que tindrà lloc al despatx d'audiències a les sis, Catalunya cedirà el relleu de la presidència de l'EPTA per al 2024 a Noruega.

El Parlament va rebre la presidència de l'EPTA l'octubre del 2022 a Berlín, i el maig ja va organitzar a Girona una reunió de directors de l'ens preparatòria d'aquesta conferència. Actualment, la xarxa la integren organismes de vint-i-sis parlaments.

El Parlament és representat a la xarxa pel CAPCIT, creat el 2008 amb l'objectiu de contribuir a millorar el coneixement científic i tecnològic del Parlament i difondre aquest tipus de coneixement entre la societat.