Notícies

El Ple designa els nous membres i la nova presidenta del Consell de Govern de la CCMA

La cambra també acorda la tramitació en lectura única d'una proposició de llei sobre els establiments emblemàtics

El Ple designa els nous membres i la nova presidenta del Consell de Govern de la CCMA

Parlament de Catalunya (Sergi Ramos Ladevesa). 2022

Vegeu la galeria d'imatges (60 imatge/s)

El Ple ha designat aquest matí els set nous membres del Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), entre els quals la nova presidenta de l'ens, Rosa Romà, en tots dos casos amb 93 vots a favor, és a dir, assolint els dos terços de la cambra necessaris per a les designacions. El Ple també ha aprovat que es tramiti en lectura única una proposició de llei del PSC-Units per preservar l'activitat dels establiments emblemàtics. Amb aquesta tramitació exprés la cambra ja podrà fer en la propera sessió plenària la votació final de la iniciativa.

El ple ha començat amb l'expressió de suport a Ucraïna, i tot seguit la cambra ha fet la sessió de control als consellers i al president de la Generalitat, Pere Aragonès, en què la guerra i els seus efectes ha estat també un dels temes principals del debat.

El president de la Generalitat ha respost les preguntes que li han formulat Salvador Illa (PSC-Units), que li ha demanat si en el context actual assistirà a la conferència de presidents autonòmics i donarà suport a la connexió del gasoducte Midcat; Josep Maria Jové (ERC), sobre les mesures per avançar cap a la "normalitat feminista"; Albert Batet (JxCat), sobre la "nova onada de repressió" contra l'independentisme; Ignacio Garriga (Vox), sobre les taxes i els impostos verds "a les classes mitjanes i populars"; Dani Cornellà (CUP) i Jéssica Albiach (ECP), tots dos sobre les mesures per pal·liar l'impacte econòmic i social de la crisi provocada per la guerra, i Carlos Carrizosa (Cs) i Alejandro Fernández (PPC), tots dos sobre la suposada relació de l'independentisme català amb Rússia.

Els consellers han respost les preguntes dels grups sobre la política industrial, el Centre Penitenciari Obert de Barcelona, les polítiques de dones (PSC-Units), l'acollida de refugiats ucraïnesos, l'oferta educativa del curs escolar 2022-2023, el Consell Català de Petits Municipis (ERC), la situació d'Ucraïna, el fons complementari de riscos, el Mobile World Congress (JxCat), el garantiment de la legalitat en matèria de seguretat ciutadana (Vox), els resultats de les taules de reindustrialització (CUP), el garantiment del dret a l'avortament a totes les dones de Catalunya (ECP), el Dia Internacional de les Dones (Cs) i la situació de l'educació (PPC).

Preservació d'establiments emblemàtics
Acabada la sessió de control, el Ple ha debatut i aprovat la tramitació en lectura única de la Proposició de llei de modificació de la Llei 9/1993, del 30 de novembre, del patrimoni cultural català, per a la preservació d'establiments emblemàtics, presentada pel PSC-Units.

La cambra ha aprovat aquesta tramitació exprés amb els vots a favor de tots els diputats llevat dels de Vox. Ara els grups poden presentar-hi esmenes a la totalitat i a l'articulat fins divendres a les dotze del migdia, i en el pròxim ple, previst per als dies 22, 23 i 24 de març, la cambra ja podrà fer el debat i la votació finals del text i de les esmenes presentades.

Juan Luis Ruiz (PSC-Units) ha exposat la iniciativa, i en el debat també hi han intervingut Eugeni Villalbí (ERC), Elsa Artadi (JxCat), Manuel Jesús Acosta (Vox), Carles Riera (CUP), Jessica González (ECP), Joan García (Cs) i Alejandro Fernández (PPC).

La proposició, "a l'espera de la futura llei de patrimoni cultural immaterial català", tal com diu l'exposició de motius, té per objecte protegir l'activitat dels establiments emblemàtics, és a dir els que fa més cent anys que són en un mateix local o indret, mitjançant una cobertura legal que permeti preservar-los i impulsar-ne la continuïtat. Amb aquesta finalitat, modifica dos articles de la llei del 1993 per afegir al text la fórmula "deure de conservació", de manera que propietaris, titulars de drets reals i posseïdors d'aquests establiments hagin de comunicar a l'Administració qualsevol canvi en la utilització del seu ús, inclòs el finiment de l'activitat, amb un preavís mínim de tres mesos perquè en conegui la situació i pugui prendre les mesures necessàries per preservar-los. El text estableix que la manca d'aquesta notificació pot ser considerada una infracció lleu.

Consell de Govern de la CCMA
El Ple ha designat Carme Figueras, Lluís Garriga, Lluís Noguera, Àngels Ponsa, Gemma Ribas, Josep Riera i Rosa Romà membres del Consell de Govern de la CCMA, que es renova íntegrament, i, tal com estableix la llei, amb una composició paritària. Tot seguit, la cambra ha designat també Romà presidenta de l'ens. Totes dues votacions han estat electròniques i secretes, i el resultat ha estat el mateix: 93 vots a favor i 33 en contra.

Tots set candidats han seguit el debat i la votació des la llotja de convidats del saló de sessions, i Riera, fins ara diputat, des del seu escó. Abans de la votació, Riera ha expressat que no hi participaria per evitar un conflicte d'interessos. La designació ha estat seguida també des de les llotges per la presidenta en funcions sortint del consell de govern de la CCMA, Núria Llorach, i pel conseller sortint Antoni Pemán.

En nom dels grups han intervingut en el debat d'aquestes designacions David Pérez (PSC-Units), Raquel Sans (ERC), Francesc de Dalmases (JxCat), Alberto Tarradas (Vox), Xavier Pellicer (CUP), Susanna Segovia (ECP), Ignacio Martín (Cs) i Lorena Roldán (Grup Mixt). Vox, la CUP, ECP, Cs i el Grup Mixt han manifestat que no votarien a favor dels candidats, proposats conjuntament pel PSC-Units, ERC i JxCat.

Aquesta és la primera designació de membres del consell de la CCMA que s'ha fet aplicant la modificació de la llei de la corporació del 2019, que estableix que els candidats han de rebre els vots favorables de dos terços de la cambra, és a dir, d'un mínim de noranta diputats, sense opció a la segona votació amb què era suficient la majoria absoluta. La proposta de candidats ha arribat al Ple amb el vistiplau del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, que amb un informe ha hagut de verificar la seva capacitat i idoneïtat per al càrrec, i de la Comissió d'Afers Institucionals, davant la quals els candidats van comparèixer dilluns per sotmetre's a l'examen públic preceptiu previ a la designació.

Dia Internacional de les Dones
A més de les paraules de suport a Ucraïna, amb la presència del cònsol general d'aquest país a Barcelona al saló de sessions, a l'inici del ple la presidenta, Laura Borràs, també s'ha referit a la commemoració, ahir, del Dia Internacional de les Dones, i ha explicat l'acció visual que amb aquest motiu ha fet el Parlament, consistent en l'exposició en diversos indrets del palau de cartells en què nenes participants en els tallers educatius organitzats pels Serveis Educatius de la cambra diuen què volen ser de grans. Borràs, entre altres qüestions, ha desitjat que aquestes nenes puguin créixer "sense que s'opini sobre els seus cossos", sense "por de tornar de nit a casa" o sense "pensar que cobraran menys que els seus companys homes", i ha demanat "un futur millor per a elles", que, ha dit, serà també un futur "millor per a tota la societat".

D'altra banda, en compliment de la Moció 111/XII, sobre les operacions de rescat a la Mediterrània i les polítiques d'acollida de migrants, la presidenta ha informat que, segons les dades oficials de l'Organització Internacional de les Migracions, aquest any 234 persones han mort o desaparegut a la Mediterrània.

A l'últim, el Ple també ha substanciat aquest matí una primera interpel·lació al Govern, sobre la situació de l'Administració de justícia a Catalunya (Vox). A la tarda, els consellers han respost set interpel·lacions més, sobre les resolucions de conflictes internacionals (JxCat), la vocació europeista dels catalans (Cs), l'impuls i la dinamització de les Terres de l'Ebre (ECP), l'impuls de l'esport femení (ERC), les mesures per incorporar les dones vulnerables al mercat de treball (PSC-Units), el Dia Internacional de les Dones i el combat contra la pressió estètica (ERC) i el retorn de les centrals hidroelèctriques al sistema públic (CUP).

Demà dijous el ple es reprendrà amb les tres interpel·lacions restants, sobre la producció audiovisual en català (ERC), les places residencials i de centres de dia (PSC-Units) i les línies que impulsarà el Departament de Drets Socials amb els fons Pròxima Generació (JxCat), i, a l'últim, entre el matí i la tarda farà també els debats i les votacions de les vuit mocions incloses a l'ordre del dia.