Notícies

El president, Ernest Benach, ha destacat el "compromís vital" dels fundadors de la Flama del Cangó i ha posat el seu esperit com a exemple a seguir perquè el país assoleixi "un futur de progrés i llibertat". A més, els ha agraït el treball que han fet per la "cohesió nacional" des del franquisme.

En l'homenatge que el Parlament ha fet avui als fundadors d'aquesta tradició, Benach també s'ha referit a la identitat nacional i el futur del país: "Som una nació perquè ens sentim nació i perquè exercim com a nació", ha afirmat. En aquest punt ha parlat de la "nova etapa de relacions entre Catalunya i Espanya" que s'obre després de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'estatut i que "no sabem fins on arribarà", cosa que, ha remarcat, decidirà la ciutadania.

En president ha lliurat un guardó commemoratiu als homenatjats, que en alguns casos han recollit els seus familiars, com a reconeixement a la seva tasca. Una de les persones homenatjades, Maria Gost, ha recordat que la Flama és "una de les poques festes autènticament populars dels Països Catalans", motiu pel qual ha demanat que s'hi reconegui oficialment el dia de Sant Joan com a festa nacional.

En l'acte també hi ha intervingut la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, l'entitat que organitza cada any l'esdeveniment. "És molt més que una flama", ha afirmat, i ha afegit que "no pertany solament al passat, sinó que és viva i actual".

L'escriptor Joan Soler i Amigó ha explicat l'origen de la tradició, de què ha dit que "no és com l'estatut, o la constitució, que la fan les institucions i el poble la ratifica, sinó que és al revés: la fa el poble i l'agafen les institucions".

El lligam entre la Flama del Canigó i el Parlament es remunta al 1980, el primer any que hi va arribar, la vigília de Sant Joan. Des de llavors, cada any la flama s'escampa arreu del Principat des de la cambra.