I. Sr. Agustí Colomines i Companys

No s'han trobat esdeveniments per avui

Més esdeveniments

• Comissió de Drets Socials i Inclusió (CDSI). Membre. Alta: 04.07.2025.
• Comissió de Justícia i Qualitat Democràtica (CJQD). Membre. Alta: 12.09.2024. Baixa 04.07.2025.
• Comissió de Control de l'Actuació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Membre. Alta: 17.07.2024.
  • Portaveus dels grups parlamentaris en la Comissió de Control de l'Actuació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Portaveu. Alta: 17.07.2024.
• Comissió d'Afers Institucionals (CAI). Membre. Alta: 17.07.2025.

Més informació

• Iniciatives
• Intervencions
• Vídeos de les intervencions

Naixement i residència

Nascut a Barcelona (Barcelonès) el 1957. Viu a Barcelona.

Formació i activitat professional

Doctor en història contemporània per la Universitat de Barcelona (UB). Professor titular d'història contemporània de la UB, des del 2001, a la qual va ingressar el 1991. Des del 2012, director de la Càtedra UB Josep Termes d'història, identitats i humanitats digitals, que acull el Grup de Recerca en Estudis Nacionals i Polítiques Culturals. Des del 2022, membre del Grup de Recerca en Estudis Polítics, les Identitats, les Institucions i la Corrupció, adscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona. Membre de l'Associació per a l'Estudi de l'Etnicitat i el Nacionalisme, de la London School of Economics, la Universitat d'Edimburg i la plataforma National Movements and Intermediary Structures in Europe. Membre del comitè assessor internacional de la revista Nations and Nationalism. Professor de secundària a l'Escola Isabel de Villena (1984-1990). Professor visitant a les universitats d'Ànglia de l'Est (1996), Boston (2015), Stanford (2018 i 2019) i Miami (2024) i degà dels estudis d'arts i humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya (2010-2011). Director de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya (2016-2018), fins a l'aplicació de l'article 155 per part del Govern espanyol. Membre del consell editorial d'Angle (2000-2008). És coeditor de la revista Afers, Fulls de Recerca i Pensament i director de les col·leccions "Els Llibres del Contemporani" i "La Rosa de Foc" de l'Editorial Afers.

Trajectòria política i institucional

Militant antifranquista i membre de Bandera Roja (1972-1977) i de la Joventut Comunista de Catalunya (1977-1979). El 1979 va participar en la constitució de Nacionalistes d'Esquerra, i el 1987, en la de la federació de partits Iniciativa per Catalunya. Avui és diputat independent en les llistes de Junts+. Director de la Fundació Catalanista i Demòcrata (2007-2013). Un dels impulsors de la Crida Nacional per la República.

Activitat cívica i cultural

Director de l'ONG Unescocat, Centre per a la UNESCO de Catalunya (2004-2007) i president de l'Institut Linguapax (2005-2009). Actualment, patró de la Fundació Carme Serrallonga - Escola Isabel de Villena. Soci de l'Editorial Afers. Està afiliat a la Network of Concerned Historians i a la Intersindical-CSC. Ha col·laborat a diversos mitjans de comunicació: TV3, 8TV, Catalunya Ràdio, els diaris digitals Economia Digital i El Nacional.cat, el diari en paper El Punt Avui i la revista Mirall. Autor dels llibres d'història Catarroja 1936-1939: insurgent i administrada (1987), El catalanisme i l'Estat. La lluita parlamentària per l'autonomia, 1898-1917 (1993), Les Bases de Manresa de 1892 i els orígens del catalanisme (1992, amb J. Termes), Les raons del passat. Tendències historiogràfiques actuals (1998, amb V. S. Olmos), La resposta catalana a la crisi i la pèrdua de Cuba (1998), Patriotes i resistents. Història del primer catalanisme (2003, amb J. Termes), Pensar la contemporaneïtat: divuit entrevistes sobre la història (2005, amb V. S. Olmos), Pàtria i progrés. La Mancomunitat de Catalunya, 1914-1924 (2014, amb Aurora Madaula), Josep Termes. Catalanisme, obrerisme, civisme (2014, amb Teresa Abelló) i Amnistia i llibertat! Els 113 de l'Assemblea de Catalunya i el final del franquisme. 28 d'octubre de 1973 (2023); dels llibres de caire periodístic Testimoni públic (2001) i Manual de sensacions (2004); de l'obra autobiogràfica Tot el que el cor s'estima (2022), i també dels poemaris Poemes de la neta del General (1993), De formes i llegendes o la desproporció dels somnis (1997) i La ira dels dies (2000).