Notícies

El Ple farà aquesta setmana els debats finals de les lleis per a l'erradicació de l'amiant i de reconeixement de l'IEC com a acadèmia nacional

La sessió començarà dimecres a les 9 h amb les preguntes al president de la Generalitat i al Govern

Dilluns, 15 de juny de 2026. Palau del Parlament

Un moment de la darrera sessió plenària

Parlament de Catalunya (Sergi Ramos Ladevesa). 2026

Vegeu la galeria d'imatges (1 imatge/s)

El ple d'aquesta setmana començarà dimecres a les 9 hores amb la sessió de control al president de la Generalitat, Salvador Illa, i al Govern i continuarà fins dijous amb la resta de punts de l'ordre del dia, que inclou els debats i les votacions finals del Projecte de llei per a l'erradicació de l'amiant i de la Proposició de llei de reconeixement de l'Institut d'Estudis Catalans com a acadèmia nacional, impulsada pel PSC-Units, Junts, ERC, els Comuns i la CUP-DT.

La cambra farà també el debat i la votació per validar o derogar el Decret llei 6/2026, de 5 de maig, de mesures urgents en l'àmbit urbanístic i de la contractació en relació amb els municipis rurals.

Així mateix, farà els debats per decidir si tramita pel procediment exprés de lectura única una proposició de llei del PPC per crear una deducció fiscal per als celíacs i una proposta de Junts, ERC, els Comuns i la CUP-DT per presentar al Congrés dels Diputats una proposició de llei per millorar les ajudes a les persones amb ELA.

A més, debatrà i votarà sis mocions i farà nou interpel·lacions dels grups parlamentaris als consellers, votarà la liquidació del pressupost del Parlament per al 2025 i llegirà una declaració institucional de commemoració dels cinquanta anys de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona i de reconeixement del moviment feminista, presentada pel PSC-Units, Junts, ERC, els Comuns i la CUP-DT.

Sessió de control
El ple començarà dimecres al matí amb la sessió de control, primer amb les preguntes dels caps de fila o portaveus dels vuit grups parlamentaris al president de la Generalitat sobre l'actualitat política.

Tot seguit, els consellers respondran les preguntes dels grups, sobre els ajuts del Govern als ajuntaments per a la millora dels camins rurals i de muntanya, l'exempció de la matrícula universitària per a les famílies monoparentals, els ajuts per impulsar el comerç de proximitat als municipis rurals (PSC-Units), les polítiques de seguretat, la mobilitat ferroviària, la projecció de l'esport (Junts), la gestió aeroportuària, els centres d'educació especial (ERC), l'estat dels equipaments educatius, la "crisi de seguretat que pateix Catalunya" (PPC), el dispositiu de seguretat per a la visita del papa (Vox), el cost per al Govern de la Generalitat de la visita papal i "com el finançarà" (Comuns) i l'inici del curs educatiu 2026-2027 (CUP-DT).

Planejament urbanístic als municipis rurals
Acabada la sessió de control, el Ple farà el debat i la votació per validar o derogar el Decret llei 6/2006, de mesures urgents en l'àmbit urbanístic i de la contractació en relació amb els municipis rurals.

La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, presentarà el decret, que, segons que s'explica a l'exposició de motius, inclou mesures urgents per solucionar la "situació crítica que pateixen els municipis rurals, marcada per l'agreujament del desequilibri territorial i el despoblament".

Amb aquesta finalitat, crea un "POUM rural" per simplificar i adaptar el pla d'ordenació urbanística municipal a la realitat d'aquests municipis, preveu un inventari de construccions en sòl no urbanitzable i regula els "veïnats rurals tradicionals", nuclis de població en sòls no urbanitzables amb una antiguitat de més de cent anys i amb construccions destinades a l'habitatge habitual, els quals es troben actualment "en situació d'incertesa jurídica permanent". Finalment, el decret també inclou mesures per simplificar la contractació pública als municipis rurals i agilitar els tràmits per a la implantació d'instal·lacions de generació d'energia renovable en cobertes i terrenys de titularitat municipal.

Erradicació de l'amiant
A continuació, el Ple farà el debat final del Projecte de llei per a l'erradicació de l'amiant, que té per objecte establir un marc jurídic d'actuació de les administracions a Catalunya per lluitar contra els efectes que l'amiant produeix en les persones, els animals i el medi ambient i facilitar-ne la detecció, localització, gestió i retirada.

L'articulat estableix l'obligació de les administracions d'identificar, gestionar i retirar l'amiant dels béns mobles i immobles de què són titulars. Així mateix, entre altres obligacions, el text estableix que les empreses i els professionals que es dediquen a la gestió i retirada de materials han de garantir la salut del personal, i que la resta d'empreses i la ciutadania han d'informar l'Administració dels llocs que coneguin amb presència de materials que contenen amiant i han de mantenir els immobles de la seva propietat "lliures d'aquest material". Per fer possibles les obligacions que estableix, el projecte crea diversos instruments, com la Comissió Catalana d'Erradicació de l'Amiant, per impulsar l'aplicació de les mesures que disposa i fer-ne el seguiment i l'avaluació, el Pla nacional per l'erradicació de l'amiant, el Cens català de materials que contenen amiant i censos municipals amb la mateixa finalitat.

El text també defineix l'amiant com a residu perillós, i estableix un règim sancionador amb multes de fins a 100.000 euros en els casos d'infraccions molt greus. A més, estableix mecanismes d'execució forçosa d'actes administratius, com multes coercitives de fins a 3.000 euros. La recaptació fruit d'aquestes sancions s'inclourà en el Fons per a l'Erradicació de l'Amiant de Catalunya que crea la llei, que es destinarà al finançament d'actuacions de gestió i retirada o de difusió i sensibilització.

La iniciativa arriba al debat final amb 69 esmenes a l'articulat reservades, de les quals 1 és de Junts, 38 del PPC, 22 de Vox i 8 dels Comuns.

Liquidació del pressupost del Parlament del 2025
Abans de la pausa del migdia, el Ple debatrà i votarà l'informe sobre el compliment del pressupost de despeses del Parlament del 2025, xifrat en 64,2 milions d'euros. L'informe el presentarà un diputat interventor.

Reconeixement de l'IEC com a acadèmia nacional
El ple es reprendrà dimecres a la tarda amb el debat final de la Proposició de llei de reconeixement de l'Institut d'Estudis Catalans com a acadèmia nacional, impulsada pel PSC-Units, Junts, ERC, els Comuns i la CUP-DT i que s'ha tramitat pel procediment exprés de lectura única després que així ho acordés la cambra el 20 de maig.

Tal com remarca l'exposició de motius, la iniciativa té per objecte reconèixer per llei l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) com a acadèmia nacional per "dotar el país d'una institució acadèmica nacional plenament reconeguda". L'ens mantindria la seva naturalesa jurídica com a corporació de dret públic amb base privada, com també l'autonomia organitzativa i el règim que estableixen els seus estatuts. Creat el 1907, l'IEC es dedica des dels seus orígens a l'establiment de la normativa de la llengua catalana i a l'estudi dels diversos camps del saber.

Vox ha presentat una esmena a la totalitat contra la proposició, i el PPC, set esmenes a l'articulat, que principalment plantegen que el text faci referència a acadèmia "catalana" en lloc de "nacional".

Deducció fiscal per malaltia celíaca
La cambra farà després el debat i la votació sobre la tramitació per lectura única de la Proposició de llei per a la creació d'una deducció fiscal per a famílies amb malaltia celíaca diagnosticada, presentada pel PPC. La iniciativa vol compensar el "sobrecost" dels aliments sense gluten, el tractament exclusiu per tractar la malaltia, que són "sovint entre un 100% i un 300% més cars" que els convencionals.

Amb aquesta finalitat, la iniciativa afegeix un nou article al Decret legislatiu 1/2024, del llibre sisè del Codi tributari de Catalunya, article que té per objecte la creació d'una deducció de 200 euros en la quota íntegra autonòmica de l'IRPF per a cada persona de la unitat familiar amb malaltia celíaca diagnosticada, deducció que es preveu que s'apliqui als contribuents amb rendes no superiors als 35.000 euros si la tributació és individual i als 45.000 si és conjunta.

Ajuts als malalts d'ELA
A continuació, el Ple també debatrà i votarà la tramitació per lectura única de la Proposta per presentar a la Mesa del Congrés dels Diputats la Proposició de llei de modificació de la Llei 3/2024, de 30 d'octubre, per millorar la qualitat de vida de les persones amb esclerosi lateral amiotròfica i altres processos d'alta complexitat i curs irreversible, proposta presentada per Junts, ERC, els Comuns i la CUP-DT.

Segons que recull l'exposició de motius, la iniciativa té per objecte reforçar el dret a una atenció sanitària continuada, integral i especialitzada d'aquests malalts davant les "disfuncions" detectades en el desplegament de la llei. En aquest sentit, el text planteja que les prestacions necessàries per garantir funcions vitals, com la ventilació mecànica o l'alimentació assistida, no es tractin com a serveis socials, de manera que siguin compatibles amb altres prestacions del sistema de dependència i restin excloses, amb caràcter general, dels règims de copagament. El text inclou també modificacions per assegurar que els procediments de revisió del grau de discapacitat no suspenguin ni retardin l'accés efectiu als drets, a les prestacions i als serveis que la llei reconeix. Finalment, la proposta modifica així mateix el Reial decret 1051/2013 per fixar la quantia mínima de les prestacions econòmiques del sistema de dependència als malalts de grau III+ en 3.200 euros.

Si en les respectives votacions el Ple acorda la tramitació per lectura única d'aquestes iniciatives, s'obriran els terminis perquè els grups hi puguin presentar esmenes a la totalitat i a l'articulat, i aleshores la cambra ja en podria fer el debat i la votació finals en una propera sessió plenària.

Interpel·lacions
Dimecres a la tarda, la cambra farà també les tres primeres interpel·lacions dels grups al Govern, sobre la prevenció de l'assetjament en l'àmbit de la infància (PPC), el traspàs de la titularitat dels immobles del sistema públic de salut a la Generalitat (ERC) i les mesures que cal prendre per mitigar els efectes de l'onada de calor i de les altes temperatures previstes per a aquest estiu com a conseqüència del canvi climàtic (Comuns).

El ple es reprendrà dijous al matí amb les sis interpel·lacions restants, sobre la política industrial (Junts), el nivell de conflictivitat laboral a Catalunya (ERC), les proves d'accés a la universitat (Vox), la situació del personal de l'Administració de justícia (Junts), la coordinació amb els ens locals per garantir la bona utilització dels recursos i serveis públics (PPC) i el sistema sanitari a les comarques gironines (ERC).

Mocions
A l'últim, entre el matí i la tarda de dijous, la cambra debatrà i votarà les sis mocions presentades pels grups arran de les interpel·lacions del darrer ple, sobre els drets lingüístics i la construcció nacional (CUP-DT), les polítiques culturals (Junts), la xarxa ferroviària (Junts), la cooperació internacional i les prioritats del Govern (Vox), la corrupció institucional i la defensa de l'estat de dret (PPC) i la sobirania digital, la transparència algorísmica i els drets fonamentals en la digitalització de l'Administració de la Generalitat (Comuns).

La moció de la CUP-DT demana al Govern que aprovi en sis mesos una estratègia nacional que garanteixi l'accés a la llengua amb la formació gratuïta. El text preveu també un programa per a la formació lingüística obligatòria per al personal sanitari i la creació, a partir del curs vinent, d'un pressupost lingüístic propi per als centres educatius públics.

La primera moció de Junts insta el Govern a assignar "els 18,82 milions d'euros destinats al Pla de millora de les biblioteques escolars de Catalunya" i a accelerar la implantació del projecte fins a assolir-ne el 100% de cobertura el curs 2030-2031, prioritzant els centres educatius d'alta complexitat i en entorns vulnerables i amb l'acompanyament del desenvolupament de plans de dinamització que fomentin l'ús del servei.

La segona moció de Junts demana al Govern que reorganitzi la xarxa ferroviària del sud de Catalunya, amb ampliacions, reassignacions i creacions de noves línies i freqüències i prioritzant la mobilitat interna a les comarques, que garanteixi la connexió de la zona amb l'aeroport de Barcelona i que impulsi el traspàs de la gestió del servei de Rodalies de Catalunya i Adif a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i Ifercat respectivament.

La de Vox demana al Govern que suprimeixi l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i les partides pressupostàries destinades a la cooperació internacional. Així mateix, el text insta el Govern a demanar a l'executiu espanyol que faci efectiu el principi de "prioritat nacional", especialment en l'accés als ajuts econòmics i a les subvencions i en matèria d'habitatge.

La del PPC té per objecte que el Parlament expressi la necessitat "urgent" que el president del Govern espanyol convoqui eleccions. D'altra banda, el text demana al president de la Generalitat que comparegui davant el Ple per informar sobre "qualsevol contacte, intermediació o actuació que hagi pogut existir en relació amb les adjudicacions de contractes per part de la Generalitat a l'empresa Huawei" i per aclarir les informacions aparegudes sobre presumptes irregularitats en les despeses de la campanya del PSC en les eleccions al Parlament del 2024.

Finalment, la dels Comuns insta el Govern a recollir informació de contractes tecnològics en actiu i a impulsar una estratègia de sobirania digital. Així mateix, la moció vol garantir que la intel·ligència artificial i els sistemes automatitzats no operin en serveis públics sense un debat i una anàlisi previs, i a l'últim insta el Govern a demanar a l'executiu espanyol que publiqui les dades contractuals amb empreses prestadores de serveis d'intel·ligència artificial que treballin amb dades massives.