Notícies

El Parlament ha presentat la declaració de Barcelona pel dret universal a la pau, que ha redactat a la cambra mateix un comitè internacional d'experts d'alt nivell i que pretenen elevar a l'assemblea general de l'ONU perquè reconegui aquest dret com un dels drets humans.

La declaració, fruit d'un treball de cinc anys, consta d'una quinzena d'articles que recullen, entre altres, el dret a la llibertat i al desenvolupament dels territoris com a base per a la pau, i que han de servir, per exemple, perquè "agressions com la d'Israel no tornin a succeir", en paraules d'un dels màxims impulsors de la declaració, el president de l'Associació Espanyola per al Dret Internacional dels Drets Humans (AEDIDH), Carlos Villán.

Durant l'acte de presentació, a la sala auditori, el president, Ernest Benach, ha recordat el "fort lligam" del Parlament de Catalunya amb la pau i ha elogiat els "continguts concrets" de la declaració. Benach ha alertat de la "relació directa entre desigualtats i conflictes", que pot augmentar en temps de crisi, per la qual cosa "hem d'estar especialment atents". En aquesta línia, el president s'ha preguntat si, davant la crisi "greu, difícil i complicada de gestionar", els governs no s'haurien de plantejar retallades de la despesa militar. "La pau no té preu; la guerra sí", ha dit. Benach també ha condemnat l'atac "injustificat i desproporcionat" de l'exèrcit d'Israel a un comboi internacional d'ajuda humanitària, com ja va fer ahir la junta de portaveus, i ha demanat l'alliberament dels dos cooperants catalans segrestats a Mauritània des de fa mig any.

A més de Benach i Villán, a la presentació també hi ha intervingut el president del comitè internacional d'experts i exsotsecretari general de l'ONU, Anwarul Karim Chowdhury, per a qui el dret humà a la pau és "una nova generació de drets humans", i el president de l'Institut Català Internacional per la Pau, Rafael Grassa, que ha comparat el procés participatiu de la declaració amb "una iniciativa legislativa popular d'abast mundial". Han assistit a l'acte el secretari segon de la mesa, Antoni Castellà, i diputats de la comissió de cooperació i solidaritat.

Durant l'acte de presentació, el president del comitè internacional de redacció de la declaració ha llegit un comunicat en què es condemna com a "crim contra la pau, l'atac bàrbar de l'exèrcit israelià" que, segons els sotasignats, "viola els principis fonamentals del dret vigent". Per això, han fet una crida al Consell de Seguretat de l'ONU perquè investigui els fets i una altra a l'estat d'Israel perquè posi fi el bloqueig de la franja de Gaza.

El comitè estava format per deu experts, dos per cadascun dels cinc punts geogràfics representats a les Nacions Unides: de l'Europa de l'Est, Roman Wieruszewski, de l'Institut d'Estudis Legals de l'Acadèmica Polonesa de Ciències, i Jasminka D¿umhur, síndica de greuges de Bòsnia i Hercegovina; de l'Europa occidental i l'Amèrica del Nord, José Luis Gómez, membre de les Nacions Unides, i Douglass Cassel, professor de dret i director del Centre pels Drets Humans i Civils de la Universitat de Notre Dame, d'Indiana, als Estats Units; de l'Àfrica, Fatimata-Binta Victoire Dah, que va ser una de les màximes responsables del ministeri d'afers estrangers de Burkina-Faso, i Zonke Zanele Majodina, de la Comissió pels Drets Humans de Sud-Àfrica; de l'Àsia, Anwarul Karim Chowdhury, exsotssecretari general de l'ONU, i Kinhide Mushakoji, president de l'Osaka International Peace Centre, i, finalment, de l'Amèrica del Sud, Belela Herrera, exviceministra d'afers exteriors de l'Uruguai, i Alejandro Teitelbaum, advocat argentí.