Notícies

Molt honorable president de la Generalitat, membres del govern, il·lustres senyores i senyors diputats, president Pujol, president Rigol, president Benach, autoritats convidades, senyores, senyors, personal de la casa, marit -Jaume-, filles -Maria, Clara i Blanca-, fill -Xavi- i germans, que, junt amb el germà gran, que avui no pot ser-hi, representeu avui, tots junts, els nostres pares, que ja no hi són però que els sento com si hi fossin..., senyores i senyors, en quedar constituït en aquest acte el Parlament de la IX legislatura del vigent estatut vull que les meves primeres paraules siguin d'agraïment, en nom dels membres de la mesa i en el meu propi, per l'honor amb què ens heu distingit i la confiança que ens han fet amb l'elecció que avui s'ha celebrat.

També vull expressar la satisfacció, la il·lusió i l'emoció continguda que sento com a dona en assolir aquest càrrec. Formem el Parlament més paritari dels que hi ha hagut des del 1980 i tindrem, tindreu, la primera dona per presidir-lo. També en això em sento molt honorada i feliç, perquè tinc ben clar que en la meva carrera política hi han dues circumstàncies vitals que m'han marcat profundament: una, el fet de ser dona, i, l'altra, el fet d'haver optat per una carrera jurídica, seguint una tradició familiar que el meu pare, Ignasi de Gispert, conseller de justícia en el primer govern del president Pujol, va saber exemplificar a la perfecció. A ell i a la meva mare els demano el seu ajut. Sóc conscient de la responsabilitat històrica que assumeixo en ser la primera dona presidenta del Parlament de Catalunya, un parlament que ja existia al segle XIII. És important per a les dones, però també per als homes, però encara ho és més per a la normalització de la nostra societat i del nostre país.

Permetin-me que, essent aquest un moment històric, dediqui unes breus paraules a totes les dones, que representen el 50 per cent de la nostra societat, i especialment a aquell moviment de dones que des de fa més de cent cinquanta anys han lluitat per assolir la igualtat legal i ho varen aconseguir. Estem lluny, avui, d'aquella societat en què les dones no tenien dret a vot, no aixecaven la veu en presència dels homes, no rebien la mateixa educació ni tenien accés a determinats treballs. Estem lluny d'aquelles lleis que no fa ni tan sols trenta-cinc anys permetien que les dones requerissin el consentiment del pare o marit per poder treballar, que la potestat sobre els fills l'exercís només el pare; la mare, la rebia quan es quedava vídua, i, per tant, més desemparada. La dona estava catalogada en el grup dels menors i dels incapacitats. Estem molt més lluny d'aquells sistemes jurídics primitius, fins i tot del dret romà dels orígens, on la dona passava de la tutela del pare a la del marit; si bé és cert que el nostre dret civil català al llarg de la nostra història contribuí decisivament a aixecar la posició de la dona catalana a la família i a la societat, a diferència del que es regulava al dret de Castella. S'ha dit que la separació de béns i el règim capitular han estat la constitució política de les cases catalanes i en elles les dones han tingut un paper primordial, així com el reconeixement de la seva plena capacitat.

Però som ara al segle XXI, i al segle XXI les dones comptem amb una imatge més forta quant a drets i participació en l'esfera pública. Però hem de seguir lluitant, assumint la diferència com a font d'igualtat, i hem de trencar el sostre de vidre, que no es veu però que impedeix assolir la igualtat real. El perill és no percebre que segueix mancant igualtat. Malgrat tots els canvis i els progressos evidents segueix mancant, sobretot, aquella igualtat, aparentment menor i quotidiana, sense la qual no hi ha llibertat, ja que el problema radica en com articular el món privat i el públic. I per això és necessari un canvi cultural i de valors. I això ho reclamem perquè representem el 50 per cent de la societat, i la nostra presència activa és necessària, pot aportar una visió de la vida diferent, ni millor ni pitjor, formes distintes de prendre decisions.
Aportem altres valors, més propers al dia a dia, més propers a les persones. Les dones estem acostumades a solucionar les petites coses de cada dia, a escoltar, a anar per feina.

Crec que avui és un moment històric que pot donar satisfacció i resposta a moltes de les nostres reivindicacions. Dedico aquesta part del meu discurs especialment a totes les dones de Catalunya i a les seves filles, i a les filles de les seves filles, perquè puguin, gràcies a la feina feta, arribar a trencar el sostre de vidre que ens impedeix assolir la igualtat real i perquè facin realitat el sentir i el contingut de les següents paraules, que posen punt i final a aquesta part del meu discurs: les dones, llevat d'alguns casos, no hem escrit la història fins ara, però volem escriure-la en el futur.

Com a òrgan col·legiat, dedicarem els nostres esforços a complir les responsabilitats encomanades, i com a presidenta representaré tan dignament com sàpiga aquest Parlament: compliré i faré complir el reglament i esmerçaré tota la meva dedicació a aquelles funcions que el nou estatut de Catalunya, les lleis i el nostre reglament encomanen al president. Aquest és el meu deure principal. Aquesta exigència de complir i fer complir el reglament l'exerciré, sempre que pugui, assolint, més enllà de l'aritmètica parlamentària legítima, el màxim consens possible.

Tots vostès i cada un de vostès representen un tros de Catalunya. M'esforçaré, com a presidenta, a facilitar-ho. Seré una presidenta de tots, d'un parlament que és de tots. Seré accessible i planera, institucional i propera. I desitjo que aquest sigui un parlament obert a tots els sectors socials, econòmics i jurídics, obert a la cultura i a la innovació, obert a totes les contrades del nostre país. Vull que les fites que marquin aquesta presidència i el treball de la mesa que presidiré siguin la sensibilitat, l'austeritat i la presència.

En la defensa de la legítima discrepància i en la recerca del consens en les qüestions bàsiques em tindran sempre, personalment, compromesa. Perquè tots compartim els valors democràtics i estem al servei de les mateixes institucions polítiques, però també perquè, en avançar junts, enfortim i donem gruix i cohesió al nostre país.

Crec prou important destacar expressament un estil de fer política estretament lligat amb Catalunya, era com una marca de la casa. És allò que ens llegà també Maritain a l'hora de parlar de fer política des de l'amistat cívica; és fugir del maniqueisme dels bons i dels dolents; és fer del diàleg premissa bàsica del nostre quadern de bitàcola; és foragitar del nostre manual de conducta l'insult, l'exabrupte; és entendre la política com a servei.

Necessitem tots junts alçar la mirada a aquells reptes de present i de futur als quals s'està enfrontant la societat catalana i sobre els quals hem de treballar des d'aquest Parlament. Si el poble català ens veu preocupats per les seves inquietuds, si ens veu treballar amb fidelitat a Catalunya, amb patriotisme, construint un futur esperançador, refermarà la il·lusió i la confiança en els seus representants polítics i en el país.

La segona funció de la presidència del Parlament és representar la institució dins i fora de Catalunya. Procuraré, com a presidenta, fer-ho amb la màxima dignitat, allà on se'm requereixi. Tinc la sort del mestratge dels qui m'han precedit en la presidència d'aquesta cambra: els presidents Barrera, Coll i Alentorn, Xicoy, Reventós, Rigol i Benach.

Vull expressar la meva admiració pel seu testimoni ben qualificat, per la seva integritat i per la seva abnegació patriòtica. El llistó està ben alt i assumeixo el repte d'agafar aquest testimoni ben exigent, i ho faig amb solemnitat, amb responsabilitat, amb un sentit de transcendència que vull transmetre a tots vostès i als conciutadans i conciutadanes que em puguin escoltar o llegir. També jo vull estar a l'altura del digne, sofert i lúcid poble català, que sempre, però sobretot en temps de crisi, necessita i reclama seriositat, dedicació i sentit comú.

Aquesta IX legislatura obre noves portes i nous horitzons, però també en tanca d'altres. La VIII legislatura va estar marcada per tres fets rellevants: el primer, per l'aprovació del nou estatut d'autonomia i l'inici del seu desenvolupament; el segon, per la sentència del Tribunal Constitucional, que resolia el recurs interposat contra el nostre estatut i obria seriosos interrogants en les relacions Catalunya-Espanya, i el tercer, l'aparició de la crisi econòmica global més profunda dels darrers cinquanta anys.

Aquesta IX legislatura, com deia, obre noves portes i nous horitzons, ve marcada per la lluita contra la crisi econòmica que està minant la seguretat i les esperances de la gent, per l'assoliment de més cotes d'autogovern, per unes noves o diferents relacions amb Espanya i per un nou Parlament que transmeti confiança a la ciutadania i refermi la imatge de prestigi que necessita el nostre país.

Aquests fets -crisi econòmica i autogovern, model d'estat i confiança i autoestima- són els que segurament seguiran preocupant els nostres conciutadans els pròxims anys. I aquest Parlament, que vol el millor per a Catalunya, s'esforçarà, segur, perquè les iniciatives que aquí s'emprenguin donin resposta a les necessitats dels catalans i mantinguin en ells l'orgull de ser-ho.

Senyores diputades i senyors diputats, hem de ser conscients que som hereus del nostre gloriós passat: des de les assemblees de pau i treva, els Usatges, el Consolat de Mar, les nostres constitucions, passant per la Generalitat republicana i per les corts generals, que ja al segle XIII tenien caràcter constitucional. També hem de ser conscients que la nostra història és plena de moments de crisi, caigudes i fins i tot capitulacions. Hem estat perseguits i enfrontats a molts reptes: polítics, econòmics, d'identitat, de llengua, cultura i de valors col·lectius, d'intents de trencar la nostra convivència i la nostra cohesió social. Hem tingut una història difícil, però ja som al segle XXI i som aquí, i seguim aquí. I podem dir que mai ningú no ha apagat la flama de la catalanitat i la voluntat de ser un poble lliure i una nació plena. Però hi som. I, quan s'analitza la nostra història llunyana i recent, hem d'arribar a la conclusió que alguna cosa deu tenir Catalunya que li ha permès superar tants moments difícils.

I acabo. Com a hereus d'aquest passat, protagonistes del present i responsables d'un futur incert, però esperançador, hem de seguir treballant per ser dignes successors d'aquells legisladors que foren sembradors de pau i de justícia. I, com deia Carles Cardó, pensador humanista: "Que Catalunya sigui per endavant reconeguda com una nació o que no ho sigui té poca importància; essent intensament, ho serà més que afirmant-ho entusiastament."
Declaro constituït aquest Parlament en la seva IX legislatura.

Visca Catalunya!