El Ple farà aquesta setmana, en la sessió que començarà demà, dimarts, a la tarda i s'allargarà fins dijous, els debats per validar o derogar dos decrets llei, sobre les energies renovables i l'atenció sociosanitària, i el de totalitat d'una proposició de llei de millora de barris i viles (ECP). La cambra també debatrà i votarà l'informe de la Sindicatura de Comptes sobre el Compte general de la Generalitat del 2018 i dues propostes per crear dues comissions, una d'estudi dels incendis (CUP i ECP) i una altra d'específica sobre l'aplicació del principi de subsidiarietat (PSC-Units, ERC, JxCat, CUP i ECP). A més de la sessió de control, el Ple farà també deu interpel·lacions als consellers i debatrà i votarà vuit mocions.
El ple començarà dimarts a les tres de la tarda amb les set primeres interpel·lacions de l'ordre del dia, sobre els reptes per a la modernització i la transformació de la indústria (ECP), les polítiques de turisme (PSC-Units), els drets laborals (ERC), la desindustrialització de Catalunya (Vox), l'enfortiment i la transformació del sistema sanitari (PSC-Units), les accions amb relació als nous àmbits de violències masclistes que recull la Llei 17/2020, de modificació de la Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista (ERC) i la preservació de drets en el marc de les institucions europees (JxCat).
Les tres interpel·lacions restants, sobre el compliment de la sentència del Tribunal Suprem en matèria de política lingüística als centres educatius (PPC), l'aplicació de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que estableix que almenys el 25% de les classes dels centres educatius s'han d'impartir en castellà (Cs) i el model escolar i la immersió lingüística (CUP), se substanciaran dijous a la tarda abans que s'aixequi la sessió.
Sessió de control
El ple es reprendrà dimecres a les nou del matí amb la sessió de control, primer als consellers i tot seguit al president de la Generalitat, Pere Aragonès, que respondrà les preguntes sobre l'actualitat política que li formulin els caps de fila o portaveus dels vuit grups parlamentaris.
Els consellers respondran les preguntes dels grups sobre l'avantprojecte de llei de prevenció i gestió dels residus i d'ús eficient dels recursos, la situació de l'empresa Mahle a Vilanova i la Geltrú, el desplegament de recursos humans i materials del Cos de Mossos d'Esquadra a Badalona (PSC-Units), les accions concretes que durà a terme el Govern per fomentar l'ús del català, les accions per convertir Catalunya en un país lliure d'amiant, els efectes que tindrà per al futur del Cos de Mossos d'Esquadra l'acord de jubilació anticipada (ERC), la gestió de les infraestructures a Catalunya, les persones sense llar, la modificació del Codi civil amb relació a l'àmbit de la persona i la família (JxCat), el compliment de la resolució del Tribunal Suprem sobre l'ús del castellà a les aules (Vox), el protocol de contenció als centres penitenciaris (CUP), l'evolució de la Covid-19 a Catalunya (ECP), el funcionament dels sistemes informàtics de la Generalitat (Cs) i la incorporació de personal sanitari al sistema de salut (PPC).
Compte general de la Generalitat
Acabada la sessió de control, el Ple debatrà i votarà el dictamen sobre el Compte general de la Generalitat corresponent a l'any 2018, que inclou l'informe de la Sindicatura de Comptes. El síndic major, Jaume Amat, presentarà l'informe del compte general, i tot seguit intervindran els grups parlamentaris.
L'informe inclou els comptes de l'Administració general de la Generalitat i de les entitats del sector públic. El pressupost té uns drets liquidats de 40.672,95 milions d'euros i unes obligacions reconegudes de 40.701,04 milions, amb un dèficit de 28,09 milions com a resultat pressupostari i un dèficit no financer de 986,47 milions. Segons el compte general, l'exercici del 2018 la Generalitat va complir els objectius d'estabilitat pressupostària, de deute públic i de la regla de despesa.
Creació de comissions
A continuació, la cambra votarà la proposta de la CUP i ECP de crear una comissió d'estudi de la prevenció i la gestió dels incendis forestals, que tindria per objecte "garantir un sistema de prevenció i control d'incendis amb una visió holística que vagi més enllà de l'extinció dels grans incendis forestals un cop aquests s'han iniciat i que posi èmfasi en les propostes de prevenció i de gestió del territori".
El text preveu que integrin la comissió un membre de cada grup parlamentari i que puguin assistir a les reunions experts, membres de la comunitat científica, especialistes en la prevenció i l'extinció d'incendis de les administracions i de les agrupacions de defensa forestal i entitats i representants de la pagesia i del sector forestal. El PSC-Units ha presentat dues esmenes al text de la proposta. La comissió, que si s'aprovés s'hauria de constituir properament, tindria la vigència de la legislatura i podria fer un informe final.
Tot seguit, el Ple també votarà la proposta del PSC-Units, ERC, JxCat, la CUP i ECP de crear una comissió específica sobre l'aplicació del principi de subsidiarietat i el seguiment del dret de la Unió Europea. Aquesta comissió s'encarregaria d'analitzar les propostes d'actes legislatius de la Unió Europea que rep el Parlament i de redactar els informes que corresponguin en el marc de la funció de control del principi de subsidiarietat i els que es considerin necessaris en l'anàlisi de les iniciatives legislatives de la Unió.
El text preveu que la comissió, que també s'hauria de constituir un cop creada, la integrin també un membre de cada grup, que puguin assistir a les reunions tècnics, especialistes i membres d'entitats i que tingui la vigència de la legislatura.
Decrets llei
La sessió es reprendrà dimecres a la tarda amb els debats per validar o derogar dos decrets llei: el 24/2021, del 26 d'octubre, d'acceleració del desplegament de les energies renovables distribuïdes i participades, i el 25/2021, del 2 de novembre, pel qual s'estableixen mesures organitzatives en l'àmbit de l'atenció sociosanitària.
La consellera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, presentarà el Decret llei 24/2021, que modifica la Llei 16/2017, del canvi climàtic, i el Decret llei 16/2019, a fi d'introduir-hi millores per accelerar la implantació de l'energia eòlica i fotovoltaica i "mesures que millorin l'acceptació social dels projectes d'energia renovable" i "vetllar per la conservació de la biodiversitat, l'ordenació del territori i el desenvolupament sostenible del món rural".
El text també estableix mesures de simplificació administrativa en matèria d'autoconsum d'energia elèctrica, excloent-la, per exemple, del règim d'autorització administrativa, i la creació d'una taula de diàleg social de les energies renovables, amb representants municipals, del món associatiu local, de les associacions d'energies renovables, de les cooperatives energètiques ciutadanes, de les organitzacions professionals agràries, de les cooperatives agroalimentàries i de les entitats ecologistes.
D'altra banda, el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, presentarà el Decret llei 25/2021, que estableix que el Departament de Salut passi a gestionar íntegrament l'atenció sociosanitària mitjançant el Servei Català de Salut i que, per tant, deixi de compartir aquesta gestió amb el departament competent en matèria de benestar social. Segons l'exposició de motius, l'objectiu del decret és "evitar els problemes d'una gestió conjunta, que poden posar en perill la resposta ràpida i eficient" d'aquest tipus de serveis.
Millora de barris i viles
La cambra també farà, dimecres a la tarda, el debat de totalitat de la Proposició de llei de millora urbana, ambiental i social dels barris i viles, presentada per ECP i que arriba a aquest primer debat amb una esmena de retorn de Vox. Si la cambra rebutja aquesta esmena, la proposició continuarà la tramitació en ponència i comissió abans de tornar al Ple perquè en faci el debat i la votació finals.
La proposta té per objecte crear i regular un fons de recuperació social, ambiental, urbana i mediambiental per reduir les desigualtats socials i fer front a la crisi ambiental millorant les condicions de vida de la població en els barris i viles que pateixen dèficits urbanístics, baixa qualitat de l'edificació, manca d'equipaments i serveis, dificultats d'accessibilitat, riscos ambientals, exposició severa als efectes de l'emergència climàtica, una alta vulnerabilitat social i riscos d'exclusió. El fons, dotat amb el pressupost anual de la Generalitat, podria incorporar finançament de l'Estat, de la Unió Europa i d'altres fonts, i els beneficiaris en podrien ser els ajuntaments, consorcis, els consells comarcals, les mancomunitats, les diputacions i altres ens locals que vulguin dur a terme actuacions de millora en les viles, les àrees urbanes o els barris identificats com a zones d'intervenció prioritària.
Mocions
A l'últim, entre el matí i la tarda de dijous, el Ple debatrà i votarà vuit mocions. Al matí debatrà les relatives a projectes estratègics i de suport a les empreses (PSC-Units), l'economia social (ERC), les polítiques culturals (PSC-Units), les polítiques d'habitatge (ECP), el model d'acompanyament i residència en la vida dependent (CUP) i les polítiques de feminisme i igualtat (Vox). Aquestes sis mocions es votaran al migdia abans de la suspensió de la sessió. A la tarda, el Ple debatrà les relatives al funcionament del sistema universitari (Cs) i la llengua catalana a la justícia (JxCat), que votarà un cop debatudes.
La primera de les dues mocions del PSC-Units demana, entre altres mesures, recuperar el 70% del pressupost en polítiques industrials que hi havia el 2010 i donar suport a la candidatura dels jocs olímpics d'hivern i al projecte Hard Rock de Salou i Vila-seca, mentre que la segona reclama incrementar els recursos destinats al sector audiovisual i del cinema per reforçar la producció en català i donar suport a la creació i l'exhibició de productes cinematogràfics en català i castellà.
La de JxCat defensa la promoció i l'ús del català en l'àmbit judicial i exigeix al Consell General del Poder Judicial que el català sigui un requisit, i no només un mèrit, en la provisió de places a l'Administració de justícia. La d'ERC proposa tramitar i aprovar el 2022 una llei sobre l'economia social i solidària i dotar de recursos la transformació d'empreses en cooperatives.
La de VOX critica les polítiques de feminisme i igualtat. La de la CUP defensa l'accés universal als serveis residencials per a la gent gran o dependent, als serveis de suport al domicili i als assistents personals, i demana impulsar un model de titularitat i de gestió d'aquests serveis cent per cent públic. La d'ECP planteja, entre altres punts, millorar l'eficàcia del programa "Reallotgem", per a les famílies vulnerables amenaçades de desnonament, i implantar un pla de xoc amb els habitatges necessaris per eliminar les llistes d'espera de totes les meses d'emergència de Catalunya. Finalment, la de Cs condemna les agressions als universitaris de l'associació S'ha Acabat i la "passivitat" del rectorat de la Universitat Autònoma de Barcelona, reclama finançament per a l'aprenentatge de l'anglès a la universitat i reivindica la importància de la llengua castellana.