Notícies

El ple d'aquesta setmana ha començat avui a la tarda amb el debat monogràfic sobre la crisi de l'ascensor social, el progrés econòmic i l'estat del benestar, sol·licitat per Junts, i acabarà dijous amb les votacions de les propostes de resolució presentades pels grups parlamentaris arran del debat. El ple es reprendrà demà, dimecres, a les nou del matí amb la sessió de control.

El debat l'ha obert la presidenta del grup de Junts, Mònica Sales, en nom de la formació proposant, i tot seguit han intervingut el conseller de la Presidència en funcions de president, Albert Dalmau, i la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez. A continuació, han pres la paraula els representants dels grups, que han intervingut seguint l'ordre de major a menor representació parlamentària, acabant, però amb el PSC-Units. La consellera ha respost conjuntament els grups, que han tingut un segon torn per a la rèplica.

Sales (Junts) ha alertat que "l'ascensor social està espatllat", que "treballar ja no garanteix viure en condicions" i que "l'esforç no és sinònim de recompensa". A més, ha assegurat que "l'avaria és volguda i premeditada" per "la maquinària de l'estat, que tracta els catalans com a ciutadans de segona" amb el "dèficit fiscal" o els "incompliments de les inversions en infraestructures", punt en què ha conclòs que "només repararem l'ascensor social amb la independència".

El conseller Dalmau ha assegurat que "l'economia catalana genera prosperitat", però ha admès que "el repte és que aquesta prosperitat sigui compartida". En aquest sentit, ha destacat que "la desigualtat a Catalunya segueix sent massa alta", però ha assegurat que "hi ha un govern que es rebel·la contra aquesta realitat" i que està compromès a "capgirar-la". Finalment, el conseller ha argumentat que amb l'acord per un nou model de finançament "el país té una oportunitat per fer un pas endavant", punt en què ha demanat la "unitat de la cambra" per defensar l'acord.

La consellera Martínez ha raonat que "les polítiques socials ben dissenyades no són una despesa, sinó una inversió", i s'ha dirigit al grup de Junts per advertir que "abaixar els impostos no reduirà la desigualtat", ni tampoc, amb relació a l'acord per un nou finançament, "deixar sobre la taula 4.700 milions d'euros". La consellera ha defensat també l'aposta del Govern per avançar en la gratuïtat de l'educació dels zero als tres anys o la reserva de places per a joves extutelats a la universitat, i ha afegit que "només amb unes estructures de prosperitat compartida i de reforç del benestar Catalunya podrà aprofitar les oportunitats de progrés que pugui tenir avui o en un futur".

En el torn dels grups, Salvador Vergés (Junts) ha respost a la consellera que acceptar els 4.700 milions d'euros és "acceptar les molles", i li ha preguntat com és que "pot renunciar a 20 milions i escaig d'euros", que significarien un "concert econòmic solidari". El diputat també ha remarcat que "un govern a qui li creixen les dades macroeconòmiques que no sigui capaç que això es transfereixi als seus ciutadans és un govern inepte", i, finalment, ha defensat una llei del salari mínim de referència català o "abaixar per llei la càrrega fiscal", per exemple en el tram català de l'IRPF.

Jordi Albert (ERC) ha preguntat a Junts "com pensa aplicar la proposta de llei de salari mínim de referència" i ha defensat demanar el traspàs d'aquesta competència a l'Estat perquè "sigui d'obligat compliment". Albert ha denunciat que "el 22,2% dels menors de setze anys viuen en famílies que tenen retards a l'hora de pagar el lloguer o la hipoteca" i que, per tant, corren el "risc potencial de quedar-se sense casa", punt en què ha afegit que "és molt difícil actuar contra l'emergència i contra les causes estructurals dels problemes si no tenim les eines d'un estat".

Hugo Manchón (PPC) ha recriminat a Junts que proposin aquest debat quan han estat en els governs de la Generalitat "còmodament asseguts", uns governs, ha asseverat, que "s'han carregat Catalunya". Així mateix, ha criticat que el Govern parli de justícia social amb "superioritat moral" mentre la realitat "els esclata a la cara a les andanes de Rodalies, a les llistes d'espera dels hospitals i a les factures dels autònoms que no poden pagar".

Joan Garriga (Vox) ha destacat que és "dificilíssim arribar a final de mes fins i tot treballant", i ha lamentat que fa cinquanta anys es podia pagar un habitatge en quatre anys i que "ara, ni en quaranta". El diputat ha assegurat també que les polítiques del Govern comporten "més precarietat salarial, menys metges, menys trens i menys seguretat", i ha lamentat que "es perd la nostra identitat".

David Cid (Comuns) ha defensat un model de país en què "la gent tingui un lloc on viure i el pugui pagar, amb serveis públics forts", i un "país de trens". A més, ha assenyalat que el principal problema de Catalunya és que "hi ha una concentració de la riquesa, fonamentalment en el mercat de l'habitatge", punt en què ha reivindicat la necessitat d'"intervenir i regular el mercat".

Laura Fernández Vega (CUP-DT) ha afirmat que "no coneix una sola família de classe treballadora que no s'esforci", i ha afegit que "no ha existit mai l'ascensor social", sinó que existeixen "les escales que pugen els treballadors graó a graó". En aquest sentit, ha posat el focus en la tasca política i ha asseverat que "si al Parlament hi hagués la meitat de l'esforç que hi ha a cada casa d'aquest país ni tan sols tindríem aquest debat".

Sílvia Orriols (AC) ha començat la seva intervenció remarcant que malgrat el "diagnòstic polit i acurat" que fa Junts de la situació actual de Catalunya "en parlin en tercera persona com si no hi tinguessin res a veure", i ha advertit que Catalunya està "capbussada en una crisi social, econòmica i nacional sense precedents" i que "les classes populars s'empobreixen sense albirar cap oportunitat d'ascensió social".

Finalment, Elena Díaz (PSC-Units) ha admès que "tot i que l'economia creix per sobre de la mitjana europea, el PIB per càpita dels últims vint anys no creix segurament al ritme que necessitem" i que es mantenen uns "nivells de pobresa inacceptables". Així mateix, la diputada ha argumentat que "reduir la precarietat laboral i dignificar les pensions no és una concessió ideològica, sinó una aposta racional per una economia més forta i equilibrada".

Acabada la primera jornada del debat, els grups han presentat les seves propostes de resolució que, un cop admeses a tràmit per la Mesa podran, transaccionar fins dijous al matí. Finalment, dijous a la tarda els grups les presentaran davant el Ple, que les votarà.

Benvinguda a la diputada Alba Camps
A l'inici del ple, el president, Josep Rull, ha donat la benvinguda a la nova diputada del grup d'ERC, Alba Camps, que ja va ser diputada la legislatura anterior i substitueix Tània Verge, que va renunciar a l'escó.

D'altra banda, el president, en compliment de la Moció 111/XII, ha informat que, segons les dades oficials de l'Organització Internacional de les Migracions, noranta-tres persones han mort o desaparegut aquest any 2026 a la Mediterrània.

Així mateix, i en compliment de la Moció 78/XV, ha informat que, segons les dades oficials de l'Observatori del Treball i el Model Productiu, del gener al desembre del 2025 vuitanta-cinc persones van perdre la vida com a conseqüència d'un accident laboral.

Finalment, el Ple també ha fet aquesta tarda la primera interpel·lació dels grups al Govern, sobre la indústria (PPC).