Procediment electoral - Els resultats

Quan es fa l'escrutini oficial i qui el fa?

L'escrutini oficial comença el tercer dia següent al de la votació i, en el cas de les eleccions al Parlament de Catalunya, el fan les juntes electorals provincials. L'escrutini de cada circumscripció és un acte únic, malgrat que pot durar més d'un dia. En tot cas, no pot acabar més tard del sisè dia després de la votació. És un acte públic.

Com arriba la documentació de les meses electorals a la junta electoral?

El jutge o jutgessa de primera instància o el de pau ha de dur, dins les deu hores després d'haver-los rebut, el primer dels sobres a la junta electoral que ha de fer l'escrutini. El segon dels sobres queda arxivats al jutjat per si la junta electoral o els tribunals competents en els processos contenciosos el reclamen.

El servei de correus ha de trametre el tercer sobre a la junta electoral que ha de fer l'escrutini l'endemà de les eleccions.

Si l'escrutini es fa al cap de tres dies, com sabem el resultat al cap de poques hores de tancar-se els col·legis electorals?

El resultat es coneix, amb caràcter provisional, perquè el Govern, a partir de la informació que rep de les diverses meses electorals, n'elabora la projecció. Per aquest motiu, en el moment de l'escrutini a les meses electorals hi ha present un representant o una representant de l'Administració pública, al qual s'ha de lliurar una còpia de l'acta, a l'efecte que el Govern pugui facilitar aquesta informació provisional sobre el resultat.

Durant l'escrutini es poden anul·lar alguns vots o les actes d'alguna mesa electoral?

No. Durant l'escrutini les juntes no poden anul·lar ni actes ni vots. La seva funció es limita a verificar, sense cap discussió, el recompte i la suma de vots admesos per les meses electorals i que consten a les actes que se li han tramès, amb l'excepció que alguna mesa hagi emès actes dobles o que constin més electors en una acta que el nombre d'electors de la mesa. En aquests casos, les juntes no les poden comptabilitzar en l'escrutini. En qualsevol cas, les juntes poden corregir directament els errors materials o de fet i els aritmètics.

Qui pot reclamar contra l'escrutini i qui ha de resoldre les reclamacions?

Un cop acabat l'escrutini, i durant el termini d'un dia, es poden presentar reclamacions i protestes, que només es poden referir a les incidències que constin a les actes de les meses electorals i a les que constin a l'acta de l'escrutini. Aquestes reclamacions i protestes les poden formular els representants i els apoderats de les candidatures en el termini d'un dia des de la signatura de l'acta de l'escrutini.

Les juntes electorals han de resoldre sobre les reclamacions i les protestes en el termini d'un dia. Contra aquestes resolucions es pot interposar un recurs davant la Junta Electoral Central també en el termini d'un dia. La Junta Electoral Central ha d'escoltar les parts en el termini de dos dies i resoldre l'assumpte en el termini d'un dia més.

Quan es proclamen els resultats oficials?

L'endemà d'acabat el termini per a presentar reclamacions i protestes sense que se'n formulin o, si escau, l'endemà del dia que siguin resoltes per la Junta Electoral Central, les juntes electorals han de proclamar els resultats.

Com s'atribueixen els escons entre les candidatures?

Actualment l'atribució d'escons en funció dels resultats de l'escrutini es fa mitjançant una regla proporcional, corregida per mitjà de l'anomenat «sistema d'Hondt», entre les candidatures que hagin obtingut com a mínim el tres per cent dels vots vàlids emesos a la circumscripció. Els escons corresponents a cada candidatura s'adjudiquen als candidats inclosos a aquesta pel mateix ordre en què han estat presentats, la qual cosa implica que es tracta d'un sistema de «llistes blocades», és a dir, que els electors no poden alterar l'ordre de preferència amb relació als candidats inclosos en les llistes.

Com s'aplica el sistema d'Hondt?

En primer lloc s'ordenen en una columna, de més gran a més petita, la xifra dels vots de les candidatures que hagin obtingut com a mínim el tres per cent dels vots vàlids emesos a la circumscripció. Seguidament es divideix el nombre de vots obtingut per cada candidatura per 1, 2, 3, 4, etcètera, fins el mateix nombre d'escons corresponents a la circumscripció, de manera que es forma un quadre similar a l'exemple; els escons s'atribueixen a les candidatures que obtenen els quocients més grans en un ordre decreixent.

Exemple: 480.000 vots vàlids emesos en una circumscripció que elegís vuit diputats, i que la votació es repartís entre sis candidatures de la manera següent: candidatura A 168.000 vots, B 104.000, C 72.000, D 64.000, E 40.000, i F 32.000.

Taula aplicació Llei d'Hondt
Divisor 1 2 3 4 5 6 7 8
A 168.000 84.000 56.000 42.000 33.600 28.000 24.000 21.000
B 104.000 52.000 34.666 26.000 20.800 17.333 14.857 13.000
C 72.000 36.000 24.000 18.000 14.400 12.000 10.285 9.000
D 64.000 32.000 21.333 16.000 12.800 10.666 9.142 8.000
E 40.000 20.000 13.333 10.000 8.000 6.666 5.714 5.000
F 32.000 16.000 10.666 8.000 6.400 5.333 4.571 4.000

La candidatura A obté quatre escons, la candidatura B dos i les candidatures C i D un escó cada una.

El Parlament podria establir un sistema diferent del d'Hondt?

Sí. El Parlament de Catalunya pot aprovar una llei electoral que estableixi un altre sistema, sens perjudici que l'article 152 de la Constitució requereix que es tracti d'un sistema de representació territorial que asseguri, a més, la representació de les diverses zones del territori.

Qui pot impugnar els resultats proclamats?

Estan legitimats per a impugnar els acords de proclamació d'electes, mitjançant el recurs contenciós electoral:

- Els candidats, hagin estat o no proclamats.

- Els representants de les candidatures que concorrin a la circumscripció.

- Els partits polítics, les associacions, les federacions i les coalicions que hagin presentat candidatures a la circumscripció.

Qui decideix sobre les impugnacions de resultats?

En el cas de les eleccions al Parlament de Catalunya, el tribunal competent és la Sala contenciosa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. En tot cas, en aquest procediment la representació pública i la defensa de la legalitat correspon al Ministeri Fiscal.

Quan s'han de resoldre les impugnacions?

El recurs contenciós electoral té caràcter d'urgent i gaudeix de prioritat absoluta en la substanciació i la resolució que en faci la sala competent del Tribunal. En tot cas, la sentència s'ha de notificar als interessats no més enllà del trentè dia després de la data de les eleccions.

Si s'anul·la el resultat d'una mesa electoral, s'han de repetir les eleccions?

No necessàriament. Si la nul·litat de la votació en una o diverses meses o en una o diverses seccions electorals no implica una nova convocatòria electoral, si el resultat d'aquesta no altera l'atribució d'escons en la circumscripció. Altrament, si el resultat és determinant per a l'atribució d'escons, cal convocar una nova votació en les meses o seccions afectades en el termini de tres mesos des de la sentència judicial.

Es poden presentar recursos contra la sentència en el recurs contenciós electoral?

Contra les sentències que resolen recursos contenciosos electorals no hi ha cap recurs contenciós, ni ordinari ni extraordinari, llevat el d'aclariments i sens perjudici del recurs d'emparament davant el Tribunal Constitucional.

Quan es pot presentar el recurs d'emparament davant el Tribunal Constitucional?

La demanda d'emparament s'ha de presentar en el termini de tres dies des que s'ha notificat la sentència que resol el recurs contenciós electoral, i el Tribunal Constitucional ha de resoldre-la en el termini de quinze dies.