Notícies

El Parlament lliurarà dijous les medalles d'honor en la categoria d'or, la màxima distinció de la institució. Enguany es reconeixen dues persones i tres entitats: el cineasta Pere Portabella, la il·lustradora Pilarín Bayés, l'Associació Catalana de Persones Ex-preses Polítiques del Franquisme, l'Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya i el Centre Excursionista de Catalunya. Josep Rull presidirà l'acte institucional, que es farà a l'auditori.

L'acte el conduirà la periodista Núria Solé, que també farà la glossa de cadascun dels cinc premiats. Després de cada glossa, el president lliurarà les medalles corresponents, i les persones i entitats distingides prendran, de manera individual, la paraula després de rebre la medalla. Ho faran Pilarín Bayés; Carol Portabella, filla de Pere Portabella; Carles Vallejo, president de l'Associació Catalana de Persones Ex-preses Polítiques del Franquisme; Josep Francesc Colomer, president de l'Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya, i Eduard Cayón, president del Centre Excursionista de Catalunya.

Un cop lliurades les medalles, intervindrà el president de la Generalitat, Salvador Illa, i el president Rull clourà l'acte, que acabarà amb la interpretació de l'himne nacional a càrrec de la Coral Quatre Cordes, del Centre Excursionista de Catalunya.

Durant l'acte, Elena Tarrats, actriu i cantant, interpretarà el poema "Ocell", de Mercè Rodoreda, i, juntament amb el pianista Andreu Gallén, el poema "Corrandes d'exili", de Pere Quart.

Acord de concessió de les medalles
La Mesa, a proposta del president, va acordar per unanimitat en la reunió del 13 d'octubre atorgar la Medalla d'Honor a Pere Portabella i Ràfols, director de cinema, productor i polític, una "figura clau per a la recuperació de les llibertats democràtiques, en la cultura catalana i en la política durant el final del franquisme i la Transició", i a Pilarín Bayés i de Luna, "una de les figures més reconegudes de la il·lustració catalana contemporània", que ha utilitzat el dibuix com una eina d'educació, divulgació i transmissió de la llengua, la història i la cultura popular de Catalunya. La Mesa també va acordar distingir l'Associació Catalana de Persones Ex-preses Polítiques del Franquisme i l'Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya en reconeixement dels cinquanta anys que fa que totes dues entitats treballen per la recuperació de la memòria democràtica, la transmissió dels testimonis i l'educació. Finalment, també va acordar distingir el Centre Excursionista de Catalunya, "una de les entitats més representatives de la societat civil catalana", que, amb cent cinquanta anys d'història, ha contribuït a conèixer, estudiar i divulgar el territori català.

La Medalla d'Honor
La Medalla d'Honor del Parlament es va crear per acord de la Mesa l'any 2000 per honorar les personalitats i els visitants il·lustres mereixedors d'un reconeixement excepcional i també com a símbol distintiu del president de la cambra i de la resta de membres de la Mesa, que la reben a l'inici de cada legislatura, en la sessió constitutiva.

La medalla reprodueix les quatre barres sobre fons daurat i manté el disseny que Antoni Comella va fer per al Parlament la primera legislatura i que l'any 2000 l'orfebre Joaquim Capdevila va adaptar per a la medalla.

Des de l'any 2000, han estat distingits amb la medalla: Desmond Tutu, sacerdot i Premi Nobel de la Pau (2000); Miquel Batllori, historiador i pare jesuïta, i, a títol pòstum, Ernest Lluch, economista i polític (2001); Francesc Vendrell, representant de l'ONU a l'Afganistan (2002); Jordi Savall, músic (2003); Montserrat Trueta, presidenta de la Fundació Catalana Síndrome de Down (2004); Adolfo Pérez Esquivel, Premi Nobel de la Pau i escultor (2005); el col·lectiu musical Els Setze Jutges (2007); Roser Capdevila, il·lustradora (2010); Josep Guardiola, exfutbolista i entrenador (2011); Òmnium Cultural i Càritas Catalunya (2012); Núria Gispert, activista social, Carme Ruscalleda, cuinera, i Anna Veiga, biòloga (2013); Josep Carreras, tenor (2014); les primeres vuit diputades del parlamentarisme català (Rosa Barenys, Maria Dolors Calvet, Teresa Eulàlia Calzada, Concepció Ferrer, Helena Ferrer, Trinitat Neras, Assumpció Sallés i Marta Mata, aquesta darrera a títol pòstum) i la Fundació Institut Guttmann (2015); Manel Esteller, investigador (2016); el Cos de Mossos d'Esquadra, els serveis d'emergències, la Guàrdia Urbana de Barcelona i la Policia Local de Cambrils (2017); l'Associació de Mestres Rosa Sensat (2018); Carola Rackete, capitana del vaixell Sea Watch 3, i Òscar Camps, fundador i director de l'ONG Proactiva Open Arms (2019); els professionals del sistema de salut de Catalunya (2020); les víctimes de la repressió i els col·lectius jurídics encarregats de la seva defensa davant la causa general contra l'independentisme (2021); els músics Núria Feliu i Pau Riba, a títol pòstum, i els pedagogs Joaquim Arenas i Margarida Muset, primers responsables del Servei d'Ensenyament del Català (2022); la secció de futbol femení del Futbol Club Barcelona (2023); el Monestir de Montserrat, amb motiu del seu mil·lenari (2024), i la Federació d'Ateneus de Catalunya, Karina Gibert, doctora en informàtica i experta en intel·ligència artificial, i, a títol pòstum, els activistes socials Josep Gassó i Enric Morist (2025).