Assemblea de Catalunya: cinquantenari de la seva constitució (novembre 2021)

L'Assemblea de Catalunya va ser una plataforma unitària de lluita contra el règim franquista que aplegava forces polítiques i sindicals i associacions culturals, professionals i civils d'arreu del país amb l'objectiu d'aconseguir aquests quatre punts: l'amnistia general dels presos i exiliats polítics; l'exercici de les llibertats democràtiques fonamentals, és a dir, les llibertats de reunió, d'expressió, d'associació i de manifestació i el dret de vaga; el restabliment provisional de les institucions i dels principis configurats en l'Estatut del 1932, com a expressió concreta del dret d'autodeterminació, i la coordinació de l'acció de tots els pobles peninsulars en la lluita democràtica. Amb el restabliment de la Generalitat i la legalització dels partits polítics va perdre la representativitat unitària que la definia i se'n va precipitar la dissolució.

Constitució

La gestació de l'Assemblea de Catalunya va prendre impuls arran de l'èxit de la tancada d'intel·lectuals a Montserrat el desembre del 1970 per a protestar contra el judici que es feia a Burgos contra militants d'ETA. Al principi del 1971 es va constituir una comissió preparatòria integrada per diversos grups i forces polítiques, l'objectiu de la qual era establir una acció unitària i coordinada contra el franquisme. El primer intent de constitució, frustrat per la policia, va ser el 23 de maig de 1971 a l'Església Crist Rei, de Barcelona. Finalment, es va constituir el 7 de novembre de 1971 en una reunió clandestina de prop de tres-centes persones a l'Església de Sant Agustí Nou, també a Barcelona. Fotografia: Arxiu Pere Portabella

Publicacions, campanyes i crides

L'Assemblea de Catalunya no tenia, en general, activitat editorial pròpia. Redactava els textos i els lliurava a les organitzacions perquè cadascuna en fes la seva pròpia edició i els distribuís.
Fotografia: Arxiu Pere Portabella

Repressió franquista

La repressió de la dictadura franquista no es va dirigir únicament contra l'oposició política organitzada, sinó també contra els col·lectius susceptibles de provocar algun tipus d'enfrontament o conflicte.

Organitzacions antifranquistes i agrupacions al territori

L'Assemblea de Catalunya va coexistir i es coordinava amb diversos moviments, partits i plataformes, com el Consell de Forces Polítiques de Catalunya i la Junta Democràtica d'Espanya, que coordinava i promovia l'acció unitària antifranquista a escala estatal. En l'Assemblea hi convergien partits polítics, organitzacions i grups de caràcter democràtic, col·lectius professionals, moviments de barri, institucions culturals i tota mena d'entitats i persones rellevants que donaven suport amb formes i mètodes propis als punts programàtics de la plataforma.

Fi de l'etapa unitària

El 15 de juny de 1977 es van dur a terme les primeres eleccions generals democràtiques a l'Estat espanyol. El 25 de juny els diputats elegits a Catalunya es van reunir al palau de l'antic Parlament republicà i van constituir l'Assemblea de Parlamentaris. Els partits polítics assistents a la quarta reunió plenària de l'Assemblea de Catalunya, el 6 de novembre, van votar a favor de la dissolució de la plataforma i la van abandonar argumentant que «la situació política ha canviat», ja que «avui existeix un Congrés, uns parlamentaris, una Assemblea de Parlamentaris i una Generalitat. Són aquestes institucions, aquests representants, els que han de continuar la lluita per l'assoliment final dels històrics quatre punts de l'Assemblea de Catalunya». Fotografia: Arxiu Nacional de Catalunya, fons Brangulí

Dones a l'Assemblea de Catalunya

Per a saber-ne més

Pompeu Fabra, molt més que un gramàtic (1868-1948). (Octubre 2018)

Carles Soldevila (1892-1967), un home de lletres al Parlament (juny 2017)

Lluís Companys, 1882-1940, president del Parlament, president de Catalunya (novembre 2015)

Acte inaugural de l'exposició

Bibliografia

Documentació de l'exposició

Recuperem la memòria històrica: Els documents de l'Arxiu del Parlament 1932 -1939 (juny 2015)

Acte inaugural de l'exposició

Crida als ciutadans

El Parlament posa a disposició l'adreça memoriahistorica@parlament.cat perquè els ciutadans que tinguin indicis d'on es pot trobar documentació de l'etapa republicana s'hi posin en contacte.

L'obra impresa de la Mancomunitat 1914-1925: mostra del fons bibliogràfic de la Biblioteca del Parlament de Catalunya (juny 2014)

Bibliografia

Visions del Parlament. Col·lecció de dibuixos del pintor Joan Bueno (2017)